Deixaré a part la trama, ja que amb petites
modificacions podria tindre lloc a qualsevol indret de la nostra geografia per
a centrar-me en altres detalls que vaig observar.
El primer adjectiu que m’ha vingut al cap
després de veure aquests dos primers capítols ha estat la de ‘fantotxada’,
ja que no ha cobert per a res les meves expectatives, ni crec que ho hagi fet
per a la majoria de la gent d’aquí.
El més esperpèntic de la sèrie ha estat la
parla, tant en la entonació com amb el llenguatge barroer, sovint innecessari,
que s’utilitza als diàlegs.
S’han buscat actors que no parlessin el català
oriental com Meritxell Ferri, nascuda a València o Pep Tosar que
ho va fer a Mallorca, però ni de lluny s’ha aconseguit la parla ebrenca ni
encara menys l’entonació pròpia dels habitants dels pobles del Delta. L’única
actriu reconeixible i pròpiament de casa és la camarlenca Carol Rovira.
El que s’ha aconseguit és fer una caricatura
de nosaltres mateixos que és, segurament, tal com ens veuen a la Catalunya
Vella, uns pobletans (‘pueblerinos’ en castellà).
No tinc clar si amb l’ambientació al Delta el
que es pretén és promocionar-lo, però jo els hi diria, ‘gràcies, no cal...’.
El Delta ja està prou promocionat per la gent d’aquí, sobretot pels
restauradors i hotelers que s’esforcen constantment per a superar-se i oferir
un servei de qualitat als nostres visitants. Però també per aquells
realitzadors de casa nostra que es fan un tip de fer documentals ambientats al
nostre territori. No dic noms perquè estic segur que me’n deixaria algun, però
me’n venen uns quants al cap.
Per a qui no conegui el Delta segurament els
agradaran les imatges que es mostren. Alguns dels indrets són fàcilment
identificables, però amb tota seguretat poden fer-se una idea equivocada, ja
que sovint s’entremesclen sense massa sentit.
El Delta de l’Ebre, si evitem les zones
urbanes, que de vegades també són prou complicades, és un laberint de
carreteres i camins on només els més experts es poden orientar amb facilitat i
recórrer tots els indrets sense por d'equivocar-se. A la sèrie tot sembla molt
més fàcil, ja que la protagonista principal, una periodista arribada de
Barcelona, es mou per ell com a peix a l’aigua. Potser seria més versemblant si
anés acompanyada per algú que conegués el territori i li fes de guia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada