divendres, 6 de gener de 2017

Un regal màgic per agraïr les coses bones

Josep Enric Bordes
Barcelona
"Represento un col·lectiu de les Terres de l'Ebre i tenim un regal per tu", va dir-me un desconegut des de l'altra banda del telèfon. Reconec que vaig trigar en acceptar la proposta −tot plegat era una mica estrany− però finalment vaig accedir a trobar-nos una freda nit de desembre. Era un home alt i corpulent, de somriure permanent. Em va explicar una història increïble: "Sempre m'ha agradat passejar pel camp, el contacte amb la natura, i un dia passejant pel Montsià vaig sentir unes veus. Vaig tornar diverses vegades a aquell indret. De primer només sentia les veus, però un dia se'm va aparèixer un grup de follets màgics. De fet, hi són per tot arreu, saps? El quid de la qüestió és aprendre a veure'ls".
Llavors, em va donar el regal. Aparentment semblava una rama de vinya corrent sobre una base de fusta, però mirant-la millor vaig advertir que tenia dos ulls i una boca, semblava un follet que apuntava amb els braços cap al cel, com si assenyalés un estel. Llavors ho vaig entendre. "Cada dia te passaran coses bones i no tan bones, tu agraeix-les totes al follet. Si ho fas així, al matí, quan t'aixequis, el follet estarà cobert d'una pols màgica. Al principi no la veuràs però amb el temps l'aprendràs a veure. Agafa-la i reparteix-la entre tots els que t'estimes". I així ho intento dia rere dia, perquè no cal que sigui Nadal per a veure que tenim mil raons per a sentir-nos agraïts, només cal que donem gràcies per cadascuna d'elles i la vida ens les anirà tornant una a una.