ESTAFA PEL MÒBIL

Em va passar a mi i mira que jo, d’entrada, ja no crec en aquest tipus de coses... Ahir vaig rebre un missatge al mòbil que em deia que m’havia tocat un mòbil NOKIA N86 o N97 (suposo que dels darrers models que han sortit al mercat) Com a remitent sortia RENNOVA i calia enviar un missatge al 5522 posant la marca de telèfon esmentada. Després de rumiar-m’ho, finalment, i pensant que no hi perdia molt (1,5 euros), vaig respondre el missatge. A parit de llavors cada cop que els hi responia, me’n enviaven un altre. Primer em van demanar el meu número de mòbil (em va estranyar, ja que si eren ells els que s’havien posat en contacte amb mi i jo, a sobre, els havia respost, el sabien!) Després el meu nom i cognoms. Aquí vaig estar a punt de deixar-ho estar, però encara vaig respondre. Llavors en vaig rebre un altre on se’m demanava el meu domicili “per si tenia sort i em tocava”. Vaig deixar-ho córrer i vaig trucar al telèfon d’atenció al client de la meva companyia i em van suggerir de presentar una denuncia davant els organismes pertinents. L’estafa només eren 4,5 € i vaig pensar que no valia la pena. No obstant la meva trucada era per “avisar-los” i que hi posessin les mesures oportunes. A l’altre costat del telèfon, el senyor que em responia, em va dir que jo ho coneixien...
Crec que la companyia que els va contractar el 5522 (suposadament Telefònica) hauria d’actuar d’ofici en aquestes accions il·legals.

MESURES CONTRA LA GRIP NOVA

Ahir escoltava a la SER que l’Església Anglicana havia pres mesures per evitar el contagi entre els seus feligresos per la grip nova. Aquestes mesures anaven de no donar-se la ma ni fer-se petons en el moment que es “desitjaven la pau”, no fins a no compartir el calze del vi o retirar l’aigua beneïda de les piques.

PER SEGUIR VEIENT TV3 AL PAÍS VALENCIÀ (fedetaris@scpv.cat)

Llegeixo a la revista “Les Notícies de llengua i treball” que edita la UGT de Catalunya que, des de l’associació Acció Cultural del País Valencià, que presideix el llibreter Eliseu Climent, es demana suport als catalans per a poder seguir veient TV3 a la seva comunitat. L’any passat ja es va fer una crida general i es va demanar un ajut de 10 € per poder pagar una multa mil•lenària que els havia imposat el govern de Francisco Camps per impedir el tancament del repetidor de TV3 de la Carrasqueta. A canvi t’arribava una litografia d’un quadre d’Antoni Tàpies.
Aquesta vegada l’ajut no és econòmic, el que es demana és una recollida de signatures per a fer-les arribar al govern “popular” de València. Qui estigui interessat en fer aquesta recollida de signatures s’ha de posar en contacte amb ACPV per a que li facin arribar els fulls.

QUÈ PRETÉN PUIGCERCÓS?

Diumenge passat, Joan Puigcercós, president d’Esquerra Republicana de Catalunya, en una entrevista a Catalunya Informació, després del resum de les notícies del migdia, deia que una vegada assolit l’acord de finançament, calia fer una “crisi de govern” i fer-hi canvis per acabar la legislatura. No concretava res més. Ni deia quins departaments haurien de canviar de titular ni l’abast dels canvis, etc.
Vist des de fora, d’un ciutadà que no és del seu partit però que segueix la política en qualsevol dels seus àmbits i procura estar al dia, crec que el que voldria Puigcercós és un relleu a la vice-presidència. O sigui substituir ell mateix a Carod Rovira.
Cal recordar que quan Joan Puigcercós va derrotar al polític cambrilenc per dirigir la formació republicana, Carod Rovira va dir que no descartava tornar-se a presentar per optar a la presidència de la Generalitat. Evidentment, aquesta afirmació era un tant contradictòria, ja que, sé suposa, que el candidat hauria de ser “l’home fort del partit” i, en aquells moments (com ara) no és altre que Puigcercós. Posteriorment el propi Carod va rectificar i va dir públicament que renunciava a tornar-se a presentar.
Anant tot bé, a Puigcercós encara li queda un any sense que es pugui incorporar « de ple dret » a un hipotètic govern de la Generalitat on estès ERC. Evidentment les opcions són dues: repetir un govern nacionalista i d’esquerres (sempre que numèricament sumin els parlamentaris suficients) o, en tot cas, un “front nacionalista” amb CiU.
És normal que s’hagi creat una certa controvèrsia pel tema, no tan sols dels propis socis de govern, sinó també dels altres partits amb representació al Parlament.
Des de les files del PSC (i també d’ICV-EUA) ja sé li ha contestat que la potestat la té « exclusivament » el President de la Generalitat. En canvi des de CiU i el PP, ho veurien bé... Però l’opinió d’aquest és la que menys compta a l’hora de valorar la idoneïtat de fer ara una reestructuració del govern. Seria com si jo demanés que Duran substituís Mas com a president de la federació nacionalista o es canvies a la Camacho per algú d’un perfil més centrista i català (la qual cosa em sembla difícil)
Tornant a un hipotètic canvi de govern, es evident que Puigcercós (en el cas de que Montilla ho acabés acceptant) només podria influir en els consellers d’Esquerra. Si el canvi no fos “ell”, llavors s’hauria de pensar en la substitució d’algun conseller d’ERC més proper a la línia oficial del partit i d’absoluta confiança de Puigcercós.
Acabaré dient que les declaracions del president d’ERC (tot i respectar-les) em semblen inoportunes. Sempre he segut de l’opinió que “la roba hi ha que rentar-la a casa”, ja que fer-ho en públic és donar arguments a l’oposició per a carregar contra el govern i mirar de desgastar-lo. I si Puigcercós pretengués això?