La sortida de Cañete del govern espanyol
hauria de ser motiu d’alegria per a tots aquells que ens hem implicat
en la lluita contra el transvasament de l’Ebre. En canvi no ho és. Cañete
ha deixar el govern per ser cap de llista del PP a les properes eleccions
europees del 25 de maig.
Però les aspiracions de Cañete van més
enllà. Vol ser comissari europeu d’Agricultura i Medi Ambient. Cóm es
pot posar de comissari de Medi Ambient a algú que fomenta les agressions
mediambientals? Des del meu punt de vista és com aquell que posa una rabosa
a cuidar de les ovelles. Incomprensible!
La nova cultura de l’aigua
fomenta el consum responsable i, gracies a això, se’n ha reduït l’ús.
Durant els darrers anys el consum d’aigua per habitant ha baixat. També
a l’agricultura s’han aplicat sistemes de regadius que optimitzen més
un recurs escàs i cada cop més car.
Portar l’aigua a centenars de quilòmetres
d’on hi ha el recurs (riu) surt mol car. Les infraestructures tenen costos
molt elevats, per tant, el preu final de l’aigua, al menys que estigui
subvencionada, pot ser prohibitiu. Al menys, evidentment, que es destini
a usos diferents a l’agricultura i que se’n aprofitin aquells que la
puguin pagar.
Però els diferents governs del PP creen
unes expectatives que més tard no complirien. Si a una zona determinada
se’ls hi diu als pagesos que se’ls hi portarà aigua per a transformar
les explotacions i, a sobre, es farà a preus assequibles, digueu-me a qui
no hi estaria d’acord. Aquest fet provoca una confrontació territorial
entre les conques que disposen del recurs d’aquelles que seran, hipotèticament
receptores.
Ara, CiU i el Govern de la Generalitat
s’han posicionat al costat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. És
que de sobte s’han convertit en ecologistes? No, ni mol menys! CiU sempre
han defensat els seus interessos polítics i ho seguiran fent. Si ara fan
que defensen el territori és perquè saben que per aquí van perdre
la Generalitat l’any 2003 i això no els hi pot tornar a passar.
El dia següent a la manifestació de Sant
Jaume i Deltebre, el govern català ja reclamava l’aigua del transvasament
del Roine per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona com alternativa
al de l’Ebre. Si fossin ecologistes estarien en contra de qualsevol transvasament,
ja sigui pel Sud o pel Nord. Però demostren que no és així.
Però els de CiU no són els únics que
reclamen l’aigua del Roine. També el Ministeri d’Agricultura Espanyol
té sobre al taula un projecte per a portar l’aigua del riu francès per
abastir zones deficitàries de l’Estat espanyol. Però de moment està aparcat.
El motiu oficial és que per a què el projecti sigui viable, s’hauria de
consumir el doble d’aigua de la que s’està consumint actualment.
Com que els interessos econòmics d’uns
quants sempre prevalen per sobre de l’interès públic de la majoria, no
seria estrany que es pugui tornar a la que jo anomeno la vella cultura
de l’aigua o el que és el mateix, a fomentar-ne un ús desmesurat.
Només cal que s’abaixi una mica el preu per a que omplir piscines resulti
més assequible i per a que els pagesos retornin al passat quan regaven
a manta inundant d’aigua les seves finques.
Algú pensa que una actitud així no és
possible i que només es tracta de maquinacions meves? Si ens van portar
a un període de crisi mundial per a què les diferències socials fossin
cada com més grans, per què, dintre d’uns anys, no poden idear un altre
sistema per a seguir fent caixa els mateixos de sempre a costa de la majoria
de la societat?
