dilluns, 21 de març del 2011

ELECCIONS MUNICIPALS A AMPOSTA. SEGONA SORPRESA?


Divendres passat em van filtrar que CiU havia fitxat per a la llista a l’actual president del Club Nàutic Paco Paz i que aniria de número 7.
Com he fet fins ara, aquesta informació, tot i que la font és força fiable, la poso una mica en “conserva” esperant que s’acabi confirmant o no.
De totes formes, de ser certa la informació, això voldria dir que l’actual equip de govern trontolla per algun lloc. No és normal que amb 4 anys de “nou” govern, l’alcalde vulgui fer canvis al seu equip. Si les coses han anat bé, si tothom ha complit amb la feina que li pertocava fer, al menys els 9 primer de la llista, el que són actualment regidors, haurien de continuar. Exceptuant al senyor Pere Vidal que com he vingut fent jo mateix al llarg d’aquesta legislatura, ja havia anunciat que no continuaria. Però la resta sí... És del tot evident que el relleu natural del senyor Vidal hauria de ser la senyora Anabel Marco, gerent durant molts d’anys a la GURSAM i, per tant, experta en temes urbanístics. Recordo que el senyor Vidal ha estat el regidor d’Urbanisme i també de Personal.
Ja fa temps que vaig anunciar més canvis a la llista de CiU. No ho tornaré a repetir ara. Vaig pronosticar que de l’actual equip de govern 3 no repetirien. Però el fitxatge del senyor Paz no entrava dintre de les meves previsions. També és veritat que, amb tota tranquil·litat CiU pot aspirar a treure un desè regidor, ja que l’increment del nombre de regidors de 17 a 21, fa que sigui factible aconseguir-ne al menys un altre, la qual cosa posaria a CiU molt propera a revalidar la majoria absoluta a l’ajuntament d’Amposta.       

ACUDITS GRÀFICS SOBRE L'ENRGIA NUCLEAR

De LEONARD BEARD. El Periódico de Catalunya (20-03-2011)
 
De VERGARA. El Plural (20-03-2011)

De FERRERES. El Periódico de Catalunya (20-03-2011)



diumenge, 20 de març del 2011

KARMELE MARCHANTE LLUEIX “TORTOSINITAT”


Karmele Marchate, popular contertuliana de la premsa del cor, és protagonista avui de “Telemonegal” un espai que té el popular comentarista de televisió Ferran Monegal al Periódico de Catalunya.
Sota el títol “Les condecoracions...¡eren pins1”, Monegal explica que l’altre dia, a Tele 5, pel que pareix, la Karmele presumia de ser filla predilecta de Tortosa, a més de tenir una medalla d’or de la Generalitat de Catalunya. La qual cosa va es va acabant per desmentir en rebre dues trucades, una de l’ajuntament de la capital del Baix Ebre i l’altra de la pròpia Generalitat de Catalunya.
A la foto que il·lustra l’article de Monegal s’hi veu a la Karmele amb un pin, certament, de l’ordre de l’Atxa de Tortosa, una condecoració que es remunta a l’època de Ramon Berenguer IV i on es reconeixia la valentia de la “dona tortosina” que va sortir a defensar la ciutat quan els seus homes eren a la guerra.
Certament l’atxa que lluïa la Karmele es pot considerar una condecoració, però no és menys cert que es pot adquirir a botigues especialitzades de Tortosa.     

LES ELECCIONS MUNICIPALS. NOUS PARTITS


Constituir partits diferenciats del partits clàssics és una tasca difícil. Ja no només per la complexitat que té la formació en si, sinó per que s’ha de tenir prou base, es a dir, militants i simpatitzants per a que el projecte pugui tenir unes mínimes garanties d’èxit.
Fa unes setmanes es va constituir a Deltebre (encara que a ells no els agradi, avui per avui és el nom oficial del poble), un partit secessionista que defensa la separació del nucli de la Cava i per tant, la divisió del poble tal i com estava a finals dels anys 80 quan la Cava i Jesús i Maria eren barris de Tortosa. Es tracta de "Unió pel Poble de la Cava". 
Certament, els habitants de la Cava (possiblement més que Jesús i Maria) sempre han tingut un sentiment de que són “un poble” i per això han mantingut l’equip de futbol i han fet unes festes paral·leles a les oficials del municipi. Jo conec molts caveros i caveres que quan els preguntes d’on són et diuen que de la Cava, obviant completament la unió un tant artificial de Jesús i Maria. Jo crec que si tenen un cap de llista una mica amb cara i ulls, poden obtenir uns bons resultats electorals. No sé exactament la tendència o ideologia de la nova formació, a part de ser segregacionistes, però a priori, penso que poden pescar vots de totes les formacions polítiques més clàssiques.
On també s’acaba de formar una nova formació política és a Ulldecona. Els promotors del nou partit han buscat un nom un tant original, però força usat com eslògan polític, amb diverses variants. El nou partit polític es diu “+ Ulldecona” i no em consta que s’hagin presentat en públic.
Divendres, durant la inauguració de l’exposició que sobre la simbologia franquista es va fer a Ulldecona, li vaig preguntar al regidor d’ERC Josep Rodrigo sobre la nova formació polítics. La meva sorpresa va ser quan ell em va dir que n’era un dels promotors. Em va dir que després dels anys que portava a ERC, “ja n’estava una mica fart i que van decidir fer un nou partit local per atreure molta gent que seria impensable que s’haguessin apropat en altres circumstàncies”. Jo li vaig dir que d’acord, però aquesta mena de coses tenen els seus pros i els seus contres i si el pro era l’apropament de gent nova, el contra era no comptar amb el suport d’un gran partit. Em va donar la raó.
Però des d’Amposta em van donar una nova versió dels fets. Segons em va explicar un destacat dirigent de la formació republicana, el projecte de “+ Ulldecona” no aniria més enllà de buscar una nova denominació d’ERC a la població del Montsià i que, darrera del nom, s’incorporarien les sigles “AM”, que com la majoria dels lectors saben significa “Acord Municipal” i que és la “marca blanca” de la formació republicana a diversos pobles, com per exemple Freginals i que, a l’hora de constituir els consells comarcals, els regidors obtinguts acaben integrats amb els d’ERC.
Així, tot indica, que l’objectiu final de “+ Ulldecona” es esgarrapar cap a la nova formació uns vots, sobre tot del sector més jove de la població i que ara votaven a d’altres formacions o simplement optaven per abstenir-se al no veure’s identificats en cap de les formacions concurrents als comicis.