Davant la sorpresa de molts, Patxi López va anunciar el passat cap de setmana que presentava candidatura per a ser el secretari general del PSOE.
Si m’ho haguessin preguntat només fa unes setmanes, m’hauria mostrat convençut de que a les primàries socialistes només es presentarien Pedro Sánchez i Susana Díaz. Ara mateix ja no estic segur de res. Tot està obert, tot és possible i tot pot passar... A pesar de que Susana Díaz juga com a local, es a dir, té l’aparell del partit a la seva disposició. Quan parlo d’aparell del partit estic parlant, evidentment, de la junta gestora que es va crear després de la dimissió de Pedro Sánchez. La mateixa junta gestora que qualifica de deslleials als partidaris de l’anterior secretari general, obviant que el que van fer amb Pedro Sánchez va ser un cop de ma en tota regla.
La primera cosa que me va vindre al cap quan me’n vaig assabentar va ser:
-No serà una jugada de Susana Díaz per a dividir el vot dels que no li són favorables?
Ràpidament, Patxi López va afirmar que no, que ell presentava la seva candidatura perquè considerava que tenia els suficients avals per a fer-ho...
A una entrevista al diari el País d’avui, el fins ara únic candidat, afirma que vol ser-ne el secretari general i que no acceptarà cap arreglo. També afirma que els dos darrers congressos per a elegir el secretari general es van tancar en fals i ara no ha de passar.
Ja coneixeu la dita: Qui pega primer, pega dues vegades... Si la candidatura de López no és cap estratègia orquestrada pels partidaris de la Presidenta d’Andalusia, pot ser fins i tot bona. Potser no excel·lent, però si més que acceptable. Patxi López té el suficient bagatge (i per tant experiència) per a liderar un partit en hores baixes.
Està clar que una part important de la militància no és favorable a Pedro Sánchez. I des de que Sánchez ja no ostenta el càrrec, cal pensar que el número de militants que simpatitzaven amb ell ha disminuït. Però també està clar que una gran majoria dels que recolzaven a Sánchez veuen en Susana Díaz una ambició extrema i una prepotència desmesurada i, aquests fets li ha creat unes enemistats que, evidentment no té López.
Potser la gran pregunta al respecte d’aquest tema és: ¿Desactivarà la candidatura de López altres possibles candidatures? Per higiene democràtica és bo i fins i tot recomanable que hi hagin diversos candidats i que els militants (o els militants + els simpatitzants) puguin escollir.
Però com tot a la vida té els seus pros i els seus contres i, de vegades (por arribar a passar) podria derivar-se en una fragmentació del partit. Un partit que, ara com ara, sembla que ja està molt dividit.
Podria una única candidatura cohesionar el partit? De poder, podria, però molt me temo que l’ambició extrema de la que us parlava abans de la Susana Díaz, faria que la Presidenta d’Andalusia aprofités qualsevol moment de feblesa de López per a tornar a orquestra una maniobra similar a la que ja va fer contra Sánchez. Una operació arriscada però possible.
No vull acabar el comentari d’avui sense fer menció a les relacions del PSC amb la gestora. Com sabeu, el PSOE i el PSC són dos partits diferents (per a que m’entengueu, el PSC no és una federació del PSOE, tal com passa a les altres comunitats), i, per tant, l’actual gestora socialista no hauria d’incidir en temes interns exclusius del PSC, com per exemple com hauran de votar a les primàries. Mentre que l’executiva del PSC voldria que hi hagués unitat de vot, es a dir, que tots els seus delegats votessin pel mateix candidat, la gestora és favorable a que, aquests, votin segons el seu criteri.
No vull dir amb això que me sembli bé el que vol fer el PSC, però tampoc el que es pretén des del PSOE. M’explico. Un delegat hauria de ser votar lliurement, però amb responsabilitat i pensar que a un congrés no va representant-se a ell mateix, sinó que ho fa representant a una federació territorial. Per tant, el seu compromís el té amb els militants i simpatitzants en el seu cas, que l’han escollit per a que els representi. Possiblement per això, i recollint la veu majoritària dels socialistes catalans, l’executiva nacional vol que tots els delegats votin pel mateix candidat. On està el problema? Que aquest candidat (en aquest cas candidata) no es diu Susana Díaz.
(El títol del comentari d'avui també hauria pogut ser: ÉS PATXI LÓPEZ LA SOLUCIÓ?)
Entrevista del País a Patxi López:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada