 |
| Foto: Maria Teresa Pons |
Entre debat i debat (sobiranista i pressupostari), sembla ser que
algú ha tingut uns minuts (no gaires) per a pensar en les Terres de l’Ebre.
Com aquell que un dia descobreix la sopa d’all i fa repicar les
campanes per a celebrar-ho (a que us ve la imatge de Rato fent sonar la
campana el dia que Bankia va començar a cotitzar a borsa), el departament
d’Agricultura de la Generalitat va anunciar fa un parell de setmanes que es
podrien aprofitar els boscos que hi ha a les Terres de l’Ebre per a dinamitzar
econòmicament la zona.
Bé, es una idea, però des del meu punt de vista sense cap ni peus.
Si de l’explotació dels nostres boscos (silvicultura) ha de dependre una bona
part de l’economia de les nostres comarques, estem arreglats. Ara resulta que a
l’època de la tecnologia (s’acaba de clausurar el Mobile
World Congress a Barcelona) els del cap i casal de
Catalunya pretenen que el nostre territori retrocedeixi diversos segles.
Quan es llança una idea com aquesta, la primera cosa que s’hauria
de tenir en compte és hi ha comprador. La fusta, majoritàriament de pi, es sol
utilitzar per a fer mobles y habitatges prefabricats. Dit això, he de dir que
jo que vaig treballar al sector del moble de Vinaròs, la fusta de pi era de les
menys utilitzades, encara que a Catí hi ha una fàbrica de mobles que només
treballava amb aquest tipus fusta.
Tampoc les mobil homes (cases
prefabricades) es que tinguin molta sortida al nostre territori, encara que és
veritat que hi ha països on són molt corrents. Però, és que aquests països no
tenen fusta suficient? Evidentment que sí. Les tradicions no venen per que sí.
Els països on hi ha molts de boscos, normalment són els que també construeixen
més cases de fusta. En ve al cap els Estats Units, on als pobles, la majoria de
cases estan fetes d’aquest material.
M’agradaria veure un estudi de viabilitat que demostri que el
tractament de la fusta de pi dels nostres boscos pot ser una bona solució per a
fer enlairar l’economia ebrenca que, fins ara, ha depès massa de l’agricultura
i ramaderia, es a dir, del sector primari. Curiosament, la població del
territori amb l’índex més alt d’industrialització, la Sénia, tenia la industria
molt poc diversificada i es centrava majoritàriament en el sector del moble.
Però aquest sector porta uns anys enfonsat i els empresaris de la Sènia fa anys
que busquen alternatives viables.
El creixement econòmic de qualsevol territori que estigui lluny de
les zones més desament poblades, passar per aprofitar, preferentment, els seus
propis recursos. El principal recurs del nostre territori és, sense cap mena de
dubte, l’aigua del riu. Per tant, l’Ebre s’hauria de convertir en el principal
motor econòmic del territori. Això hauria de passar per treure-li més
rendibilitat turística (de Deltebre cap a munt està molt poc aprofitat)
El turisme és un sector que cada poble intenta potenciar, però on
difícilment es prenen iniciatives conjuntes i coordinades. Les Terres de l’Ebre
(en el seu conjunt) tenen els suficients atractius per a dissenyar rutes de
tota mena: arqueològiques, històriques, gastronòmiques, naturistes, culturals,
etc. Però insisteixo, s’ha de fer de forma coordinada entre diversos
ajuntaments que puguin tenir coincidències o bé ser complementaris.
Fa anys es va inventar un
organisme que es diu Institut per al Desenvolupament de les Terres de l’Ebre
(IDECE) Recordo que fa anys un alcalde de la Terra Alta em va dir que només es
dedicava a fer estudis. Després es va elaborar el Pla Territorial Parcial de
les Terres de l’Ebre. Anys més tard sé li va treure el terme Parcial i es va
quedar amb Pla Territorial de les Terres de l’Ebre. Han passat els anys i
segueixo sense veure res que es pugui atribuir a aquest pla, la qual cosa em fa
plantejar dubtes raonables com per exemple: Serveix per alguna cosa l’IDECE a
part de tenir ocupats a alguns polítics i el personal que hi treballa?
Ha de ser la gent del territori qui digui com s’ha de desenvolupar
econòmicament el territori i les administracions han de posar els mitjans
necessaris per aconseguir-ho.
Amb la creació de polígons i més polígons (Pere Panisello se’n va i
diu que li ha quedat un petit polígon al costat de l’Eix de l’Ebre) i asseure’s
a esperar que vulguin venir a instal·lar-se noves indústries no en tenim prou.
Efectivament cal elaborar un pla, però amb cara i ulls i tenint en compte la
singularitat i característiques del nostre territori.
