Definitivament no serveixo per a interpretar
segons quines normatives. Vaig escoltar per la ràdio a un dels pares
de la Constitució Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, en un altre
temps enfant terrible del PP opinar sobre com es pot solucionar
l’encaix de Catalunya amb Espanya. Va dir l’exdiputat que no caldria
ni canviar la Constitució, simplement reinterpretar-la d’una manera àmplia.
I si ho diu un pare de la Constitució, evidentment, no seré jo qui
digui el contrari...
Llavors va dir que es podria aplicar
l’article 152.2 de la Carta Magna. El vaig buscar i em vaig trobar amb
el següent:
Una vez sancionados y promulgados
los respectivos Estatutos, solamente podrán ser modificados mediante los
procedimientos en ellos establecidos y con referéndum entre los electores
inscritos en los censos correspondientes.
A veure, entendre el que vol dir ho entenc,
però em consta veure com, per mig d’aquest sol article, Catalunya podria
obtenir un estatus similar al d’un estat federal (o confederal)
De totes formes Rodríguez de Miñón
parlava de termes econòmics, de cultura, d’ensenyament... Evidentment
tot preceptes que estarien inclosos dintre de l’Estatut de Catalunya.
Un Estatut que, com tots recordem, després de patir una gran retallada
per part del Congrés dels diputats sobre el text original aprovat pel Parlament
de Catalunya, el TC el va sentenciar a mort.
De fet, encara que aquest Estatut del
2005 està en vigor, ningú diu que tal o qual cosa s’ha de
fer així perquè ho estipula la norma catalana. Si comparem el de 1979 amb
el 2005, segurament hi sortirem perdent en moltes coses.
No crec que Rodríguez de Miñón
intenti donar-nos gat per llebre, encara que per a molts, tot el
que no sigui obtenir la independència per a Catalunya significaria un fracàs
estrepitós.
Ahir mateix es parlava de les alternatives
que té Mas una vegada el Congrés dels Diputats va tancar la porta a l’hora
de cedir al Parlament les competències sobre els referèndums. Segons el
Consell Nacional de la Transició, sembla ser que la més viable seria la
convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries on, cada partit posaria al
seu programa si està o no d’acord amb que Catalunya pugui esdevenir un
estat independent. De totes formes, tot i que els partits partidaris de
la independència obtinguessin la majoria dels escons, els resultats serien
difícilment avaluables. O dit d’una altra manera molt més simple, cóm
sé sap que absolutament tots els vots que han anat a parar al mateix
partit volen exactament el mateix?
Evidentment hi haurà gent que prefereixi
votat CiU abans que al PSC, C’s o PP, tot i no estar d’acord amb la independència.
I aquests resultats no es poden quantificar.