3,5 milions és el cost de la fiança que té que dipositar CDC com a responsables polítics subsidiaris del “Cas Palau” (o Millet) Encara que Francesc Homs digués que les proves que tenen contra el seu partit són “febles”, el cert és que la pròpia Agència Tributària ha trobat evidències clares de finançament irregular per part de Convergència. No crec que tinguin cap contratemps per a pagar aquesta xifra. Si no disposen d’una quantitat tan elevada, segur que la poden aconseguir en un espai curt de temps.
Parlant de Francesc Homs, el portaveu del govern, ahir va titllar de “macarra” al ministre Montoro durant una entrevista a Catalunya Ràdio . El portaveu del PP al Parlament, l’Enric Millo li va demanar la dimissió, mentre Duran i Lleida va intentar treure-li ferro al tema. Quin cost haurà de pagar? Evidentment cap, zero!
Qui la va cagar de veritat (perdoneu
per l’expressió) van ser els diputats socialistes catalans del Congrés.
Van votar a favor del corredor ferroviari central juntament amb la resta
dels diputats socialistes i el grup del PP. Ràpidament, Francesc Vallès,
el coordinador parlamentari, va fer una piulada a Twitter demanant perdó
per l’erada i qualificant-la de “lamentable”. Al meu parer no va ser
una errada, va ser allò que se’n diu “disciplina de vot”. Votar una
altra cosa hauria significat una multa. És un fet evident. Si tenim en
compte que no només van votar-hi a favor els socialistes catalans, també
els valencians i els murcians (i ningú n’ha parlat) i que, segurament,
com els catalans, també volen el millor per als seus territoris (o al menys
això diuen) L’error és tan imperdonable que jo, com a socialista, els
hi reclamo alguna explicació molt més coherent i, sinó, algú hauria de
presentar la dimissió. En aquest cas, el cost pot ser electoral.
Tampoc em van convèncer les explicacions
que va donar l’Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament català. La junta
de portaveus va desestimar que Arturo Mas dones explicacions al Parlament
pel “possible” (només possible?) finançament irregular de CDC. Va dir
que volien preservar la figura institucional del president de la Generalitat...
Què em dius Anna!!! Quanta responsabilitat política!! Cal recordar que
se’n van anar del govern que presidia Pasqual Maragall pel tema de l’Estatut.
O és que els temps els ha madurat i n’han aprés o és que CDC els ha promès
alguna cosa que, de moment, no es pot quantificar. Ara bé, jo, d’ells
no me’n refiaria. Ja se sap que els de CiU es venen al millor postor o
potser millor, compren les voluntats que calgui per tal de preservar els
seus interessos. Avui un ciri a Déu i demà un al dimoni! Com són aquests
de CiU!!
