Aquest acudit me’l van explicar, no recordo qui, fa molts i molts anys. Durant tots aquests anys l’he explicat moltes vegades. Per exemple, mon fill Albert, quan era menut m’he demanava que li expliqués de tant en tant. Recordo que un dia, després de sopar a casa els meus amics Paco i Rosa d’Ulldecona, de camí cap Amposta, només sortir d’Ulldecona me va demanar que li expliqués. Vaig acabar quan pràcticament arribaven a Amposta.
Ara, encara li he posat més pa que formatge, així que l’he fet una mica més llarg de com el solia contar.
Evidentment els fet que s’explica és fictici. És un acudit, només això. Per tant, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Els personatges també són ficticis.
No crec que hi hagués cap capellà al Mas de Barberans que es digués Mariano. Aquest nom li he posat per Mariano Cantero, veí de Mas, amic i tant anticlerical com jo. Marcos és el nom més tradicional del Mas i es posa en honor al seu sant patró. Tot i que a l’actualitat se posa Marc, en aquell temps se posava en castellà.
En canvi el nom de Benjamín al conductor d’autobusos no és casual. Benjamín era (és) de Rossell i feia de cobrador de l’autobús de la Hife que feia la línia d’Ulldecona a Vinaròs. Quan l’empresa d’autobusos va decidir suprimir la figura del cobrador, va passar a ser el conductor de la línia del Mas de Barberans a Tortosa. Se va acabar casant al Mas i es va quedar a viure al poble. El vaig conèixer gràcies a Paco d’Ulldecona que havia viatjat amb ell durant molts anys.
El nom del gosset se’m va ocórrer quan me vaig disposar a escriure l’acudit. Mai li havia posat nom. La seva raça tampoc la tenia clara, però al final vaig pensar que bé podria ser un gos de pastor (com un gos d’atura català o similar)
(Aquesta nit el Capítol I)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada