Sí, ho confesso, discrepo obertament de
l’opinió de l’alcalde, perquè sóc incrèdul a l’hora d’acceptar que el centre
comercial Futuro Ciudad Amposta tingui un futur esperançador. I és que
em sé fa molt difícil seguir confiant (si és que ho he fet alguna vegada!) del
que diu l’equip de govern de la nostra ciutat. Son massa les vegades que han
dit que tenen una solució i deixen passar el temps per a que la gent s’oblidi
del tema.
Si enumerem els fracassos que hi ha hagut a
Amposta des d’uns lustres cap aquí, ens en adonarem de diverses coses: la gran
inversió que s’ha portat a terme en cada un des projectes no s’ha reflectit amb
el resultat final, de vegades s’ha fet en diners públics, és a dir, a càrrec
dels pressupostos de l’Ajuntament que és el mateix que dir que a càrrec dels
ciutadans d’Amposta.
Primer va ser la zona lúdica de Tosses on,
després de començar amb un relatiu èxit (normalment totes les novetats
comporten expectació i clients al principi), ha acabat per convertir-se en una
zona pràcticament desolada on fins i tot ha desaparegut el gran mural del
pintor Josep Niebla, un dels seus atractius. Els únics establiments que s’han
consolidat han estat els multicinemes (que fan funcionar amb 7 anys i mig amb
llicència provisional) i la discoteca Metro que, darrerament, la volen baixar
al local que va ocupar el centre comercial Carrefour. D’altres locals com el
restaurant Bosc de Ribera, encara està per veure si es mantindran o hauran de
tancar portes com tants d’altres.
Més tard va ser el nou escorxador que, des
d’un bon principi hi va haver polèmica, per que l’Ajuntament, en lloc de donar
la gestió al gremi de carnissers, tal i com aquest pretenien, la va donar a una
empresa del Perelló de més que dubtosa reputació: Ganados y Carnes Martí SL. El
preu de la concessió eren 400.000 pessetes/any (tota una ganga!) Davant els
greus problemes econòmics i judicials que va tenir l’empresa en qüestió es va transformar
en Carnicas Tosses SL. Eren els mateixos gossos amb collars diferents. I si amb
això no n’hi hagués prou, després de presentar suspensió de pagaments (ara es
diu concurs de creditors), se’n va fer càrrec una empresa fantasma anomenada PC
Golf, SL que, encara que sembli increïble, seguien sent els mateixos, però amb
gent de palla al davant. Encara estava de regidor quan el Regidor de Governació
ens va anunciar negociacions amb uns empresaris aragonesos. Sabeu cóm ha
acabat? Només cal visionar el vídeo que va fer l’Associació de Veïns d’Amposta:
instal·lacions en estat de ruïna, amb greus desperfectes, cablejat robat, etc. Si
calgués tornar-lo a posar en funcionament, el cost seria tant gran que
difícilment seria rendible a mig termini.
I què va passar amb l’escorxador vell? Després
de patir una remodelació integral realitzada per una escola taller, porta un
bon grapat d’anys sense que sé li hagi donat cap ús. La darrera idea és
convertir-lo en un centre d’interpretació del delta de l’Ebre. Però com en tot,
s’ha quedat en un projecte.
Després va arribar al centre comercial que, a
diferencia de la zona de lúdica de Tosses, està pegada al casc urbà. La
polèmica, tal com ha passat tantes vegades, va estar present des d’un bon
començament. Tot i tractar-se d’un projecte privat, quan s’anava a negociar amb
les propietaris, si es mostraven reticents a l’hora de vendre, se’ls hi deia
que era d’interès públic i que tenia el suport de l’Ajuntament.
Després, per a convèncer als comerciants de
que es traslladessin a la nova zona comercial, se’ls hi deia que s’estava
negociant amb primeres marques que havien de servir per atraure clientela. Es
parlava per exemple de Decathlon, Leroy Merlin, Carrefour i d’altes. Finalment
només Carrefour s’hi va acabar instal·lant.
Davant la demora a l’hora de connectar el
centre comercial amb la xarxa elèctrica, les botigues van optar per obrir amb
llum provisional feta per grups electrògens i, per tant, permisos provisionals.
Uns mesos més tard, i al segon intent, va inaugurar el Carrefour. Quan s’havia
d’inaugurar per primera vegada una forta ventada es va emportar part d’una
marquesina que cobria el passadís que separava l’hipermercat de les botigues.
Al cap de pocs mesos de funcionament van anar
tancant les primeres botigues, quan se’n van adonar de l’engany i, per
consegüent, de l’escàs negoci que hi havia. L’1 de maig de l’any passat va
tancar Carrefour que va tenir molta cura de no deixar cap rastre visible de la
seva estada, segurament per la propaganda negativa que li suposava.
Finalment, el passat dia 2 va sortit a
subhasta per 20 milions d’euros unes instal·lacions que havien costat 30.
Després de declarar-se la subhasta deserta, s’ho va quedar el Banc Popular. De
moment no s’ha fet pública la quantia, però segur que per molt menys que el
preu inicial de sortida.
M’ensumo que si no hi ha un enfocament radical
amb la instal·lació d’alguna marca ganxo, una vegada més, el fracàs està
garantit.
Quin serà el proper?
