Estem d’enhorabona! El naixement d’un idioma
ha de ser motiu de felicitat per a tot el món, fins aquells que no se’n
assabentaran mai de la seva existència. Quan l’any 2004 es va organitzar a
Barcelona el Fòrum de les Cultures, s’explicava que milers d’idiomes
minoritaris estaven en perill de desaparèixer, per tant, quan en neix un ha de
ser motiu de gran satisfacció.
Es experts científics de l’Aragó en matèria
lingüística, es a dir, els grups parlamentaris del PP i del PAR) tenen previst
aprovar properament l’existència d’una nova llengua: el lapao.
Què és el lapao (Lengua
Aragonesa Propia del Área Oriental)? El lapao és,
ni més ni menys, que el català que es parla a la franja de ponent, es a
dir, els territoris aragonesos fronterers amb Catalunya, com per exemple la
comarca del Matarranya. Ara caldrà veure la repercussió que tindrà el nou nom
entre els seus parlants, ja que, des de temps ancestrals, la parla d’aquell
territori aragonès ja tenia nom: el chapurreau (no llegir chapurro)
En qüestió d’idiomes els del PP són uns
autèntics experts. Primer van decidir que el català que es parlava a
València es diria valencià i tot indica que a les Illes Balears on fins
l’entrada del president Bauzà no hi havia hagut mai cap problema idiomàtic,
aviat es parlarà el balear (només és qüestió de temps) Aquestes
modificacions basades en rigorosos estudis científics, sovint tenen el
recolzament dels polítics de torn. Cal recordar que n’hi ha que són veritables
experts en el tema. Per exemple hi havia un tal Aznar que, a part de parlar català
en la intimitat, parlava anglès amb accent texà. En canvi, a qui va
ser portaveu d’aquest tal Aznar i que, familiarment es coneix per MAR, resulta
molt difícil saber en quin idioma està parlant ja que degut als freqüents
efectes etílics, acostuma a forfollar.
Darrere d’aquest nou impuls idiomàtic veig la
ma de l’actual ministre d’Educació del govern espanyol José Ignacio Wert. És
una fórmula ideal per a que els espanyols (i per extensió els catalans, bascos,
gallecs, etc.) de sobte puguin saber diverses llengües més, a part,
evidentment, de la materna de cadascú. No és el mateix saber, per
exemple, castellà i català (jo també domino a la perfecció la
parla per telèfon) que castellà, català, valencià, balear,
lapao, etc. No és el mateix que al currículum personal d’aquell aspirant
a un lloc de treball hi posi que domina a la perfecció dos idiomes que
posi que en domina sis a la perfecció. Es miri com es miri, no és el
mateix.
De totes maneres, els experts populars s’han
quedat molt curts. Com que per desconeixement del tema no serà, sospito que és
que no volen interferir en la política lingüística que s’elabora des de la
Generalitat de Catalunya (ells mai ho farien!) De poder-ho fer (insisteixo, mai
ho farien) segur que encara distingirien molts més idiomes. Tinc l’atreviment
de suggerir-ne uns quants que conec i que penso que s’haurien de separar del català,
ja que tots tenen trets propis i diferencials del que és oficial a Catalunya.
En primer lloc, caldria esmentar el tortosí
(que a Amposta s’anomena ampostí), també el cavero (amb els
seves variants de la Partidal, els Hortets, Sant Jaume, els
Muntells i Balada), el paulsenc, el faldut
(científicament ulldeconenc), el canareu (amb la variant del casero),
el senienc i fins i tot el masover.
No cal ni dir que la riquesa lingüística que
acumulem els que com jo, podem presumir d’entendre i fins i tot parlar en tots
aquests idiomes, hauria de ser un valor afegit per a promocionar-nos
professionalment i més ara en temps de crisi on tan difícil és trobar feina.
Desconec les veritables intencions dels
intel·lectuals del PP, però en el nostre cas han servit per a descobrir un
potencial fins ara ocult, i per tant, a part d’estar d’enhorabona pel naixement
del nou idioma i la troballa de l’existència de tants i tants més, cal
donar-los les gràcies per la seva estimable preocupació i contribució a la
riquesa lingüística del nostre país.
Segurament, algun dia, quan ens
aixecarem de dormir, ens assabentarem que l’andalús, l’extremeny
i el murcià també són idiomes. O no està prou documentat?
Post
Scritum. Sembla ser que després del Lapao,
les Corts de l’Aragó tenen preparat el naixement de dues llengües més: LAPAPYP
(Lengua Aragonesa Propia de las Areas Pirenaica y Prepirenaica) i LAPOLLA
(Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón)
