Aquesta tarda, a l’estació de l’Aldea hi havia un gran nombre d’estudiants i d’altres persones que viatjaven cap a Tarragona, però principalment la seva destinació era Barcelona. El “regional exprés” que havia de sortir d’aquesta estació a les 19:50 ho ha fet amb ½ de retard. I a sobre, estava ple com un ou, fins al punt que els passatges que estaven sobre l’andana havien d’empènyer als qui taponaven la porta per poder pujar. Fins arribar a Barcelona encara s’havia d’aturar a 12 estacions més. Si les condicions de sortida ja són lamentables, en quines condicions arribarà a Barcelona?
dilluns, 25 d’abril del 2011
AMPOSTA, UNA GRAN PISTA DE CROS
No sé si està fet expressament de cara a atraure turisme per la Setmana Santa, però el cert és que diversos punts d’Amposta són més propis d’una pista de cros que no d’una ciutat que pretén ser “capital”.
Jo que sóc de la Galera, coneguda entre d’altres coses pel seu barranc, puc afirmar sense equivocar-me que hi ha llocs on és més fàcil circular amb cotxe que no per alguns carrers d’Amposta. L’afirmació pot semblar una mica exagerada, però quan mireu les fotos podreu apreciar que la meva afirmació té fonaments.
Estic segur que els qui no ho vulguin veure així diran que la culpa és de la pluja que ha caigut aquests passats dies. Raó no els en falta. Però, és que no estava previst que plogués? No s’hauria pogut adoptar una solució per a que la pluja no hagués deixat els carrers com han quedat durant tot aquest llarg cap de setmana. Quina impressió s’emportaran els visitants que hagin escollit Amposta com a destinació de les seves vacances?
Comencem per les obres que s’hi fan davant de l’església del Sagrat Cor. Unes obres que tenen per finalitat engrandir la plaça per donar cabuda a molta més gent quan hi hagin bodes o enterraments. Unes obres que porten realitzant-se quasi dos mesos. No haurien pogut quedar enllestides per aquests dies de misses i processons?
Al carrer Innocenci Soriano Montagut hi ha 3 punts on el quitrà està pràcticament desaparegut i sobresurt la capa de còdols que s’hi posa per a reforçar el ferm: els encreuaments amb els carrers Agustina d’Aragó, Verge del Pilar i Santa Teresa. I no es tracta d'un carrer qualsevol, sinó que forma part de la xarxa bàsica local.
La plaça de la Pau, molt prop del riu, tampoc no es deslliura d’un ferm desastrós. Quan hi passarem ahir pel matí, la meva dona em va tenir que avisar d’una tanca que hi tenia al davant al voler esquivar el mal estat del ferm.
Aquesta és l’Amposta que volem? Si més no, és la que tenim!
diumenge, 24 d’abril del 2011
JESÚS ÁVILA GRANADOS A VALL-DE-ROURES
De les tres vegades que he anat a escoltar a l’amic Jesús Ávila Granados (les dues anteriors a Tortosa i Gandesa), la d’ahir a Vall-de-roures, va ser la que menys els vaig sentir.
“L’excusa” de la presència de l’escriptor a la capital del Matarranya, a part de signar llibres a la llibreria Serret (d’Octavi Serret), era la presentació del seu llibre “Templaris a les Terres de l’Ebre”. Però a l’hora de la veritat va ser una conferència “triple”.
Una representant de l’Hotel El Castell va ser la que va presentar a l’amic de l’escriptor i també bon amic meu Joan Panisello, el mestre ceramista de Jesús. Era el tercer cop que ens veiem en pocs dies, sempre coincidint amb algun acte.
Panisello va explicar als assistents la seva obra, les seves tècniques, les exposicions, els premis que ha rebut al llarg de la seva dilatada trajectòria professional.
Després va intervenir Jesús Ávila i va explicar com quasi que la casualitat el va portar al Matarranya, una comarca desconeguda per a ell només fa uns quants anys. En va explicar dels llocs “sagrats” dels nostres avantpassats i de com la Inquisició es va acarnissar amb els seus habitants i d’aquí les presons que es troben a diferents pobles de la comarca como a la Fresneda, Ráfales, Fuentespalda, Pena-roja de Tastavins, a la pròpia Vall-de-roures, etc.
En un moment donat, Jesús li va passar “el testimoni” a Miguel Giribets, un arqueòleg aficionat gran coneixedor de la comarca i de la resta de la província de Terol.
Miguel ens va parlar de l’ermita de Santa Bàrbara de la Freixneda, confluència d’una gran quantitat d’ermites, totes elles alineades, de la porta solar de Oliete, la "roca Caballera" de Calaceit, el racó de Febrer, etc.
Sense cap mena de dubte una molt interessant xerrada. Una vegada més, Jesús Ávila no va defraudar als qui, arribats de pobles llunyans, com per exemple Mas de las Matas, van acudir a escoltar-lo.
Si voleu saber més del tema:
-Preíberos en el Bajo Aragón.
-La ruta de las cárceles.
-La roca Caballera.
Si voleu saber més del tema:
-Preíberos en el Bajo Aragón.
-La ruta de las cárceles.
-La roca Caballera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)