EXPOSICIÓ SOBRE ELS SÍMBOLS FRANQUISTES A ULLDECONA

Ahir al capvespre, a la sala de plens de l’Ajuntament d’Ulldecona, es presentava en públic la “Plataforma per la retirada dels símbols franquistes a Ulldecona”.

Entre el públic hi eren presents, a part de l’alcaldessa d’Ulldecona Núria Ventura i els regidors Josep Rodrigo, Neus Borràs i Demetrio Querol, el senador i regidor de l’Ajuntament de Tortosa Joan Sabaté i el també regidor de la capital del Baix Ebre Ricard Lleixà.

El primer en prendre la paraula va ser el seu portaveu Toni Manel Muñoz, un jove estudiant de periodisme i col·laborador com jo de Vinaròs News.

Després d’explicar el motiu de la creació de la plataforma, va donar la paraula a Antoni Vidal, el responsable de Momorial Democràtic a les comarques de la demarcació de Tarragona. Entre altres coses va dir que tenien censats a tota Catalunya un total de 7.700 símbols franquistes que encara no han estat retirats. Això sí, va matissar, la majoria dels quals plaques d’habitatges oficials de l’època (on hi figuren el jou i les fletxes)

Posteriorment va parlar Vicenç González, un dels responsables de la "Comissió per la retirada dels símbols franquistes a Tortosa" que va explicar les dificultats que troben a l’hora de buscar complicitats per a retirar el monument franquista que commemora els “25 anys de la pau de Franco”  i que hi ha al mig del riu al costat del pont de l’Estat, així com altres símbols com una gran creu als “Caidos por Dios y por España” que hi ha al barri de Santa Clara.

Aquestes dificultats s’han fet palesa quan han buscat un local per fer-hi l’exposició que tot just ahir va inaugurar-se a Ulldecona. Al no trobar-hi cap emplaçament (els motius per no deixar-los cal local han estat diversos) s’ha hagut d’acudir a la veïna localitat de Roquetes que albergarà l’exposició el proper mes d’abril.

Acte seguit, i quasi en comitiva, ens varem desplaçar fins la sala d’exposicions de Catalunya Caixa (abans Caixa Tarragona), al costat de la plaça de l’església.

Sobre l’exposició cal dir primer que res que impressiona. Crec que a cap dels visitats el va deixar indiferent. Diversos cops em van preguntar si m’agradava i la meva resposta va ser contundent: “No. A mi tot això em produeix repelús1”. També s’hi projectava un vídeo on diversos personatges donaven la seva opinió del tema.  

Però com penso que unes imatges valen molt més que mil paraules, podeu opinar vosaltres mateixos mirant les fotos que il·lustren aquest comentari.    

    
L'exposició romandrà oberta des del 18 (ahir) al 31 de març i l'horari serà de dimarts a dissabtes de 16:00 a 20:00 i diumenges d'11:00 a 14:00. 

LES MUNICIPALS A LA COMARCA DEL MONTSIÀ. PACTES

És un tant insòlit que partits polítics dels considerats “grans” estableixin pactes electorals abans de celebrar-se les eleccions.

Si fa unes setmanes és fa formalitzar un pacte entre el PSC i ERC al municipi de Santa Bàrbara, ara tot apunta que a la Galera es pot repetir el mateix pacte.

A Santa Bàrbara, el PSC, que durant moltes legislatures ha encapçalat Fernando Romeu, formarà tàndem de sortida amb ERC, on, aquest cop, el cap visible és el “campredonenc” Marc March en lloc de Maria Josep Cid, esposa del biòleg Carles Ibàñez.

Segons em van explicar aquesta setmana i com ja he dit abans, a la Galera es formalitzarà un pacte semblant. Però hi haurà una diferència. Pareix que a Santa Bàrbara serà Fernando Llomabart qui encapçali la llista i, en canvi a la Galera, seria l’actual alcaldessa Ester Martí.

Per aconseguir un pacte com aquest s’havien de superar diferents obstacles. El primer, m’imagino, que estiguessin d’acord les direccions de tots dos partits. Però un dels esculls més importants era com es feia a l’hora de computar els vots per al Consell Comarcal del Montsià.

Per aconseguir això tots dos partits renunciarien a les seves pròpies sigles i es presentarien amb les dues “marques blanques”, a saber Progrés Municipal (PM) per part del PSC i Acord Municipal (AM) per part d’ERC.

En els cas de Santa Bàrbara els dos primers anys els regidors “comptarien” per al PSC i els altres dos per a ERC. I a la Galera passaria al revés.

Sobre la Galera també se’m va informar que l’actual número dos Claudi Valmaña, no repetirà per motius laborals, ja que està o haurà de treballar a Barcelona. No obstant això, els dos primers de la llista serien d’ERC i el tercer del PSC, una mica com és ara la correlació de forces polítiques al municipi ja que, mentre ERC té dos regidors (recordo que governa conjuntament amb el PP que també en té dos), el PSC, en la darrera legislatura no en va treure cap.

La darrera cosa que se’m va dir és que hi ha certa incertesa sobre la llista del PP. Qui va ser el número 2 les passades eleccions Ernesto Bel, allunyat del partit des de fa temps, no continuaria.       

MON PARE NO ES CREU AL TRIAS. PER QUÈ?

Aquest any la “batalla” per Barcelona es presenta interessant i competida. L’Hereu, després de les primàries amb la Montserrat Tura n’ha sortit reforçat i ha guanyat part de la credibilitat perduda al llarg del seu mandat. No obstant, sóc dels qui penso que l’alcaldia de Barcelona canviarà de mans.
ERC va presentar ahir el seu fitxatge estrella. Jan Laporta, després d’abandonar el grup de Solidaritat Catalana per a la Independència del Parlament de Catalunya, serà el número dos de Jordi Portabella a la llista per als propers comicis municipals. Cal recordat que a la candidatura també aniran membres de Reagrupament, la facció de Joan Carretero escindida d’ERC. En definitiva, una bona part de l’independentisme català aniran plegats a Barcelona en espera d’assolir els millors resultats possibles.
Ahir, en una roda de premsa al costat de Portabella, Jan Laporta ja va dir que “no descarta un pacte amb el Trias” (Si guanya les eleccions). Independentistes, sí. De dretes, també.
Trias, per la seva part, sap que “el tren” li està passant per darrera vegada. És un ara o mai després d’haver-se presentat ja dos cops com a cap de cartell de CiU.
I ell ho sap i així ho recordava en unes declaracions que va fer ahir (les que va veure mon pare) Venia a dir Trias que després de dues derrotes, aquest cop tot apunta que assoliran l’alcaldia de Barcelona, però que ha diferència de l’Hereu, “ell governarà comptant amb tothom”.
Mon pare ja és una persona d’edat. De jove va viure els anys més difícils de la postguerra i el franquisme. A les primeres eleccions generals volia votar al PSUC i a darrera hora va decantar-se pel PSC. Des de llavors, el grau de fidelitat al socialistes ha estat més elevat que el meu. Sempre ha tingut les idees molt clares, i encara avui, amb 82 anys i després de patir una greu malaltia, encara discuteix de política amb els seus companys de banc, amb qui passa les hores i els dies.
Mon pare és dels qui se’n adona del que passa a Amposta. No cal que jo li expliqui. Veu com els diferents equips de govern imposen la seva “majoria absoluta” i només governen per als qui els hi donen suport electoral. A la resta no ens tenen en compte per a quasi res (o sense el quasi)
Per això mon pare, que coneix bé la política ampostina no es creu que el Trias (del mateix partit polític que els darrers alcaldes d’Amposta) acabi aplicant a Barcelona la política que promet ara.
Segurament perquè l’experiència li diu que una cosa són les campanyes electorals i d’altres ben diferents quan ja s’està al govern. I a sobre si comptes amb majoria absoluta!

Com passa a Amposta...      

LES MUNICIPALS A AMPOSTA. PRIMER DEBAT

Crec que avui fa una setmana, a la seu de la Cadena SER de Tortosa va tenir lloc el primer debat de candidats a l’Ajuntament d’Amposta. Estaven convidats els candidats de CiU, del PSC i d’ERC, els tres grups que ara tenen representació al consistori ampostí.
El motiu de trigar tant en explicar alguna cosa d’aquell debat és que esperava que m’expliquessin de primera ma com havia anat i, sobre tot, si era possible, contrastar opinions, ja que el debat no el vaig poder escoltar per motius laborals. Li vaig demanar a Antoni Espanya si estava “penjat” a Internet, em va dir que segurament que sí, però no m’ha facilitat cap enllaç. De totes formes a la pàgina de la Cadena SER no el vaig trobar.
El mateix dia del debat, en arribar a casa, casualment vaig poder parlar amb el candidat d’ERC i em va dir que el candidat de CiU i alcalde d’Amposta estava molt nerviós i que Antoni Espanya mirava de calmar-lo constantment.
Dijous en arribar a treballar em va dir un company que en passar per la plaça d’Alfonso (oficialment Alfons XII), on està la seu territorial de la SER, va adonar-se’n que estava l’alcalde d’Amposta i va preguntar-se que feia allí. Després, en reconèixer als altres dos, ja s’ho va pensar. També en va dir que a l’alcalde se’l veia força nerviós i que no parava de gesticular i fer gestos amb les mans.
Només entrar en directe, la moderadora va demanar que debatessin sobre la paràlisi que ha sofert l’Institut d’Educació Física de Catalunya (INEFC), que ha de compartir seu amb Cambrils. Precisament el dia abans, la secció d’ERC d’Amposta havia fet una roda de premsa on s’havia criticat la ineficàcia de l’alcalde d’Amposta. Pareix que això el va irritar i era el motiu del seu estat de neguit. Evidentment, l’alcalde, no va desaprofitar l’ocasió per atacar el candidat d’ERC davant els ulls atònits del candidat socialista que, com ja he dit, li demanava calma.
A una persona propera a mi que va poder escoltar fragments del debat, també li va causar la mateixa impressió. “A Roig això no li passava. Sabia mantenir les formes”, em va dir. “Sí –li vaig respondre- Quan anava a la ràdio o a la televisió volia aparentar això, però als plens més de dues vegades també va perdre els papers... Potser per això no va voler mai que es retransmetessin els plens en directe” –li vaig continuar dient-.
Segons sembla també es va parlar de les dues escoles de música (de la Lira y de la Fila) i de tot l’enrenou que es va formar al no poder cobrar una quantiosa subvenció del departament d’Ensenyament de la Generalitat per part de la Lira, ja que la condició que se’ls exigia era que havien de municipalitzar-se y la Fila no ho va voler en detriment de l’altra entitat local.
Ja sé sap que quan hi ha un debat, el temps mana i, sovint, no es poden tocar tots els temes.
Antoni Espanya hauria volgut parlar del forat que van deixar els antics concessionaris de l’escorxador municipal i que, amb tota probabilitat li tocarà pagar a l’Ajuntament d’Amposta, es a dir, a tots els seus ciutadans. També de l’estat des obres a diversos carrers del centre de la ciutat i que han creat durant molts de mesos, molèsties a veïns i comerciats i, per últim, el centre comercial on l’estrella és el Carrefour i tots els problemes que han sorgit a l’hora de posar-se en funcionament (encara avui les botigues de les galeries tenen llum gràcies als generadors), el deute del promotor amb els constructors i la reclamació d’un dels antics propietaris a qui encara se li deuen un bon grapat d’euros.