El govern d’Alberto Fabra (el nou number
one de la classe política pepera valenciana), després d’uns
primers mesos prometedors al front de a seva comunitat, finalment, ha decidit
desenterra la destral de guerra contra Catalunya i contra tot el que representa.
Coneixedor de que als seus antecessors
la política anti-catalana els va funcionar a les mil meravelles, Fabra
retorna als principis i l’essència del bunker barraqueta(*) per
a mirar de guanyar-se els votants quan han decidit no seguir donant suport
al PP valencià.
Curiosament, aquest fet passa després
de que el Tribunal Suprem hagi donat la raó als d’Acció Cultural del País
Valencià en l’enrenou dels repetidors televisius que permetien veure TV3
al llarg i ample del territori valencià, a la qual cosa s’oposaven els
blaveros (**)
I és que la cultura catalana està mal
vista pels valencians més extremistes; sobre tot si satiritzes els estereotips
valencians. Tampoc no els agrada gens ni mica que s’expliqui a la ciutadania
dels tripijocs dels seus dirigents com ara Carlos Fabra, Francisco Camps
o Rita Barberà. Com el PP controla els mitjans de comunicació públics dintre
de la seva comunitat, se’n guarden molt d’emetre informacions que els
hi puguin perjudicar. En canvi, TV3 si les donaria amb la repercussió negativa
que podria tenir (electoralment parlant) per als interessos de la casta
dirigent del PP valencià.
Com que, des de València, no es pot imposar
que s’eliminin certs continguts informatius que ells poden considerar
inapropiats per als seus súbdits, la qual cosa aniria en contra de la llibertat
d’expressió, ara volen que no es digui País Valencià a la seva comunitat
autònoma.
El terme País Valencià és el que, normalment
s’ha usat a Catalunya per a referir-nos a la nostra comunitat autònoma
veïna del Sud. També l’usen la majoria dels valencians d’esquerres i, fins on pugui el PP, també volen que el deixen d'usar, com ara a les Corts Valencianes.
De fet, la denominació de la seva comunitat
va ser l’entrebanc més gros que van tenir quan es va redactar l’estatut
d’autonomia valencià, ja que els valencians de dretes haurien preferit
que s’anomenés Regne de València. Com que les diferències eren insalvables,
al final es va decidir per una tercera opció molt més ligth, però
que a la pràctica no satisfeia a ningú, encara que en el temps sé la van
apropiar les dretes: Comunitat Valenciana.
El comportament de la dreta valenciana
denota un gran complex d’inferioritat i una por extrema davant l’actitud
que poguessin prendre els seus ciutadans en el cas de que la llengua i
la cultura catalana els arribés amb tota normalitat.
Recordo que els dirigents peperos
valencians van ser els primers de crear un conflicte lingüístic en anomenar
valencià al català que es parlava a València i no reconèixer la unitat
de la llengua, sense cap tipus de rigor i contradient a la pròpia Universitat
Valenciana. Anys més tard el conflicte el provocaria el PP de Bauzà a Mallorca
i, recentment la Maria Fernanda Rudi al cap davant del PP aragonès (i amb
el suport del PAR) amb l’invent dels idiomes Lapao i Lapapyp.
De tota aquesta situació, el que trobo
del tot inversemblant és que no hi hagi la mateixa correspondència a l’hora
d’admetre l’idioma propi al S i al N del riu Sénia. Mentre a Catalunya
s’admet el valencià com una variant dialectal del català i els professors,
professionals de la sanitat etc. poden opositar també a Catalunya sense
cap tipus de problema (la prova són tots els integrants d’aquests col·lectius
que treballen a Catalunya), a València no reconeixen els nivells de català
atorgats per l’autoritat lingüística d’aquí, amb l’impediment que això
representa a l’hora de voler ocupar una plaça de les mateixes característiques
a l’àmbit del País Valencià (a mi no m’ho podran prohibir)
(*) Bunker barraqueta.-
S’anomena així al col·lectiu de valencians més intransigents respecte
a l’idioma català i totes aquelles influències culturals que puguin arribar
de Catalunya.
(**) Blaveros.- Si fa
o no fa significa el mateix. La terminologia deriva del blau que porta
la bandera oficial valenciana. Per les informacions que tinc, l’actual
ensenya del País Valencià, seria còpia de l’estendard de Jaume I el Conqueridor
i que, després de la conquesta de València el lliurar a la ciutat. Aquí,
la dreta valenciana, també va imposar els seus criteris davant del que
s’havia acceptat fins aquell moment.