divendres, 20 de juliol del 2012

EL COST DE LES COSES




3,5 milions és el cost de la fiança que té que dipositar CDC com a responsables polítics subsidiaris del “Cas Palau” (o Millet) Encara que Francesc Homs digués que les proves que tenen contra el seu partit són “febles”, el cert és que la pròpia Agència Tributària ha trobat evidències clares de finançament irregular per part de Convergència. No crec que tinguin cap contratemps per a pagar aquesta xifra. Si no disposen d’una quantitat tan elevada, segur que la poden aconseguir en un espai curt de temps.
Parlant de Francesc Homs, el portaveu del govern, ahir va titllar de “macarra” al ministre Montoro durant una entrevista a Catalunya Ràdio . El portaveu del PP al Parlament, l’Enric Millo li va demanar la dimissió, mentre Duran i Lleida va intentar treure-li ferro al tema. Quin cost  haurà de pagar? Evidentment cap, zero!  
Qui la va cagar de veritat (perdoneu per l’expressió) van ser els diputats socialistes catalans del Congrés. Van votar a favor del corredor ferroviari central juntament amb la resta dels diputats socialistes i el grup del PP. Ràpidament, Francesc Vallès, el coordinador parlamentari, va fer una piulada a Twitter demanant perdó per l’erada i qualificant-la de “lamentable”. Al meu parer no va ser una errada, va ser allò que se’n diu “disciplina de vot”. Votar una altra cosa hauria significat una multa. És un fet evident. Si tenim en compte que no només van votar-hi a favor els socialistes catalans, també els valencians i els murcians (i ningú n’ha parlat) i que, segurament, com els catalans, també volen el millor per als seus territoris (o al menys això diuen) L’error és tan imperdonable que jo, com a socialista, els hi reclamo alguna explicació molt més coherent i, sinó, algú hauria de presentar la dimissió. En aquest cas, el cost pot ser electoral.  
Tampoc em van convèncer les explicacions que va donar l’Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament català. La junta de portaveus va desestimar que Arturo Mas dones explicacions al Parlament pel “possible” (només possible?) finançament irregular de CDC. Va dir que volien preservar la figura institucional del president de la Generalitat... Què em dius Anna!!! Quanta responsabilitat política!! Cal recordar que se’n van anar del govern que presidia Pasqual Maragall pel tema de l’Estatut. O és que els temps els ha madurat i n’han aprés o és que CDC els ha promès alguna cosa que, de moment, no es pot quantificar. Ara bé, jo, d’ells no me’n refiaria. Ja se sap que els de CiU es venen al millor postor o potser millor, compren les voluntats que calgui per tal de preservar els seus interessos. Avui un ciri a Déu i demà un al dimoni! Com són aquests de CiU!!  

LA SEU DEL PSC DE TORTOSA




Aquest matí, la Primera Secretaria del PSC de les Terres de l'Ebre, Núria Ventura ens convidava a visitar durant les festes del Renaixement de Tortosa, la seu socialista, casa natal de Sant Francesc Gil de Federich.
Jo la vaig poder visitar ahir  una vegada acabada la manifestació i vaig fer unes quantes fotos (no molt bones, la veritat, ja que estan fetes amb el mòbil)
Aquí us les mostro per a tots aquells i aquelles que no hi podreu anar.









 

MAI AL JULIOL! (sobre la manifestació d'ahir a Tortosa)




Fins ahir, no recordo haver anat mai a cap manifestació durant el mes de juliol. Fa dos anys va haver a Barcelona una gran manifestació pel “dreta a decidir”, però un problema de salut em va impedir assistir.
Si recordo una concentració de delegats i delegades convocada per la UGT a la plaça Real de Madrid sobre el 20 de juny i amb quasi 40º. Menys mal que estava Luis Eduardo Aute per a fer-nos l’estada més lleugera.
Però és cert, que tampoc mai com ahir, hi havia tants motius per a mobilitzar a la gent.
Si retallar drets, salaris, prestacions i tot tipus d’ajuts no és suficient motiu, potser si que ho és perdre la dignitat, que és el que estem perden o en vies de perdre.
NO fa gaires dies ho deia jo mateix: “La dignitat ja l’hem perdut, ara només ens falta perdre el sentit de l’humor”.  
Però tornem a la manifestació d’ahir a Tortosa. La ciutadania estava convocada a la plaça de Barcelona, la que hi ha al costat mateix del mercat. La gent que anava arribant buscaven refugiar-se a la poca ombra que projectaven els edificis annexes. Salutacions entre els coneguts, bona sintonia i un clima prou distés. Indignats sí, però sembla que encara no el suficient.
Me’n vaig adonar que la concentració estava molt poc monopolitzada pels sindicats. Alguna bandera, sí, però poques. També els escassos polítics que hi assistien estaven en un  prudent segon pla. El protagonisme el tenien els ciutadans. Crec que és així com ha de ser en aquests casos.
Vaig sentir (que no escoltar) una veu per megafonia. Sincerament, no vaig entendre res. Vaig veure que hi havia algú parlant des d’una tarima. De sobte la concentració va començar a caminar per l’avinguda Generalitat, sembla ser que de forma improvisada, es a dir, no prevista. En arribar al carrer Teodor González es girar en sentit ascendent. Després pel carrer Sant Ildefons fins la plaça Alfons XII on està la seu del PP. Allí la manifestació es va aturar uns instants. Es va continuar pel carrer Argentina fins la seu de CiU. Allí es va dissoldre.
Als trams on es podia veure més gent, vaig calcular que devíem de ser unes 1.500 persones. Poques...
Dies així hauria de sortir la majoria de la ciutadania, sobre tot aquells sectors més afectats: aturats, jubilats i pensionistes i, evidentment, els funcionaris. On estaven la majoria dels meus companys?
Sempre hi ha qui pensa que “els seus problemes ja els hi solucionaran els altres”. Així, no m’estranya que el govern de Rajoy cada com ens vagi collant més. Potser ens ho mereixem...   Primer per votar-los (els qui els van votar, per suposat) i després per deixar-nos trepitjar.  

Carta abierta al Sr. Rajoy

 
 Sr. RAJOY:  Podemos  soportar las exigencias del guión que marque Europa para superar el déficit. Sí que tenemos coraje y
determinación, que son conceptos que a usted le gustan mucho. Estamos dispuestos a ser exigentes con nosotros mismos para poder superar el déficit. Pero el mismo rigor que ponemos nosotros  como ciudadanos, el mismo nivel de exigencia que tiene usted con nosotros, el mismo, queremos verlo con las instituciones de las comunidades autónomas.

 1.- ¿Está usted enterado de que la CAM "quebró" y se "evaporaron" en torno a 6.000.000.0000 (seis mil millones) de euros? ¿No hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.

 2.- ¿Está usted enterado  de que el Banco de Valencia "quebró" y se evaporaron en torno a 3.000.000.000 (tres mil millones) de euros?. ¿No hay responsables? Usted, Sr .Rajoy, sabe que sí.

 3.-  ¿Está usted enterado de que el "agujero" de BANCAJA lo tapó el SR. RATO en Caja Madrid? Usted, Sr. Rajoy, sabe que hay responsables.

 4.-¿Está usted enterado de que hay una trama GÜRTEL que ha
"distraído" millones de euros en financiación de eventos, y hasta sacó "partido" de la visita del PAPA a Valencia?. ¿Sabe que hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí. Por si lo duda, lo de los trajes son migajas, pero ¡QUÉ POCA ÉTICA!.

5.-¿Está usted enterado de que en Valencia hay una empresa que
depende del Ayuntamiento y de  la Diputación, llamada EMARSA, que se ha "trajinado" más de 17.000.000 millones de euros del dinero público? ¿No hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.

 6.- ¿Está usted enterado de que en Castellón "sólo" le toca la
lotería al Sr. Fabra? Su colega es hábil para blanquear dinero. ¿No tiene responsabilidad? Usted, Sr. Rajoy, sabe que  sí.

 7.- ¿Está usted enterado de que en Alicante hay una trama BRUGAL que se "trajina" dineros públicos? Esos dineros salen de las  contratas de basuras y del Plan General de Ordenación Urbana de Alicante. ¿No existen responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí. Y le damos una pista por si nos responde "depende... depende" Mire usted al "burladero" de las cortes valencianas y los encontrará parapetados-aforados: Alperi-Castedo-Hernández-Mateo... los otros se nos olvidan, pero consulte usted a los tribunales y las listas de diputados electos de su partido, y... ¡qué coincidencia!, ¿no?

 En fin, Sr. Rajoy, no queremos aburrirle con "menudencias" pero sí exigirle que, como buen Registrador de la Propiedad, se ponga manos a la obra y nos devuelva todo lo que se apropiaron indebidamente, hasta el último céntimo.

 Nos han exigido sacrificios a los dependientes, a  los
trabajadores, a los pensionistas, a los alumnos de primaria y
secundaria, a los universitarios, a los investigadores, a los
funcionarios, a las farmacias, a las librerías, a los proveedores
autónomos de las Comunidades Autónomas, etc. etc.; a las ONGs, nos han subido los impuestos, el transporte, los combustibles... con CORAJE Y DETERMINACIÓN, Y COMO DIOS MANDA, conceptos que a usted, Sr. Rajoy, le son muy queridos.

 Sr. Rajoy,  como buen Registrador de la Propiedad, póngase a
trabajar y que nos DEVUELVAN hasta el último céntimo de todo lo que nos han ROBADO. No queremos volver a ver a Trillo "bruñendo" la presunción de inocencia. Que trabaje Gallardón en Justicia.  Estamos alarmados con Urdangarín y se le calculan 5.000.000 de euros.  Los miles de millones que se han "trajinado" sus amigos en las Comunidades Autónomas le ayudarán a tapar algunas décimas en el agujero del déficit del estado. ¿Esto no le alarma, don Mariano?. A trabajar, con CORAJE y DETERMINACIÓN, COMO DIOS MANDA. ¿O sólo se atreve usted con los trabajadores?

 Se nos olvidaba: digale a  SORAYA que en la próxima rueda de prensa del Consejo de Ministros trate el tema y nos tranquilice.

 Póngase manos a  la obra con todo lo antedicho y tendrá usted
nuestro apoyo. No lo dude, don Mariano.


 HACERLO SEGUIR HASTA QUE TODO EL MUNDO SE ENTERE, Y DEVUELVAN EL DINERO QUE ES DE TODOS