JOAN FONS PIÑOL

(Aquest article apareix publicat avui a Vinaròs News)
Vaig conèixer l’amic Juanito farà uns trenta anys. Per aquell temps ja era un senyor “adult” des del punt de vista d’un jove que tot just començava a donar les seves primeres passes pel món de la política.
És, sense cap mena de dubte, una de les ments més lúcides que m’he trobat dintre del partit (el PSC) Sovint incomprès pels seus propis companys, Juanito ha estat sempre crític amb certes conductes dels diferents dirigents del partit, tant a nivell català com espanyol. Ara bé, un crític constructiu que argumentava amb solvència y solidesa les seves discrepàncies més de forma que de fons.
La seva joventut la va passar a França i l’educació que va rebre dels nostres veïns del Nord sempre l’han marcat de forma positiva. Al arribar al seu poble, Tivenys, es va dedicar a portar les terres del patrimoni familiar. Des de que el conec sempre ha reivindicat la seva condició d’empresari pagès. Les seves dues grans passions han estat la lectura i l’escriptura. Encara recordo quan m’arribava a casa la revista “El Socialista” i ràpidament anava a buscar l’apartat d’articles d’opinió per a llegir el seu darrer escrit. Mentre, en el temps lliure que encara disposava, estudiava anglès per enriquir més la seva cultura, ja de per si prou completa.
Guardo d’ell un record de l’any 1987. Ho recordo perfectament perquè va ser any d’eleccions municipals. El partit va organitzar una jornada municipalista a la Ràpita per mirar d’agafar empenta de cara els comicis que s’apropaven. A la tribuna d’oradors hi va pujar un bon grapat de companys. Alguns d’ells, fins i tot arribats de Barcelona on ostentaven responsabilitats institucionals, com regidors del propi ajuntament de la Ciutat Comtal o càrrecs orgànics dintre del propi partit. Els únics aplaudiments del dia van ser per a Juanito. La seva exposició va ser brillant, tal i com ens tenia acostumats. De la seva boca només van sortir paraules harmonioses fent un diagnòstic acurat i encertat de la realitat política del país d’aquella època, pròpies de qui, com ell, sabia connectar amb un auditori que l’estava escoltant encantat.
Per aquell temps, a l’amic Fons, el van proposar per a ser candidat al Parlament de Catalunya. Ho va refusar. Es considerava massa gran per ocupar un lloc de tanta responsabilitat i tan lluny del seu poble. Tenia ja 62 anys.
La darrera vegada que ens vàrem veure va fer va ser el passat 29 de juny. Com no podia ser d’una altra manera estiguérem parlant de política força estona. Em va dir que estem passant per uns moments complicats degut a la crisi, però que aquesta té una dimensió mundial. De com aquesta situació incideix en el panorama polític dels nostre país i de com pot acabar passant factura als governs socialistes. Em va recordar unes paraules que Felipe González li va dir a Zapatero quan aquest va accedir per primer cop a la presidència del govern espanyol: “No prometis mai allò que no puguis complir”, amb referència a l’Estatut i al finançament de Catalunya. Segons ell, Zapatero, s’havia ficat en una situació difícil y no sabia com sortir-se’n. Si acontentava els catalans, la resta de les comunitats podrien acabar no acceptar l’acord. I de no fer-ho, hi podria haver una fractura dintre de les famílies socialistes espanyoles. Què Maragall, tot i defensar el federalisme, va veure que Espanya encara no estava preparada per afrontar una situació així i, finalment, va desistir d’iniciar el procés cap a una Espanya federal.
També vam parlar que envolta alguns membres del Partit Popular i com pot acabar afectant els actuals dirigents nacionals. Em recordava que alguns polítics “estan en política perquè és un bon instrument per arribar a tenir un bon nivell de vida”. I recordava les paraules “atribuïdes” a Zaplana, al accedir a l’alcaldia de Benidorm: “M’he ficat en política per enriquir-me” (s’ha desmentit que Zaplana hagués dit aquesta frase) I sobre aquest tema també em va recordar una “sentència” del general francès De Gaulle: “Quan un polític es converteix en professional, sovint s’oblida dels problemes reals dels seus ciutadans”.
No cal ni dir que jo comparteixo en gran mesura el pensament de Joan Fons. Precisament sobre la “professionalització” de la política sempre m’hi he mostrat en contra. Cal saber quan es el moment d’abandonar la política activa i tornar-te a dedicar a la teva professió. Però hi ha polítics d’ambició extraordinària que volen continuar ocupant càrrecs de responsabilitat dintre del món de la política per a seguir gaudint d’una situació privilegiada dintre de la nostra societat.

CAMPANYA DE CAPTACIÓ DE SIMPATITZANTS

Avui, el PSC ha organitzat a les principals poblacions de Catalunya una campanya de captació de simpatitzants. Voldria remarcar la paraula simpatitzants per a diferenciar-la clarament de la de militants, ja que la primera condició no implica res més que rebre informació del partit directament des de Barcelona.
Com agraïment als “nouvinguts” se’ls lliurava una alfàbrega (una planta aromàtica domèstica molt comuna que, entre les seves propietats, té la d’espantar els mosquits)
A les taules, també hi havia informació sobre el nou finançament, així com globus per als nens i nenes.

A Amposta aquesta taula s’ha instal•lat davant del mercat municipal que, dissabtes és un excel•lent lloc, ja que hi passa una bona part de la població de la ciutat. Evidentment no faré públic el nombre de simpatitzants “captats”, però si que diré que ha superat en escreix les previsions més optimistes. Cal tenir en compte que Amposta és una plaça molt difícil de “lidiar”, ja que la influència de certs “personatges” és molt gran i la gent, vulguis o no, encara té por de mostrar en públic les seves idees polítiques.

En canvi, hi ha hagut afiliats del partit del que “m’estic referint sense nomenar-lo” que s’han apropat per esbrinar quina era la nostra intenció. Evidentment s’han mostrat contraris dels bons resultats del finançament. Personalment no esperava menys dels ampostins afiliats a aquest partit. Segons l’enquesta que publica avui el Periódico, només un terça dels votats de CiU en les passades autonòmiques, no veurien en bons ulls el nou finançament. No tothom qui vota una determinada opció política n’és afiliat i, suposo, caldria buscar entre aquest col•lectiu els que donen un sí al nou finançament pactat entre tots dos governs. Només el afiliats, els més fanàtics, com la senyora que avui s’ha aturat a parlar-nos, seguint les directrius que es marquen des de la seu de Barcelona, es mostren contraris. Tampoc hi ha que escandalitzar-se ni tractar-los de convèncer. Aquest col•lectiu de persones estan entre les que mostren total fidelitat al partit i al vot i millor no perdre-hi temps. De vegades penso que sóc massa prudent i que caldria “pagar-los amb la mateixa moneda”. O això o enviar-los a tots a fer “punyetes” (per ser suau)

Una altra cosa que pareix clara és que aquestes tàctiques són més pròpies d’ells que de nosaltres. I potser per això queden una mica descol•locats quan ens veuen mirant de captar simpatitzants i més quan no és ni campanya electoral...

VISITA A AMPOSTA DE LA CONSELLERA DE JUSTÍCIA

Abans d’arribar a la seu de l’ajuntament, la consellera Montserrat Tura i la seva comitiva s’han assegut a un conegut establiment pastisser del carrer Sant Josep per a fer un mos abans d’afrontar el dia intens de treball que els esperava.
Poc després ha arribat a peu a la casa consistorial (només li calia recorre una distància d’uns 100 metres) on ha estat rebuda per l’alcalde Manel Ferré a peu de l’escalinata principal i alguns dels regidors de l’ajuntament.
Posteriorment se li ha fet la recepció oficial al saló de plens on, l’alcalde, ha volgut ressaltar que era el primer cop que la consellera feia una visita oficial a la ciutat com a responsable de Justícia, ja que abans ho havia fet com a consellera d’Interior del govern de Maragall.

La consellera ha volgut ressaltar la importància del conveni que anava a signar amb l’ajuntament per a desenvolupar la tasca de la mediació social a l’àmbit el dret privat, més enllà de la mediació familiar que hi havia fins ara. La consellera ha dit que la llei, aprovada abans d’ahir mateix, era la segona que es feia a Europa després de l’existent a França i ha demanat que hi hagi “un canvi de cultura” en aquest sentit.
Després de signar al llibre d’honor i de rebre uns petits obsequis de la ma de l’alcalde, la consellera s’ha adreçat a la seu dels jutjats d’Amposta per visitar-ne la nova instal•lació dels arxius i poder veure “in situ” les dependències judicials, així com escoltar de la boca dels jutges i d’altres professionals de les mancances existents, sobre tot en matèria de personal. Se li ha reclamat, principalment, dues coses: la creació del jutjat número 4 i la possibilitat de poder gaudir d’un fiscal. La consellera els ha recordat que no és competència del seu departament, ja que, aquests aspectes depenen directament de Madrid. Una cosa m’ha sorprès, els tres jutges (2 dones i un home) eren de parla catalana. Durant la visita ha fet de “mestre de cerimònies el director dels serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre Federico Diego.

Un altre cop cap a la seu consistorial, ha presentat la jornada de treball sobre la “Mediació”, amb la presència del president del Consell Comarcal del Montsià Joan Castor Gonell i la regidora de Serveis Socials i Participació ciutadana Laia Subirats.

La jornada ha estat a càrrec de la directora del Centre de Mediació de Catalunya Anna Vall.

CAMPANYA "Aa" (POT SALVAR VIDES)

El Ministerio del Interior y Cruz Roja Española presentan la campaña “Aa” (Avisar a...) - Fecha: 15/07/09

El objetivo es lograr que los usuarios de teléfono móvil incluyan en su agenda el contacto Aa, seguido del nombre de la persona con la que habría que ponerse en contacto en caso de emergencia

El ministro del Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, y el presidente de Cruz Roja Española, Juan Manuel Suárez del Toro Rivero, han presentado hoy la campaña conjunta de sensibilización 'Avisar a' (Aa).

El objetivo de la campaña es lograr que el mayor número posible de ciudadanos añada en la agenda de su teléfono móvil el contacto "Aa", seguido del nombre de la persona a la que habría que llamar si ocurriera una emergencia. Así, ese número de teléfono aparecerá siempre como el primer contacto de la lista.

Apoyo a los servicios de emergencia y a los cuerpos de seguridad



El contacto Aa permitirá a los servicios de emergencia y los cuerpos de seguridad contactar de forma rápida con el entorno de las víctimas de accidentes, personas que se encuentran en situaciones de urgencia o sin posibilidad de comunicarse. Ese puede ser el caso, por ejemplo, de un anciano que sufre un golpe de calor en la calle, un enfermo que pierde el sentido de la orientación, o una víctima de tráfico.

Sólo en 2007, más de tres millones de personas sufrieron algún tipo de emergencia en España, entre accidentes domésticos o en tiempo libre, laborales y de circulación.

La iniciativa de sensibilización cuenta con diversos materiales divulgativos, como un anuncio de televisión, cuñas radiofónicas, carteles y marcapáginas.

La campaña se enmarca en la estrategia de prevención de accidentes de Cruz Roja "Prevenir es Vivir", y en concreto en el apartado de "prevención secundaria" de los siniestros o urgencias, cuyo fin es reducir al máximo sus consecuencias.