dimecres, 25 de juliol del 2012

SENSE ÀNIM DE SER DEMAGOG




Els qui em coneixeu sabeu que estic en contra del tabac. Primerament perquè mai he fumat (com tampoc ho van fer mon iaio i mon pare) i en segon lloc perquè pateixo una deficiència respiratòria crònica.
Sempre he acusat a la majoria de fumadors (evidentment no tots) de poc solidaris, bruts i il·legals.
Són poc solidaris perquè, normalment no els ha importat mai la presència de no fumadors (què us molesta que fumi? –solen preguntar; i abans que els hi puguis respondre, ja han encès la cigarreta) A sobre es els molesta quan els hi respons que no. Com si no tinguéssim el dret de queixar-nos! Poc els importa que hi pugui haver gent que, com jo, puguin patir malalties respiratòries.
Són bruts perquè aboquen per terra les puntes de cigarreta. Tiren? No, no, i també aboquen: les tiren quan estan a la terrassa d’un bar o van pel carrer i les aboquen quan buiden el cendrer del cotxe. O és que no heu vist mai un bon grapat de cigarretes juntes? També tiren els paquets buits i, de vegades,  altres coses...  
I són il·legals perquè així que poden incompleixen la normativa vigent sobre la matèria: fumen al lloc de treball (per cert un dia vaig veure un mosso fumant mentre estava de servei), als bars (amb la complicitat del propietari), als ascensors i a d’altres llocs. Fa uns anys vaig deixar d’acudir al sopar anual que feia el meu sindicat, la UGT, perquè els fumadors acabaven fumant tots i al final l’ambient era irrespirable, al menys per a mi.
Però a part de tot això que us he explicat, també provoquen incendis, com per exemple el que crema l’Alt Empordà. Al lloc on es va iniciar s’han trobat més de 100 burilles. Qualsevol d’aquestes va poder ser la causant!
Ja sé que no fa falta ser fumador per a cremar un bosc i que la resta dels mortals tampoc estem “lliures de pecat”, però els fumadors (i les fumadores), a part de tot el que podem fer els que no fumem, per la seva condició de viciosos (o no és un vici el fumar?) encara poden arribar a ser més incívics que la resta.
I perdoneu aquells que no us veieu reflectits al retrat que acabo de fer dels fumadors. D’excepcions sempre n’hi ha, però estareu d’acord amb mi, que, en aquest cas, més aviat poques.  
Vull acabar amb una pregunta: Per què –normalment- són menys tolerants els exfumadors que els qui no em fumat mai?

AVÍS D'INTERÈS PÚBLIC




Sembla ser que per Amposta va un estafador que s’aprofitaria (un cop més) de la innocència i ignorància de la gent (sobre tot la més gran)
Els hi pregunta si saben que s’han d’apujar la llum i l’aigua. Els hi dona un document per a signar-lo i els hi demana uns 23 euros.
El cas que conec, la persona en qüestió, no tenia en aquell moment la quantitat de diners sol·licitada, però va acceptar 13 euros “a comte” i li va dir que passaria el dia següent a cobrar-li la resta i li lliuraria el paper. Els adverteix que, de no pagar, després se’ls hi aplicarà un recàrrec.
Sembla ser que el senyor seria d’aquí (no sé li va notar cap accent estrany), moreno i de mitjana estatura.
La policia local d’Amposta ja ha estat informada del tema.

La nova divisió d'Europa

Després de la postguerra, la diferència estava entre l'Est i l'Oest, ara la crisi separa el Nord del Sud

 

 

Europa va estar partida en dues pel teló d'acer. A l'Oest les democràcies, a l'Est els països comunistes. La descripció no era exacta, però grosso modo aquella era l'Europa de la postguerra i que va superar la seva divisió en el si de la Unió Europea.Avui, 

Europa torna a estar dividida. Aquesta vegada entre el Nord i el Sud. Entre els països amb superàvit i que han resistit bé la crisi, agrupats al voltant d'Alemanya, i els països deficitaris que han sucumbit a la crisi i amb transfusió financera de la UE. La descripció tampoc és exacta perquè Irlanda no és al Sud i alguns del Nord també tenen problemes.

AQUESTA nova divisió d'Europa es deu al fet que les economies dels països de l'euro han divergit en comptes de convergir. La divisió es nota sobretot en els tipus d'interès que els uns i els altres han de pagar per finançar els seus dèficits. Alemanya i els seus satèl·lits són els grans beneficiaris de la crisi de confiança i el seu deute gairebé els surt gratuït. Paga l'1,2% a 10 anys i Espanya i Itàlia paguen tipus insostenibles pròxims al 7%, mentre que altres països estan fora del mercat. Malgrat tots els acords i les ajudes promeses, hem col·locat la nostra última emissió de deute a set anys al 6,7%, dos punts més que la vegada anterior. I la demanda ha estat molt més baixa. Com reconeix Montoro amb una sinceritat que no ajudarà a rebaixar la desconfiança, si no fos per les compres de deute del BCE Espanya estaria en bancarrota, o dient-ho d'una manera més correcta, no podria fer front als seus problemes de liquiditat. Espanya no té un problema de solvència, però la pressió dels mercats i la inacció de les institucions comunitàries poden convertir un problema de liquiditat en un problema d'insolvència.

Tenint en compte el que està passant i que els acords de cada Consell Europeu s'esvaeixen en poc temps mentre les primes de risc segueixen pujant, cal preguntar-se per la concepció de la crisi que realment té Alemanya, quins són els marges de maniobra que té el Govern d'Angela Mekel i què és el que pretén aconseguir.

Alemanya ha estat la gran beneficiària de l'euro, com acaba de recordar el líder dels socialdemòcrates (SPD). I amb la crisi, i el que s'està estalviant en costos de finançament, ho està sent més encara. Però, ¿què és el que pretén amb la seva política d'imposició d'austeritat a ultrança?
O realment creu que per curar-se s'ha de patir, com deia la meva àvia quan em posava alcohol a les ferides («quan pica, cura»), que l'austeritat restablirà els equilibris, i així tornarà el creixement i Grècia i els altres podran seguir dintre de l'euro. O, per contra, creu que els països més febles del Sud no podran resistir aquesta teràpia fatal i acabaran havent de sortir de l'euro, de manera que la zona serà més homogènia, més estable i amb menys risc per a Alemanya que al final s'hagi de gratar la butxaca.
Si creu la primera cosa, ja s'haurien d'haver adonat que estan equivocats. Ni Grècia ni nosaltres sortirem del forat amb les polítiques que se'ns imposen. Evidentment, s'han de corregir els excessius endeutaments i s'han de restablir els equilibris fiscals. Però tots els sectors de l'economia d'un país no poden desendeutar-se al mateix temps sota pena de paralitzar l'activitat. Sembla que encara no hem après, o ho hem oblidat, que una crisi financera més unes polítiques fiscals restrictives són la recepta perfecta d'una depressió econòmica.
Però si el que pretén és forçar la sortida dels membres més febles per enfortir el conjunt restant, hauria de saber que està jugant amb foc i que les conseqüències d'aquest procés poden ser incontrolables i molt perilloses fins i tot per a Alemanya mateix. Si al treure'n algunes peces el sistema s'enfonsa i Alemanya ha de tornar al marc, la revaluació destruiria la seva competitivitat i deixaria d'exportar als seus veïns europeus, que segueixen sent els seus principals clients.

I els alemanys ho saben. ¿Aleshores, quina és la lògica de les polítiques que imposen a Europa? Probablement, compta molt la seva opinió pública, convençuda que després d'anys d'estrènyer-se el cinturó salarial ara està pagant la migdiada dels països del Sud. I davant les passions, ben poc valen les raons.

També el temor de veure's arrossegada a una «unió de transferències» com la que existeix en les estructures federals sense la capacitat política de controlar-la. I fins i tot la teoria de la conspiració, segons la qual Alemanya utilitza la crisi per imposar el seu predomini polític i econòmic i crear una Europa alemanya a imatge i semblança seva.

POTSER ÉS això el que va voler dir l'ambaixador alemany en les jornades d'Ais de Provença quan va acabar un debat dient: «Si no trobem solucions, potser és perquè no hi ha un problema». Però sí que n'hi ha, i si no trobem solució és perquè no vivim el mateix problema i perquè hem arribat a una situació en què la desgràcia d'uns es converteix en un avantatge per a altres. I si la raó no supera la passió, la nova divisió d'Europa obrirà la porta als dimonis del passat. Expresident del Parlament Europeu.

Josep Borrell President de l'Institut Universitari Europeu de Florència

 

Carta abierta al Sr. Rajoy:



Sr. RAJOY:
     Si Ud. no tiene huevos para darnos una estructura del Estado que podamos mantener (es imposible mantener 17 autonomias y miles de Ayuntamientos, diputaciones, cámaras que no sirven para nada, etc...) hágase a un lado y permita que lo hagan otros.

Ud. sabe que los miles de millones que nos cuesta esta estructura de Estado (se manejan cifras de hasta 120 mil millones de euros) nos harian salir de la crisis en unos meses. Ud. sabe que espoliar a los funcionarios, jubilados, parados, discapacitados, etc. NO SIRVE DE NADA: por eso con todos estos recortes la famosa prima de riesgo sigue subiendo (y cínicamente los medios de comunicación  aseguran no saber porque ocurre). En Europa y en el mundo saben que esquilmando a los pobres no se va a resolver el problema. Saben que hay demasiados mangantes (políticos) robando las arcas del Estado. Nadie se cree que robando a la gente honrada esto se resolverá.
Sr. Rajoy, no tiene usted huevos para meter mano a todos sus amigotes y familiares que se estan forrando en el Senado, Parlamentos autonómicos, diputaciones,  Ayuntamientos etc, etc..., disfrutando de varios sueldos inmorales.
Si nos intervienen definitivamente quizá desmonten este tinglado de sinverguenzas, ladrones y corruptos que han hundido España y que siguen aferrandose a sus privilegios a costa del honrado ciudadano.
     Podemos  soportar las exigencias del guión que marque Europa para superar el déficit. Sí que tenemos coraje y determinación, que son conceptos que a usted le gustan mucho. Estamos dispuestos a ser exigentes con nosotros mismos para poder superar el déficit. Pero el mismo rigor que ponemos nosotros  como ciudadanos, el mismo nivel de exigencia que tiene usted con nosotros, el mismo, queremos verlo tambien con las instituciones de las comunidades autónomas.

     1.- ¿Está usted enterado de que la CAM "quebró" y se evaporaron" en torno a 6.000.000.0000 (seis mil millones) de euros? ¿No hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.

     2.- ¿Está usted enterado  de que el Banco de Valencia "quebró" y se evaporaron en torno a 3.000.000.000 (tres mil millones) de euros?. ¿No hay responsables? Usted, Sr .Rajoy, sabe que sí.


     3.-  ¿Está usted enterado de que el "agujero" de BANCAJA lo tapó el SR. RATO en Caja Madrid? Usted, Sr. Rajoy, sabe que hay responsables.

     4.-¿Está usted enterado de que hay una trama GÜRTEL que ha "distraído" millones de euros en financiación de eventos, y hasta sacó "partido" de la visita del PAPA a Valencia?. ¿Sabe que hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí. Por si lo duda, lo de los trajes son migajas, pero ¡QUÉ POCA ÉTICA!.


     5.-¿Está usted enterado de que en Valencia hay una empresa que depende del Ayuntamiento y de  la Diputación, llamada EMARSA, que se ha "trajinado" más de 17.000.000 millones de euros del dinero público? ¿No hay responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí.


     6.- ¿Está usted enterado de que en Castellón "sólo" le toca la lotería al Sr. Fabra? Su colega es hábil para blanquear dinero. ¿No tiene responsabilidad? Usted, Sr. Rajoy, sabe que  sí... y con todo ese dinero no ha podido pagarle una buena educación a su hija (que mas da, si iba a ser diputada ¿no?)

     7.- ¿Está usted enterado de que en Alicante hay una trama BRUGAL que se "trajina" dineros públicos? Esos dineros salen de las  contratas de basuras y del Plan General de Ordenación Urbana de Alicante. ¿No existen responsables? Usted, Sr. Rajoy, sabe que sí. Y le damos una pista por si nos responde "depende... depende" Mire usted al "burladero" de las cortes valencianas y los encontrará  parapetados-aforados: Alperi-Castedo-Hernández-Mateo... los otros se nos olvidan, pero consulte usted a los tribunales y las listas de diputados electos de su partido, y... ¡qué coincidencia!, ¿no?


     En fin, Sr. Rajoy, no queremos aburrirle con "menudencias" pero sí exigirle que, como buen Registrador de la Propiedad, se ponga manos a la obra y nos devuelva todo lo que se apropiaron indebidamente, hasta el último céntimo.


     Nos han exigido sacrificios a los dependientes, a  los trabajadores, a los pensionistas, a los alumnos de primaria y secundaria, a los universitarios, a los investigadores, a los funcionarios, a las farmacias, a las librerías, a los proveedores autónomos de las Comunidades Autónomas, etc. etc.; a las ONGs, nos han subido los impuestos, el transporte, los combustibles... con CORAJE Y DETERMINACIÓN, Y COMO DIOS MANDA, conceptos que a usted, Sr. Rajoy, le son muy queridos.


     Sr. Rajoy,  como buen Registrador de la Propiedad, póngase a trabajar y que nos DEVUELVAN hasta el último céntimo de todo lo que nos han ROBADO. No queremos volver a ver a Trillo "bruñendo" la presunción de inocencia. Que trabaje Gallardón en Justicia.  Estamos alarmados con Urdangarín y se le calculan 5.000.000 de euros.  Los miles de millones que se han "trajinado" sus amigos en las comunidades Autónomas le ayudarán a tapar algunas décimas en el agujero del déficit del estado. ¿Esto no le alarma, don Mariano?. A trabajar, con CORAJE y DETERMINACIÓN, COMO DIOS MANDA. ¿O sólo se atreve usted con los trabajadores?

 

Se nos olvidaba: dígale a  SORAYA que en la próxima rueda de prensa del Consejo de Ministros trate el tema y nos tranquilice.


     Póngase manos a  la obra con todo lo antedicho y tendrá usted  nuestro apoyo. No lo dude, don Mariano.


HACEDLO CIRCULAR HASTA QUE TODO EL MUNDO SE ENTERE, Y DEVUELVAN EL DINERO QUE ES DE TODOS