dissabte, 14 de març del 2015

PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XII)













La solució de l'Ebre, el transvasament (Carta publicada al Periódico de Catalunya)

I a sobre era la carta destacada del dia. 

María E. Milanés (Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura)


Les terres riberenques de l’Ebre han patit l’impacte d’inundacions amb greus conseqüències socials, econòmiques i ambientals. Només a Cata-lunya l’Ebre ha inundat 45.000 hectàrees. Les pèrdues econòmiques d’Aragó, Navarra i la Rioja s’estimen en fins a 50 milions d’euros. Tots aquests danys i pèrdues podrien haver-se mitigat si s’hagués creat la infraestructura necessària a nivell de conca per emmagatzemar l’aigua sobrant i al mateix temps transvasar-la a altres regions demandants, com el sud-est espanyol. Si aquests transvasaments s’haguessin efectuat, en aquest moment Aragó, Navarra, la Rioja i Catalunya estarien parlant en termes positius d’enriquiment econòmic, ja que l’aigua sobrant transvasada té un valor econòmic que s’hauria pagat de forma raonable i pel qual les regions cedents s’haurien lucrat. No obstant, la realitat és una altra i ens trobem davant una situació no solament de pèrdua econòmica sinó també de gran pèrdua ambiental. Les inundacions de l’Ebre estan produint un dany ambiental patent, amb greus lesions en l’ecosistema. Un nivell de sedimentació i nutrients massa elevat causa un impacte molt negatiu en la qualitat de l’aigua. Altres efectes són la pèrdua d’hàbitat, la dispersió d’espècies no autòctones, l’emissió de contaminants i la pèrdua de la funció dels aiguamolls. Si en un principi s’hagués recolzat el desenvolupament d’aquesta infraestructura, ara s’haurien mitigat les grans pèrdues econòmiques i sobretot el gran impacte ambiental, que trigarà dècades a recuperar-se.

divendres, 13 de març del 2015

HAN COMENÇAT LES REBAIXES DE PRIMAVERA

Tradicionalment les rebaixes sempre han coincidit amb l’arribada de l’estiu (a partir de l’1 de juliol) i l’hivern (7 de gener, després dels Reis), excepte... Excepte quan hi ha eleccions i els polítics per tan de guanyar-se uns vots, rebaixen tot el que és rebaixable, o sigui els impostos.
Els va rebaixar Alberto Fabra el candidat del PP al País Valencià, va dir que segurament els abaixaria Rajoy, sobre tot l’IVA que s’aplica a la cultura i també Esperanza Aguirre si la lideressaacaba com alcaldessa després de la contesa (electoral)
No fa gaires dies em va dir una companya de treball que l’alcalde de la Ràpita havia promès abaixar l’Impost sobre Bens immobles (IBI) un 30%... Un 30%! I segurament es va quedar tan ample quan ho va dir...
L’IBI, per aquells que no siguin massa experts en impostos, és el principal recurs propi de finançament. També estan les subvencions i transferències, però aquestes arriben d’altres administracions (Estat, Generalitat, Diputació, UE...) Però el principal recurs propi dels ajuntaments és l’IBI, amb la consideració que el marge de maniobra que tenen es molt petit, perquè només poden incidir en l’anomenat recàrrec municipal que, com el seu nom indica, cada ajuntament té potestat d’establir el que cregui oportú.
Si fos veritat que la Ràpita deixés de recaptar un 30% en IBI, el pressupost d’ingressos per a l’any 2016 (suposo que el del 2015 ja està aprovat) es veuria substancialment reduït. Per tant, l’equip de govern entrant, per a seguir donant els mateixos serveis, hauria d’aconseguir abaixar substancialment el capítol de despeses. Si pensem que hi ha una sèrie de despeses que són pràcticament inamovibles (personal, despeses generals de llum, aigua, telèfon, neteja d’edificis públics, manteniment, etc.), ja m’explicareu d’on s’hauria d’estalviar...
Potser canviant l’enllumenat i posant LED? Bromes a part seria una bona solució, però abans s’haurà de fer una inversió que, per molt que es cofinanci, sempre s’haurà de fer una aportació considerable des de les arques municipals.        
Ara bé, el que em sembla que és de jutjat de guàrdia és l’anuncia de que, tal vegada, s’abaixi l’IVA de la Cultura. El govern del PP, el mateix que va criticar el govern socialiste quan va apujar els impostos i que va prometre no apujar-los durant la campanya electoral, quan va arribar al govern va traspassar les línies roges que mai ningú hauria de traspassar, com per exemple, el que estic dient, l’IVA de la cultura. Així, cinema, teatre, música, etc. van passar de tenir un tipus d’IVA del 10% a un 21%. Com aquell que no vol, més del doble. Això va fer encarir automàticament el preu le les entrades dels concerts, representacions teatrals, projecció de pel·lícules... En temps de crisi, què passa? O l’hipotètic públic que acudia a dites representacions, en part, deixa d’anar-hi o bé, són els productors els que n’assumeixin la diferència a costa dels seus beneficis (si és que en tenen, perquè no sempre és així)
Quan els anuncis de rebaixes d’impostos es fan en companya electoral, l’oposició sempre els qualifica de electoralistes... I no n’hi ha per a menys. I sinó, perquè s’anuncien ara i no quan hi hacalma electoral... Encara que en la democràcia que estem vivint és difícil que passi un any sense cap tipus d’elecció.    

LES FOTOS DENÚNCIA DEL DIA 13-03-2015

Com podeu comprovar, aquest cotxe està mal estacionat, tot hi tenir lloc suficient davant.