dijous, 8 de setembre del 2011

MANIFESTACIONS I CONTRAMANIFESTACIONS



Dimarts, a diferents ciutats d’arreu de l’estat espanyol, es van convocar manifestacions en contra de la reforma constitucional que vol establir el límit de dèficit de l’estat i, per extensió  de la resta d’administracions.
Aquestes manifestacions les van convocar els principals sindicats (UGT i CC.OO) i d’altres entitats cíviques i veïnals. A Madrid, en total sembla que van ser unes 400 i el nombre de manifestants, uns 4.000. A Barcelona no en van ser tants i la manifestació estava prevista entre la plaça del bisbe Urquinaona a Pla de Palau, on està la seu de la delegació del govern.
Sorprèn que sent 400 les entitats convocants només acabessin assistint 4.000 persones. Sembla ser que ni els sindicats majoritaris tenen ja poder de convocatòria o bé la ciutadania, com es diu vulgarment “passa de tot”.
Segurament a la gran majoria de ciutadans l’importen altres coses  com són la feina i l’economia domèstica per a poder arribar a final de mes. Penso que ni el bon funcionament de la sanitat ni l’ensenyament importa ja a l majoria de la gent.
La gran pregunta és: Què pot fer mobilitzar a la societat espanyola?
La Plataforma 15-M o “indignats” o “Democràcia real, ja!” pot quedar com un moviment “romàntic” sense cap tipus més de fita. Normalment quan hi ha un moviment social contundent i persistent, els objectius que es pretenen aconseguir, s’acaben assolint. Un clar exemple va ser la Plataforma en Defensa de l’Ebre que va aconseguir aturar el PHN.
Tornant a la manifestació de Barcelona de dimarts passat, no va poder arribar a la plaça Pla de Palau perquè una contramanifestació ho va impedir. Precisament van ser els “indignats” que, tot i afirmant que “els sindicats no defensen els interessos dels treballadors”.
Des d’aquí demanaria als “indignats” que agafessin alguna responsabilitat. És més, els encoratjaria a fer-ho! Si creuen que ells si que representen els interessos d’una bona part de la població, haurien de decidir-se a donar passos més ferms i mirar d’assolir objectius concrets. La protesta persistent sense objectius no porta en lloc. I si, realment tenen objectius, que formalitzen el  moviment en un partit polític, sindica, associació cívica, o el que vulguin.
Ara mateix, amb la seva actitud, penso que no van en lloc.