ENS VOLIEN PRENDRE A MESSI

 

 

Llegit a Yahoo.

 

La Liga - Multazo por intentar fichar a Lionel Messi

Cédric Enjolras, presidente del FC Borne, pequeño club de un pueblo francés de apenas 400 habitantes, envió una petición oficial de fichaje para comenzar las negociaciones por Lionel Messi con el Barcelona. La Federación Francesa de Fútbol le ha suspendido seis meses de su cargo.

l FC Borne, equipo que milita en la segunda regional del fútbol galo, tiene pretensiones de equipo grande a juzgar por lo ocurrido recientemente con su presidente, Cédric Enjolras.
Según explica el periódico francés de Clermont- Ferrand, 'La Montagne', el pasado 4 de febrero y tras pasar una noche de juerga con sus amigos, a Cédric no se le ocurrió otra cosa al llegar a su casa que enviar una petición oficial de fichaje a la federación regional, cuyo destinatario final era el FC Barcelona. ¿El objetivo? Abrir una negociación por Leo Messi.
Seis meses inhabilitado
Para desgracia del presidente del FC Borne, la petición no llegó a manos del Barcelona, sino que fue interceptada y examinada por la Comisión Regional de Control de Cambios de Club, a quienes la demanda de Cédric Enjolras le pareció abusiva, de carácter erróneo e irresponsable.
Tal fue el enfado de esta comisión que decidió elevar una queja a la Federación Francesa de Fútbol, la cual a través del organismo competente ha decidido imponer una sanción de seis meses de suspensión al presidente del FC Borne por lo que considera "una broma de mal gusto. No podemos aceptar tal acto. Tal vez se trataba de una broma, pero estamos para juzgar los hechos", declaraba al respecto el presidente de la Liga de Auvergne, región a la que pertenece el FC Borne.
En estado de embriaguez
Tras hacerse pública la sanción, Cédric Enjolras reconoce que todo fue debido "al delirio de una noche un poco 'regada', lo confieso". Pero el presidente francés sigue sin perder el sentido del humor tras ello: "Lamento el gesto por mi club, pero a los miembros de la comisión los encuentro tan graciosos como la puerta de una prisión".

Eurosport

CARRER TALLAT: ES PINTEN PASSOS DE VIANANTS

O passos de zebra, si ho voleu...

Si aquest matí teníeu la intenció de passar pel carrer Sebastià Juan i Arbó d’Amposta potser us ha passat com a mi.

Jo venia de Tortosa i des de la plaça de la Castellania he agafat el carrer Sebastià Juan i Arbó per a dirigir-me fins el carrer Barcelona, d’allí al Mestre Sunyer, i intentar aparcar el més prop possible de la seu de l’Ajuntament per arribar-hi a peu. Però al cap de pocs metres m’han desviat i he tingut que baixar pel carrer Murillo, després avinguda de Catalunya, etc. El motiu? Estaven pintant passos de vianants i ocupaven tota la calçada.

Aprofitant que teníem una Comissió de Serveis, he preguntat si “era normal tallar un carrer quan es pinten passos de zebra".

M’han respost que tenia raó i ho fan per afanyar-se més, encara que causen molèsties als conductors de cotxes.

Evidentment la resposta no m’ha deixat satisfet. Crec que aquesta no és la manera de treballar ni d’actuar.

Però a Amposta, ja sé sap, el ciutadà només compta a l’hora d’anar a votar. I als que els voten, ja els tenen contents pagant-los un berenar o una sessió de discoteca. Dels altres, potser una bon part, encara que es queixin de “tot”, no van a votar. I així sempre majoria absoluta... Què hi farem!

Tenim el que ens mereixem... O no?     

FOTO DENÚNCIA AL PERIÓDICO

Avui el Periódico de Catalunya em publica un foto denúncia. Qui coneix Amposta sap que el que surt a la foto és el col·legi públic Miquel Granell i la grua que, durant 3 anys ha seguit instal·lada davant mateix, en una obra que mai es va començar a construir. Els veïns van mostrar diverses vegades les seves queixes col·locant cartells a la tanca que s’hi va posar per tot el voltant.

La foto de la grua va ser presa dilluns i, pareix que dimarts mateix ja l’estaven desinstal·lat.

Encara que paregui que quan el Periódico publica la foto, aquesta ja no és d’actualitat, penso que és casualitat que, precisament el dia després es comenci a desmuntar i 3 anys no són pocs. I més si tenim en compte que està situada al davant mateix d’un col·legi (sense oblidar, evidentment, els veïns de les cases contigües) i els forts vents que solen bufar al nostre territori, com el de la setmana passada on, alguna ràfega va arribar a més de 120 km/h. 

CLASSES DE VAGUES

(Arran de la vaga convocada pels treballadors d’AENA)

Entenc que de vagues n’hi ha de 4 classes:

1.- La que perjudica a l’empresari.
2.- La que no perjudica a l’empresari.
3.- La que no perjudica a l’empresari però sí a l’usuari.
4.- La vaga general.

1.- El primer tipus de vaga és la que fan els treballadors d’una empresa productiva o de serveis que tenen com a objectiu demanar o reivindicar drets laborals i salarials i que afecten directament l’empresari, ja que per cada dia que està l’empresa sense funcionar, significa un greuge econòmic per a l’empresari. Per tant, afecta de forma directa l’empresari que vol que acabi quan abans millor.

2.- Aquests tipus de vagues són les que es fan contra un empresari “intangible”. M’explicaré. Normalment són les vagues de funcionaris en contra de l’Administració. Qui és aquí l’empresari? Aquestes vagues poden repercutir al ciutadà, però normalment l’afecten ben poc. Algun company de treball m’ha suggerit alguna vegada fer vaga quan s’acaba un termini important, per exemple el 30 de juny, el darrer dia per a presentar les declaracions de la renda. Jo sempre els hi he dit el mateix: “El govern traurà un decret i allargarà el termini fins al dia 5 o 10 de juliol i ja està! I ara, amb la possibilitat d’enviar les rendes per Internet, el grau d’afectació és del tot intranscendent. A “l’empresari”, representat pels directius dels diferents centres administratius, la vaga no els afecta en res. No té pèrdues econòmiques de cap tipus. Encara que les mesures que pren són les habituals en aquests casos: donar-te de baixa de la Seguretat Social els dies de vaga, descomptar-te les retribucions salarials, etc.

4.- La que ara volen fer els treballadors d’AENA, un ens públic estatal que gestiona els aeroports espanyols. Com l’empresari és l’administració, tampoc l’afecta d’una forma directa. En canvi, a l’usuari que tingui que viatjar aquell dia, el perjudici que li crea és gran.
Els treballadors d’AENA ja han establert el calendari de mobilitzacions coincidint amb les dates clau de vacances de la Setmana Santa i l’estiu. A part del greuge que pot comportar als ciutadans que vulguin volar cap a alguna destinació turística durant aquest dies, també el creen als estats receptors de turisme. Sense dubte, l’estat espanyol sofrirà les conseqüències si no s’arriba a un acord durant els propers dies.

5.- Tal com el seu nom indica, la vaga general és la “generalitzada”, la que afecta a tots els sectors. Són vagues polítiques, pugnes entre els principals sindicats i el govern quan estan en joc interessos col·lectius de la ciutadania. Normalment tots els governs tenen la seva vaga general. Una altra cosa és esbrinar les xifres reals de participació entre la guerra de números que hi sol haver en aquest casos. Per una part els sindicats parlen d’èxit de convocatòria, mentre que els governs minimitzen els efectes de la mateixa.