MESSI I LA PROVA DEL 10

Qui ja tingui una certa edat, segurament se’n recordarà de la “prova del 9” que els va ensenyar el mestre.
En aritmètica es coneix com la “prova del 9” un càlcul ràpid i senzill per a comprovar si una divisió s’havia fet bé. Però també existeix “la prova del 9” en el cas de les multiplicacions.
Però diumenge molts varem poder veure per televisió (d’altres més privilegiats ho van fer en directe) una altra gran actuació de Messi, el petit jugador argentí del Barça que juga amb el número 10 a l’esquena.
De per si, el número 10 ja és la perfecció. És l’excel•lent als exàmens i fins i tot l’actriu Bo Derek estava considerada com la dona 10, per la pel•lícula “10, la dona perfecta”.

Després de meravellar una vegada més amb el seu futbol, els segon “triple” que feia en pocs dies, l’11è gol que marcava en els darrers partits, la veritat és que si algú encara no ha vist que estem davant d’un dels millors jugadors de futbol de la història és, simplement, que no ho vol veure. I d’aquests els hi ha i fins i tot tenen un nom...
Els reconeixements individuals ja els va tenir l’any passat amb el FIFA World Player i amb la pilota d’or com a millor jugador del planeta Terra que lliura el rotatiu francès France Football.
Després del partit de diumenge a la Romareda contra el Real Zaragoza, els seus gols i la seva actuació han donat la volta al món. L’exjugador del Barça Luis Enrique va dir que “és molt difícil fer el que va fer davant de jugadors de la Primera Divisió”. I és cert, ja que se’ls suposa que tenen una qualitat contrastada i també estan a un gran nivell de joc.
Però a part de les qualitats futbolístiques, Messi, té unes qualitats humanes que encara el fan més gran. Després dels seus gols, ara, la premsa, ja està dient que pot competir per la bota d’or com a màxim golejador europeu. Suposo que no és l’objectiu de Messi. A la seva carrera esportiva, penso, seria una anècdota. Ell, el que vol, és guanyar títols amb el Barça i, si a sobre, li arriben els reconeixements individuals, millor, però no és una prioritat.
Diumenge Messi va passar la “prova del 10” tant esportiva com humana. La cara humana del partit de la Romareda va ser donar un passi a Ibrahimovic, que per ell mateix ja era “mig gol” i que el jugador suec no va acabar-ho de “rematar”. Finalment, i quan el marcador era de 2-3 i, encara que era difícil que el Zaragoza tornés a marcar, tampoc era impossible, en una altra escapolida, Messi va provocar un penal que va “renunciar” xutar-lo i va deixar que ho fes l’Ibra per a que pogués agafar confiança després de la enèsima actuació lamentable.
Quin jugador d’elit que “lluita” per la pilota d’or ho hauria fet?
Aquest matí ho comentava amb un company de treball que és del Bilbao, però que no per això eixa de reconèixer aquestes qualitats d’un jugador que és més 10 que mai!

DIA D'INAUGURACIONS

Avui a Amposta no ha vingut Jordi Pujol, ni tampoc el seu successor Arturo Mas, ni la Marta Ferrusola, ni Oriol Pujol Ferrusola (l’hereuet) ni tant sols Felip “Fuig”, el padrí dels botiguers de l’Ampolla, ni tampoc Josep Poblet, el president de la Diputació i la persona que més “volta” per la província perquè, a sobre, és el cap de llista de CiU a les properes eleccions autonòmiques.
Avui a Amposta s’han inaugurat les remodelaccions d’alguns carrers, entre ells el carrer Verge del Pilar, la reforma del qual ha estat pagada amb diners “del pla E de Zapatero”.
Per això l’alcalde no ha convidat ningú en una mostra més de descortesia i deslleialtat institucional de les que ja ens té acostumats.
Avui a Amposta les inauguracions les ha fet l’alcalde, acompanyat pels seus regidors i alguns membres de l’oposició. No tots, ja que alguns, a la mateixa hora que es feien les inauguracions estàvem treballant.
Quan la Generalitat “era seva”, la inauguració de qualsevol obra finançada des de Barcelona, era l’excusa perfecta per desplaçar-se els polítics de CiU a les Terres de l’Ebre i fer campanya. Què. en definitiva, per això serveixen les inauguracions, no ho negaré.
L’alcalde s’hagués pogut lluir igualment encara que hagués convidat a algun representant de l’administració central, però no ho ha fet. Ell sabrà el perquè...

EN UN BARQUITO DE VELA

Dissabte hi va haver teatre a la Lira Ampostina. L’obra (tal i com s’anunciava) anava sobre la batalla de l’Ebre i estava a càrrec de la companyia “Teatre Kaddish” dirigida per Pau Bou.
Curiós veure com s’explica la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la guerra Civil Espanyola de forma teatralitzada. Fins ara aviem vist pel•lícules, documentals i havíem llegit llibres d’història, assajos i fins i tot novel•les sobre dita temàtica. Però mai fins ara ho havia vist representat com una obra de teatre.


Cal dir que la posada en escena va ser sòbria, però tampoc calia més. La representació (per part de una actriu –que a la vegada feia de narradora- i tres actors –un d’ells músic-) va tenir els elements i la força suficient per a mantenir al públic constantment pendent. Al meu parer va ser força representatiu i impactant el moment on es representava la l’acció de la serra de Pàndols amb constant conquestes i reconquestes de la cota 705 (on està l’ermita de Santa Magdalena) tan per un com per l’altre bàndol, fins la definitiva conquesta per part de l’exèrcit facciós.
També va ser molt expressiva la inclusió republicana a la zona “nacional” del dia 25 de juliol de 1938 (el dia 0 dels 115 que duraria la batalla) amb els tres fronts: Mequinensa, Gandesa i Amposta. El primer i l’últim de dissuasió per a permetre l’atac per la Terra Alta.
Però també les al•lusions en forma de record cap a les Brigades Internacionals i l’enaltiment de valors com el companyerisme.
En sortir, forçament complaguts per la representació, el senyor Secundino Costes em va dir que “ell havia viscut tots aquells fets que es contaven”. Jo li vaig dir que no, però que me ho havien explicat en primera persona (de vegades ja us he parlat del meu tio Leonordo que va ser de la lleva del biberó i que va arribar a les portes de Gandesa i després va ser al costat de la Fatarella)
La cançó “En un barquito de vela” que ben bé podria dir-se que era la “banda sonora” de la representació era la coneguda lletra: “Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero, en el frente de Gandesa, primera línia de fuego...”.

DIA MUNDIAL DE L'AIGUA

Avui és una d’aquelles celebracions a nivell mundial que no serveix per a res, tret de sensibilitzar una població que, normalment ja està sensibilitzada.
Vull dir amb això que no caldria celebar-se? No, rotundament, no!
Ja està be que ens recorden que en ple segle XXI encara hi ha gent que no té accés a l’aigua potable o al sanejament de la mateixa (Saragossa va representar ahir una llarga cua de gent que tots volien anar al lavabo a l’hora), però qui realment pot fer alguna cosa, si no ho fa, seguirà sense fer-ho.
I això és perquè prevaleixen més els interessos econòmics que no la solidaritat entre els pobles. Un exemple el tinguérem la setmana passada amb la pesca de la tonyina roja. Sense pretendre en cap moment ni fer mal ni molestar els “caleros” que viuen de capturar aquest peix, penso que si realment hi ha perill d’extinció, cal fer alguna cosa. No fa gaires dies ja s’estava parlant de que els japonesos estaven canviant els seus hàbits alimentaris, molt lligats a la tonyina, com per exemple el seu plat nacional, el shusi. I resulta que després, quan ja pareixia que la prohibició (o al menys la restricció de captures) seria un fet, degut als països asiàtics i africans que, a darrera hora, van vetar la proposta.
Mentre, al primer món, o sigui, “nosaltres”, tal i com avui deien per la ràdio, estem preocupats amb el canvi climàtic i els efectes que produeix. Un bon exemple és la reducció dels cabals dels rius deguts, en bona part, a un ús desmesurat i descontrolat de l’aigua. Així també ho recordava el conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar i apel•lava als pagesos per un ús racional del recurs.
És curiós que mentre des d’aquesta conselleria es demana això, un altra, la d’Agricultura, Ramaderia i Acció Rural, promogui més regadius a zones que han estat, tradicionalment de secà.
Vull acabar recordant l’acte que va fer ahir la Plataforma en Defensa de l’Ebre a la badia del Fangar de l’Ampolla on es va tornar a reclamar al govern d’Espanya l’establiment del cabal ecològic del riu.

(La foto és del riu Ebre al seu pas per Amposta i està feta des de la plataforma del club Nàutic)