Encara al·lucino amb l’actitud d’ERC. Imagino
que es va tractar més d’una estratègia política per amagar les seves veritables
intencions que no una demostració de divergència amb Convergència. Per
una part s’alien amb la coalició de govern (CiU) per a rebutjat que Arturo donés
explicacions al Parlament per raons
institucionals i, en canvi, sol·liciten la compareixença de Felip Puig (dimissió ja!) i Oriol Pujol. I com no podia ser d’un altra manera, CiU s’hi va negar al·ludint
raons institucionals.
Cada cop, CiU es distancia més del PP i
escenifica un apropament amb ERC que, serà o no serà definitiu, només ho sabrem
amb el pas del temps.
De totes formes, ahir, una persona propera em
va dir:
-“Abans de que acabi l’any, a Catalunya hi
haurà eleccions anticipades”. Mas ho està insinuant des de fa molt de temps, pràcticament
des de que va prendre possessió del seu càrrec.
-”I CiU traurà majoria absoluta” –li vaig
respondre jo (en aquest país tot és possible, com més hòsties et donen, més t’agrada)
-“O governaran amb ERC; de fet ja estarien
preparant el terreny”. Em va fer veure el meu interlocutor tot recordant-me els
fets dels passat dijous.
El govern de CiU necessita tenir una posició
de força. Sap que amb el PP no anirà en lloc i les úniques sortides són, una
majoria absoluta que li deixés fer la seva política sense haver de recolzar-se
amb ningú o com a mal menor, pactar amb aquells que avui per avui, són els únics
amb qui coincideixen a l’hora de demanar el pacte fiscal.
ERC, passaria així, de formar part dels
governs “catalanistes i d’esquerres” a formar part d’un govern “nacionalista de
dretes”.
Ara, amb un PSC més feble i dividit que mai,
seria el moment de donar aquest cop d’efecte que seria unes eleccions
anticipades. Intueixo que estan preparant el terreny.
Fa temps que em crida l’atenció les entrevistes
que li fan a Oriol Junqueras, el president d’ERC que sembla que està molt més
interessat amb el que fan i deixen de fer els socialistes que o amb el que fa (o deixa de fer)
el seu propi partit.
