Un dia Marta va veure a una revista especialitzada en venda per catàleg un aparell de “vibromassatge” i va pensar que, possiblement, podria alleugerar el dolor de la ma de sa mare.
Passats uns dies, el carter del barri
li va deixar l’avís de que podia passar a recollir el paquet per Correus.
Marta no va perdre ni un instant. En arribar a casa i sense perdre un moment,
va desembolicar el paquet i va obrir la caixa. El seu contingut era com
un cilindre metàl·lic, d’uns 25 centímetres de llarg... Però se’n va
adonar que per a fer-lo funcionar calien piles i no en portava. Per tant
havia d’anar fins la botiga més popera a comprar-ne.
Amb l’aparell a la ma, Marta va sortir
al carrer i va apropar-se fins la botiga d’electrodomèstics que hi havia
dos carrers més enllà.
Li va ensenyar l’aparell al venedor i li va demanar les piles. El venedor, en veure-ho, li va preguntar:
-“És per a vostè aquest aparell?”
-“No, és per a ma mare” –li va respondre Marta.
Evidentment era un consolador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada