MANCA DE COMPETITIVITAT

Crec que és un mal endèmic d’aquest país la manca de competitivitat. No pot ser que hi hagin coses que es demoren incomprensiblement sense causa justificada que així ho justifiqui.
Us en posaré un exemple molt gràfic. A casa nostra es va trencar la pica de vidre d’un dels lavabos. La meva dona truca al lampista que es presenta un dia a casa amb diversos catàlegs de piques i altres complements per a la llar. Després de l’àrdua tasca d’escollir-ne un (cal mirar color, mida, preu, etc.), n’escolli’m un que, amb prestesa, el lampista demana (com n’hi ha tants, difícilment es sol tenir en estoc)
Finalment arriba i un dia els operaris venen a casa a instal•lar-lo. Una vegada col•locat, la meva dona observa que hi ha dues petites esquerdes, la qual cosa posa en coneixement del titular de l’empresa que, després de vindre a comprovar-ho, demana que es desinstal•li i que se’n demani un altre. Ens diu que trigarà unes 3 setmanes!
No ho sabria dir amb seguretat, però crec que finalment han estat 5!!
És normal que una pica de lavabo trigui 5 setmanes en arribar? D’on l’ha porten?
En aquest país manca, com he dit abans, competitivitat (o eficàcia, si ho preferiu) Així no és d’estranyar que, a part d’altres condicionants, algunes empreses acabin marxant a d’altres països (empreses de capital estranger, però també d’aquí)
Un país que té una de les taxes d’atur més grans d’Europa no es pot permetre “luxes” així. L’altre dia us deia que una “mesura” anti-crisi és obrir nous bars i és que en aquest tema, els espanyols (també els catalans) sí que estem al cap dels països europeus.
Potser, algú (i perdoneu, ara no sé ben bé qui –govern, sindicats, empresaris-) caldria incentivar els treballadors per a que fossin molt més competitius a l’hora de realitzar les feines a tots nivells i de tots els àmbits.
Només així podrem competir amb els països més capdavanters d'Europa i del món.

CONCENTRACIÓ DE BISCUTERS

Ahir varem estar al monestir de Montserrat. Crec recordar que abans hi havia estat un parell de vegades més. Una vegada en una concentració del sindicat Unió de Pagesos, però d’això ja fa molts d’anys...


Una de les curiositats que poguérem veure, no va ser precisament cap motius religiós, que ja és difícil. Va ser una concentració de “biscuters”. El Biscuter era un “microcotxe” (no us penseu que això dels cotxes sense carnet sigui una invenció recent) que va circular per les carreteres espanyoles als anys 50 i 60. Si voleu que us digui la veritat, jo a penes me’n recordo.
Encara que si que me’n recordo perfectament d’un tipus singular de la Sénia que en tenia un. Bé, de fet va arribar a la Sénia amb un circ (això al menys era els que em van contar els amics seniencs) i s’hi va casar. Ell era l’ovella negra d’una família de “guardia civils” (pareix que els seu pare era capità i un germà seu tinent) A aquest tipus se’l coneixia per Vilório.


Com deia, Vilório tenia un Biscuter. De vegades, anant per les carreteres es quedava sense benzina. Llavors esperava que passes un cotxe. No cal ni dir-ho que per les carreteres de l’època, en aquell temps, encara circulaven més carros i matxos i també motocicletes que no cotxes. Quan en passava un, el parava i li demanava gasolina. Qui tenia cotxe, normalment era una persona de classe “acomodada” i la benzina anava a un preu molt més assequible. El propietari del cotxe li preguntava a Vilório com ho farien per treure el combustible del seu cotxe i posar-lo al Biscuter. Llavors, Vilório treia un tub de goma llarg i una llauna que abans havia contingut oli i, posant el tub pel forat del dipòsit i xuclant una mica, la benzina pujava i la ficava a la llauna. Com que gastar, els “biscuters”, gastaven més aviat poc, Vilório ja en tenia per a fer uns quans quilòmetres.

SENSE ÀNIM D’OFENDRE

Aquest cap de setmana, la direcció nacional del PP amb Mariano Rajoy al cap davant, ha fet una convenció nacional a Barcelona.
No sabria dir si es tracta de la primera que fan a Barcelona, però potser qualificar-la d’històrica no seria dir cap disbarat.
Esta bé que els populars no pensin només en Catalunya com la “mare de tos els mals d’Espanya” i que de tant en tan s’apropen per aquí a treballar... Encara que sigui en benefici propi!
El titular del Periódico d’avui és força eloqüent: “Rajoy es compromet a connectar amb Catalunya”. Però el que està clar és que les connexions sempre són a dues bandes. Si tu endolles un cable al corrent elèctric i a l’altre costat no hi ha res, per a què serveix?
Penso que la gran majoria de poble de Catalunya no vol (ni voldrà) connectar amb els populars. Per molts motius, la majoria històrics.
Segurament molts ciutadans de Catalunya veuen l’actual Partit Popular com els hereus del franquisme. Per cer, un règim que mai ha estat condemnat pels populars i que tant mal va fer al poble de Catalunya, llevat els que hi van combregar des d’un bon començament. Però no explicaré ara detalls de la guerra civil ni de la postguerra, per això ja estan els llibres que s’han publicat sobre el tema.
Encara que sí que recordaré episodis molt més propers. Aquests darrers dies s’ha parlat i molt de la pressió que s’està fent per a que el Tribunal Constitucional (TC) dictamini ja d’una vegada el recurs sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Qui hi va presentar recurs? El PP. No fa gaires mesos es va aprovar la nova Llei d’Ensenyament de Catalunya. Qui la va recorre davant del TC? El PP. La setmana passada es va votar al Congrés de Diputats la nova llei del finançament de les CC.AA. (LOFCA), qui hi va votar en contra perquè segons ells beneficiava Catalunya més que a cap altra comunitat de l’Estat? El PP, qui sinó. I també d’altres partits minoritaris, però que no tenen responsabilitats de govern a cap comunitat autònoma.
Rajoy ens va dir que Zapatero ens havia mentit. Quina novetat. Fins i tots els socialistes d’aquí ens hem sentit enganyats més d’un cop pel comportament de Zapatero.
Si Marano Rajoy va venir a Catalunya a buscar vots (no ens enganyem, no va venir a una altra cosa...) i vots són diputats, varia bé el PSOE de mirar de no perdre’n. 25 diputats són molts diputats i parlant en símils futbolístics, “és més fàcil arribar dalt que mantenir-se!”.
L’altre dia vaig conèixer a un que em va dir que sé sentia d’Esquerra. Com no em va parlar dels socialistes d’aquí i d’allí. Sobre Zapatero em va dir que “li convindria conservar els diputats de Catalunya i Andalusia i per això calia “portar-se bé amb les dues comunitats”. No obstant va dir-me una cosa de la que jo no puc estar conforme. Preferia que governés el PP, “ja que al menys aquests no t’enganyen”, va sentenciar.
No hi estic d’acord per dues raons. Primera, per molt que ens enganyi l’actual president de l’Estat, mai ens posarà tantes traves com el PP. I segona. No és cert que el PP no enganyi. En el primer govern del PP, Aznar es va posar la pell de xai i va governar amb el suport de CiU i pareixia que les relacions entre Espanya i Catalunya eren una bassa d’oli. En canvi, quan va governar amb majoria absoluta, va mirar de perjudicar-nos com mai s’havia atrevit ningú. O no recordeu el Plan Hidrológico Nacional. Arias Cañete, el Ministre d’Agricultura del PP va dir alguna cosa així: “O sale ahora que tenemos mayoría absoluta o no sale nunca...”, “Aquí (a Múrcia) tenemos mayoría absoluta y en Catalunya no”. A demés d’altres frases “testiculars”.

LA GOSSA DE LA SÉNIA ENCARA CUEJA

Quan ja fa més d’un mes des de l’incident de la “gossa de la Sénia”, encara dóna molt que parlar. Dimarts passat el diari el Punt publicava que un jutjat d’Amposta ha acceptat a tràmit una denuncia d’una entitat ecologista.
Ahir, el setmanari la Veu de l’Ebre publicava a la seva portada la fotografia, fins llavors inèdita de la gossa morta. Finalment, Gustau Moreno es feia ressò de la publicació de dita fotografia al seu blog la Marfanta i parlava del “dret a la informació”.
Jo també vull dir la meva. Abans d’arribar a les conclusions, caldria tornar a mirar enrere i analitzar com es van produir els fets.
Perquè sempre, tota causa té un origen i depenent de com sigui aquest, el final pot ser força diferent.
L’origen de tot va ser l’observació per part de diversos veïns de la zona d’una lleona. Això és el que van dir i això és el que va creure la població en un primer moment.
Una lleona no és una animal habitual de les nostres terres, encara que, qui sap? Ja que des de l’aparició de silurs, cracs americans, caragols poma, etc., qualsevol cosa és possible.
Els felins són animals salvatges i per naturalesa agressius. Per això, els departaments de Medi Ambient i Interior de la Generalitat, així com policia local de la Sénia van fer un ampli desplegament de seguretat per l’alarma social creada a la zona. La psicosi va arribar fins a Xerta on, també, veïns d’aquella població del Baix Ebre situada a més de quaranta quilòmetres de la Sénia van assegura haver vist una lleona!
Van fer broma els que van dir que havien vist una lleona? Potser sí o pot ser no, ells sabran... Però les mesures de protecció a la població veïna calia prendre-les! Van ser les mesures “desmesurades”? Segons un mosso d’Esquadra resident a Amposta i que va participar al dispositiu, “es van prendre les mesures que calia” i, a més, es mostrava molt empipat per “les informacions poc rigoroses que s’estaven donant”.
Finalment es va aclarir que no era una lleona, sinó un gos tipus dogo alemany (com l’Scooby Doo, publicava el Periódico de Catalunya)
No obstant es va fer l’observació de que “es tractava d’un gos salvatge i que calia donar-li caça”. Els dispositiu per a caçar-lo contemplava una sèrie de paranys per poder-lo atrapar viu. La qual cosa, segons els agents rurals, no va ser possible hi van tenir que matar-lo.
Repeteixo. Tot això no hagués calgut si, des d’un bon començament “algú” no hagués dit que havia vist una lleona. Si des del primer moment s’hagués dit que era un gos (o gossa) salvatge, segurament, tota la resta, ens ho haguérem estalviat.
Però els mitjans informatius, amb notícies com aquesta es solen “ficar les botes” i, evidentment, té més repercussió mediàtica la caça d’una lleona que el d’una gossa. És com allò de que és més notícia que un nen mossegui un gos...
Amb tots els respectes a les associacions proteccionistes, penso que denunciar uns fets així és carregar encara més la Justícia. El Punt també va publicar una enquesta a la seva pàgina d’Internet on, dels lectors que van participar-hi, un 64,8 % va votar. “Com voleu que la justícia no estigui col•lapsada si es dedica a aquestes collonades?”
Finalment, sobre la fotografia publicada ahir per la Veu de l’Ebre, penso, en contra del que n’opinava Gustau Moreno que “la informació ja es va donar al seu dia i que ara, la foto, ja no tenia cap tipus de sentit haver-la de publicar”.
En canvi, al veure-la si que vaig pensar que podria “ferir alguna sensibilitat”. Potser ara l’entitat conservacionista posarà una denuncia al setmanari per haver-la publicat?