Periodista
L'expresident sortiria reforçat davant els seus després d'una condemna que no seria ferma
¿Artur Mas pot tornar a ser candidat? ¿Del PDECat o d’una coalició més àmplia? Sembla difícil. ERC vol anar sola i totes les enquestes la donen guanyadora. I en el seu partit no tots el volen. Li retreuen –amb raó– que no va ser intel·ligent per a un candidat liberal (el 2010 era business friendly) erigir un grup assembleari d’extrema esquerra en la frontissa imprescindible. Però ho va fer, li va costar la presidència i la CUP (10 diputats sobre 135) és avui la que decideix a Catalunya.
També li retreuen que dels 62 diputats de CiU el 2010, ara el PDECat només en conservaria de 15 a 17 (última enquesta d’EL PERIÓDICO), o 27 (La Vanguardia). El tan menyspreat PSC de Miquel Iceta aguantaria millor la «nova centralitat independentista».
Però Mas té indubtables actius. És un bon comunicador, un gran parlamentari i té una tenacitat a prova de bomba. Quan va renunciar fa un any, derrotat per Anna Gabriel, va dir que feia «un pas al costat». Després no ha dubtat a assistir a la inauguració d’un carreró sense sortida dedicat al 9-N en un petit poble de Lleida. El missatge és clar: Mas segueix allà i busca una altra oportunitat.
Aquest any hi haurà eleccions. Trigaran més si la CUP vota el pressupost i permet així la temptativa de referèndum, però hi haurà eleccions i el PDECat no té candidat ja que Carles Puigdemont de moment se n’ha autoexclòs. Improvisar-ho en sis mesos no és bufar i fer ampolles, però una intel·ligent columnista lamenta les presses del PDECat. Potser és que ja hi ha «tapat», el que Neus Munté imprudentment ha revelat: Mas.
Avui no sortiria de vencedor davant Oriol Junqueras. Però recordem el teorema Forcadell: l’Estat espanyol sempre ajuda. I Mas podria ser l’afavorit. El pròxim 6 de febrer s’asseurà davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, arrisca una pena d’inhabilitació i Mas, corejat per alcaldes i amb tots els focus sobre ell, es comportarà com un brillant tribú l’únic pecat del qual ha sigut voler que el poble s’expressés. La seva figura recuperarà d’aquesta manera força davant l’electorat independentista.
I si el referèndum no es pot fer (Mercè Conesa ha sigut l’única amb la valentia d’admetre-ho), un Mas condemnat seria un bon candidat del PDECat contra Junqueras. O per a una altra nova gran coalició sobiranista, ja que el «poc democràtic» Estat espanyol hauria tornat a impedir el referèndum. I encara que estigués inhabilitat podria ser candidat perquè la sentència –pendent del Suprem– no seria ferma.
VOT DE DIGNITAT
¡Un expresident de la Generalitat condemnat per l’Estat espanyol per la «consulta participativa» del 2014, que malgrat tot es presenta legalment per demostrar al món que Catalunya vol ser independent, o com a mínim votar en un referèndum, i que demana a tots els sobiranistes un vot de dignitat!
Els tribunals, la reacció indignada de la premsa de Madrid i la curiositat del món anglosaxó –sense oblidar l’ANC– li farien una gran campanya «gratis total». ¿Qui s’oposaria al PDECat? ¿Què faria Junqueras?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada