Periodista
Trump i el 'brexit' han guanyat en països en què la immigració ha generat reaccions adverses
Tots coincideixen que la crisi econòmica té bastant que veure amb l’auge del populisme a Europa i els Estats Units. Però el fenomen és més complex i, com veurem, la suposada incapacitat dels governs per afrontar la crisi no és l’única causa del populisme.
Els EUA, on Donald Trump ha guanyat però sense arrasar –Hillary Clinton va tenir tres milions de vots més–, es posen com a exemple que una política menys austericida que la indicada per Brussel·les i Berlín permet una sortida més ràpida de la crisi. I és en part cert, ja que a Amèrica l’economia estira i l’atur està fins i tot per sota del 5%. Però la campanya de Trump es va centrar a criticar el declivi americà (i de la seva indústria), que va atribuir al fet que el lliure comerç facilita les importacions de països de mà d’obra més barata (va assenyalar la Xina i Mèxic). I va prometre impedir-ho apujant les barreres aranzelàries. Fins i tot a les empreses nord-americanes que fabriquen a l’estranger productes (o part d’ells) que després entren al mercat interior. Ford ja ha cancel·lat una inversió que tenia prevista en una planta industrial a Mèxic.
Els EUA, on Donald Trump ha guanyat però sense arrasar –Hillary Clinton va tenir tres milions de vots més–, es posen com a exemple que una política menys austericida que la indicada per Brussel·les i Berlín permet una sortida més ràpida de la crisi. I és en part cert, ja que a Amèrica l’economia estira i l’atur està fins i tot per sota del 5%. Però la campanya de Trump es va centrar a criticar el declivi americà (i de la seva indústria), que va atribuir al fet que el lliure comerç facilita les importacions de països de mà d’obra més barata (va assenyalar la Xina i Mèxic). I va prometre impedir-ho apujant les barreres aranzelàries. Fins i tot a les empreses nord-americanes que fabriquen a l’estranger productes (o part d’ells) que després entren al mercat interior. Ford ja ha cancel·lat una inversió que tenia prevista en una planta industrial a Mèxic.
La campanya de Trump (Fem Amèrica gran una altra vegada) va ser proteccionista i nacionalista, i la guinda va ser prometre l’expulsió d’immigrants il·legals, en especial de Mèxic, país al qual s’havia de forçar a construir –i pagar– un mur de separació. Trump ha guanyat amb un programa nacionalista que ignora que la globalització crea ocupació industrial i de serveis avançats en països emergents, com la Xina i l’Índia, i que destrueix però també en crea a la mateixa Amèrica. La taxa d’atur de només un 4,7% ho demostra.
Però és cert que la globalització i l’augment de la immigració han generat malestar sociocultural en la població blanca de menys ingressos, que és on Trump ha guanyat. Ha tingut més vots entre els blancs pobres que qualsevol candidat presidencial republicà, mentre que Hillary ha guanyat més vots que qualsevol demòcrata entre els blancs amb estudis superiors. És un fet que desmenteix els estereotips que la dreta la voten sempre els més afavorits, i l’esquerra, els que tenen ingressos més baixos. El premi Nobel Paul Krugman –un liberal progressista– ho constata en un dels seus últims articles: «Trump ha guanyat gràcies al vot dels treballadors blancs que han cregut que les seves mesures proteccionistes tornarien llocs de treball industrials a Amèrica i no s’han pres seriosament la seva altra promesa, més creïble, de retallar la despesa sanitària. Aquests votants tindran un amarg despertar».
Alemanya és un altre país on l’atur sempre ha sigut baix i on –és un país exportador– la crisi ha destruït menys teixit industrial. Potser per això en les eleccions del 2013 Alternativa per Alemanya (AfD), un partit populista antieuro que alertava que els alemanys haurien de pagar les factures dels indolents països del sud, va tenir una forta empenta, però no va arribar al 5% dels vots i va quedar així fora del Parlament. No obstant, en les eleccions regionals del 2016 en diversos estats ha superat el 10% i, alguna vegada, el 20%. I les enquestes li donen cap a un 13% en els pròxims comicis. Seria així la tercera força després de la CDU de Merkel i l’SPD.
Però és cert que la globalització i l’augment de la immigració han generat malestar sociocultural en la població blanca de menys ingressos, que és on Trump ha guanyat. Ha tingut més vots entre els blancs pobres que qualsevol candidat presidencial republicà, mentre que Hillary ha guanyat més vots que qualsevol demòcrata entre els blancs amb estudis superiors. És un fet que desmenteix els estereotips que la dreta la voten sempre els més afavorits, i l’esquerra, els que tenen ingressos més baixos. El premi Nobel Paul Krugman –un liberal progressista– ho constata en un dels seus últims articles: «Trump ha guanyat gràcies al vot dels treballadors blancs que han cregut que les seves mesures proteccionistes tornarien llocs de treball industrials a Amèrica i no s’han pres seriosament la seva altra promesa, més creïble, de retallar la despesa sanitària. Aquests votants tindran un amarg despertar».
Alemanya és un altre país on l’atur sempre ha sigut baix i on –és un país exportador– la crisi ha destruït menys teixit industrial. Potser per això en les eleccions del 2013 Alternativa per Alemanya (AfD), un partit populista antieuro que alertava que els alemanys haurien de pagar les factures dels indolents països del sud, va tenir una forta empenta, però no va arribar al 5% dels vots i va quedar així fora del Parlament. No obstant, en les eleccions regionals del 2016 en diversos estats ha superat el 10% i, alguna vegada, el 20%. I les enquestes li donen cap a un 13% en els pròxims comicis. Seria així la tercera força després de la CDU de Merkel i l’SPD.
França, Itàlia i sobretot Espanya, on gran part de la immigració comparteix llengua i origen religiós, són diferents.S’haurà d’analitzar amb més detall, però ja sembla clar que la no comprensió de la globalització –de la qual la immigració és l’última baula– té molt a veure amb el populisme. Tant o més que la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada