ELS FETS I LES CONSEQÜÈNCIES

A ningú sé li escapa que quan passa un fet qualsevol normalment comporta, per a bé o per a mal, una conseqüència.

Fa uns dies vaig posar una incidència a l’app de l’Ajuntament d’Amposta diferent de les que havia posat fis aquell moment que sempre havien fet referència a fuites d’aigua, desperfectes a instal·lacions, etc. Aquest cop es tractava de l’existència d’un excrement humà al parc municipal situat entre dos llocs de màxima concurrència, l’Hospital Comarcal d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre. Mentre faig aquest escrit, miro l’app i em diuen que la incidència ja està resolta i que intentaran mantenir el parc el més net possible.

Fa temps que denuncio que aquest parc pateix una degradació extrema sense que les autoritats municipals li posin remei. De vegades crec que esperen que es degradi del tot desapareixent la major part de la vegetació que hi ha. Fa uns anys van desaparèixer la majoria de les palmeres per culpa de l’escarabat conegut com el ‘morrut roig’; només fa uns mesos el vent va trencar un arbre per la soca i, ara mateix hi ha un arbre que s’està morint suposadament per falta re rec, la gespa fa plorar per no parlar de les tanques vegetals i els arbres que en formaven part tallats fa anys per motius de seguretat, segons va dir l’alcalde. I sobre la gespa i zones de pas, tota mena de deixalles com ara caixetes de cigarretes, llaunes de beguda, embolcalls, etc. Entre tota aquesta brossa hi destaquen els excrements de gossos de propietaris incívics que pensen que ‘pagant impostos’ (així ho diuen alguns) ja tenen el dret de fer els que els hi fa venir la real gana. El seu aspecte és desolador. Només se salven unes petites illes de moreres que serveixen de ‘refugis climàtics’ per als familiars dels usuaris de l’hospital i ‘d’altres persones’. Precisament d’aquestes ‘altres persones’ és de les que us en vull parlar. 

Des de fa uns dies s’hi poden veure persones sense sostre que dormen als bancs dels ‘refugi climàtic’ o sobre cartons que guarden a dalt dels arbres. No és la primera vegada que hi ha indigents pernoctant al parc. A conseqüència d’aquest fet, s’ha d’esperar actes incívics com per exemple que facin les seves necessitats fisiològiques a qualsevol indret del parc. No sé si seria possible que els indigents poguessin utilitzar els lavabos de l’hospital o del museu, o bé, que l’ajuntament col·loqués un ‘polyklyn’. Sempre seria millor que ‘col·laborin’ a embrutar encara més l’espai.

En aquest cas, el fet és la constant degradació del que un dia va ser el principal parc d’Amposta per culpa d’un deficient manteniment i l’incivisme de molts dels seus usuaris i la conseqüència és veure un parc lamentable que no té solució a curt termini. L’única solució que li veig és fer-li una reforma integral mantenint els arbres que es puguin salvar i poca cosa més.  

Per acabar, vull explicar-vos una mena d’acudit que em va contar Juanito Albiol Guzmán amb qui vaig coincidir durant la meva etapa a la fàbrica de motllures Juan Chaler SA de Vinaròs.

M’explicava Juanito que la Guàrdia Civil perseguia a un individu i, aquest, en saltar un marge, va veure un excrement de vaca i quasi sense pensar-ho es va abaixar els pantalons, es va acotxar i va fer com si estigués defecant. Quan la ‘parella’ van arribar al lloc li van preguntar:

-¡Usted! ¿Qué hace?

-No lo ven, estoy cagando...

-Pero si esto es un excremento de vaca...

-¡Y a ustedes que les importa si cago como las vacas!