Una de els coses de les que explicava, era el pacte al que havien arribat els partits i associacions que conformen el grup d’opinió Garba format només fa uns mesos a Amposta de cara a formalitzar una llista conjunta per a les properes municipals de l’any que ve. Aquesta informació va ser publicada pel setmanari l’Ebre.
Ahir, un membre d’aquest grup i també de les CUP, un des partits que conformen el grup d’opinió em va omplir el privat del Facebook desmentint la notícia i adreçant-me al desmentit que va fer l’agrupació local d’Amposta del partit i que jo no havia llegit. Em vaig limitar a llegir-los sense donar-los-hi més importància.
Anem a pams.
1. El meu article d’opinió anava molt més enllà del pacte que, finalment no s’havia formalitzat entre diferents partits d’esquerres. De fet, si la notícia apareguda a l’Ebre hagués estat en sentit contrari, el fons del meu article hauria canviat molt poc.
2. Si el setmanari l’Ebre va publicar una noticia falsa, demostra que algú la va filtrar de forma maliciosa i que el periodista de torn no la va contrastar.
3. O bé, tot i saben que no existia cap acord, es van arriscar a publicar-ho per a veure com reaccionaven els partits de Garba. Diu de dita que de vegades, d’una mentida se’n treu una veritat.
4. Jo no sóc periodista i, evidentment, no vaig donar la notícia. Em vaig limitar a fer-me ressò del que havia llegit sense saber que s’havia produït un desmentit posterior. Quan em defineixo ho faig com a opinador: opino sobre els temes que em resulten d’interès i espero d’aquell que em llegeix que, després de llegir els meus escrits, també es faci una opinió sobre els continguts dels mateixos.
5. Sobre el meu article s’ha de fer una valoració global i no quedar-se en un apartat concret, ja que de fer-ho així es pot acabar fent una valoració equivocada.
Dit això em pregunto i pregunto als meus lectors si els de la CUP es faran alguna vegada grans o seguiran jugant a fer política. En política s’ha d’estar dintre. És molt fàcil mirar-s’ho de fora i dir: jo ho faria millor. És més, s’han de tenir aspiracions de govern. Segurament, partint d’una idea romàntica, per a servir al ciutadà. Atenció: jo no dic que no s’hagi de ser així, però ja sabem que les aspiracions d’una bona part dels polítics, sobre tot dels de dretes, tenen uns objectius molt diferents.
I ja per anar acabant. Ara mateix què és la Garba? Un fòrum filosòfic on es parla de principis polítics sense cap altra finalitat? Una vegada vaig conèixer un grup semblant, però al menys aquells tenien l’al·licient d’anar a sopar cada vegada que es reunien a un restaurant diferent.
