Dissabte hi va haver teatre a la Lira Ampostina. L’obra (tal i com s’anunciava) anava sobre la batalla de l’Ebre i estava a càrrec de la companyia “Teatre Kaddish” dirigida per Pau Bou.
Curiós veure com s’explica la batalla de l’Ebre, la més cruenta de la guerra Civil Espanyola de forma teatralitzada. Fins ara aviem vist pel•lícules, documentals i havíem llegit llibres d’història, assajos i fins i tot novel•les sobre dita temàtica. Però mai fins ara ho havia vist representat com una obra de teatre.
Cal dir que la posada en escena va ser sòbria, però tampoc calia més. La representació (per part de una actriu –que a la vegada feia de narradora- i tres actors –un d’ells músic-) va tenir els elements i la força suficient per a mantenir al públic constantment pendent. Al meu parer va ser força representatiu i impactant el moment on es representava la l’acció de la serra de Pàndols amb constant conquestes i reconquestes de la cota 705 (on està l’ermita de Santa Magdalena) tan per un com per l’altre bàndol, fins la definitiva conquesta per part de l’exèrcit facciós.
També va ser molt expressiva la inclusió republicana a la zona “nacional” del dia 25 de juliol de 1938 (el dia 0 dels 115 que duraria la batalla) amb els tres fronts: Mequinensa, Gandesa i Amposta. El primer i l’últim de dissuasió per a permetre l’atac per la Terra Alta.
Però també les al•lusions en forma de record cap a les Brigades Internacionals i l’enaltiment de valors com el companyerisme.
En sortir, forçament complaguts per la representació, el senyor Secundino Costes em va dir que “ell havia viscut tots aquells fets que es contaven”. Jo li vaig dir que no, però que me ho havien explicat en primera persona (de vegades ja us he parlat del meu tio Leonordo que va ser de la lleva del biberó i que va arribar a les portes de Gandesa i després va ser al costat de la Fatarella)
La cançó “En un barquito de vela” que ben bé podria dir-se que era la “banda sonora” de la representació era la coneguda lletra: “Si me quieres escribir, ya sabes mi paradero, en el frente de Gandesa, primera línia de fuego...”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada