dimecres, 9 de setembre del 2015

Autosuficiencia

SANTIAGO GONZÁLEZ

Tras la esperpéntica comparecencia de Artur Mas en el Parlament, en que el mitin que
él tenía pensado se tornó en preguntas de la muy noble y leal oposición sobre las mordidas
de su partido, la conclusión más evidente es que el presidente de la Generalidad
mintió en dos cuestiones fundamentales al negar las mordidas y al decir que el registro
judicial de la sede de CDC era un montaje.
«Ha sido un juez, una persona independiente», explicó Rajoy a Carlos Herrera,
«como un juez ordenó el registro de la sede de mi partido cuando yo era presidente del Gobierno». Siendo Felipe presidente, en noviembre de 1992, el juez Marino Barbero ordenó el
registro de Ferraz.
Contaba ayer en EL MUNDO Carlos Segovia que, entre 2008 y 2013, la fundación
de CDC ingresó 7,1 millones en concepto de donativos. El año anterior, Zapatero hizo
aprobar la Ley Orgánica 8/2007 de 4 de julio sobre financiación de partidos para prohibir
las donaciones anónimas y las de empresas que realizaran obras o prestasen servicios
para las administraciones públicas.
En los 20 años anteriores, desde 1987, CiU fue la fuerza política española –dicho
sea con perdón– que más donaciones anónimas había recibido, el 42% del total, según el
Tribunal de Cuentas. El segundo partido en donaciones opacas fue el PNV, con el 27,5%.
El PP, fue el tercero, con el 25%. En ese periodo Artur Mas fue: conseller de Política Territorial
y Obras Públicas, conseller de Economía y Finanzas y conseller en cap. Como
para no enterarse.
La denuncia partió de una concejal de ERC, Montserrat Gassull, y fue ordenada
por el juez José Bosch Mitjavila, un juez catalán, tanto por lo menos, como su colega
Santiago Vidal. No sé si tanto como Pasqual Estevill, representante de CiU en el CGPJ y
condenado a nueve años por cobrar una mordida a sus imputados para eludir la cárcel.
Él lo hacía a ojo, no había elementos cuantitativos que permitieran aplicar el canon
del 3%.
Es admirable la polivalencia de Esquerra: lo que denunció ante el juez una concejal del
partido, lo taparon el miércoles en el Parlament Junqueras, que se ausentó, y la Incompetencia
Suma que hace las veces de secretaria general. En febrero de 2005, Maragall  y Mas sostuvieron
uno de los diálogos parlamentarios más desvergonzados y cargados de sobreentendidos que uno recuerde: «Ustedes tienen un problema que se llama 3%». Mas sabía de que le hablaba el president, porque respondió: «Acaba de enviar la legislatura (y el Estatut) a hacer puñetas». Maragall entendió el recado: «Vale, lo retiro». ERC anunciaba sottovoce grandes escándalos de corrupción de CiU que ahora ocultan.
El procès afianza una hipótesis explicativa que expuse en este hueco: CDC se ha hecho
independentista para ensayar el truco de los delincuentes que en tiempos medievales
se acogían a sagrado para escapar al brazo de la Justicia. Quieren ponerse a salvo de la
Justicia española; que Cataluña sea considerada un Montserrat más grande. Sin embargo,
hay motivos para la esperanza: no verán la independencia, pero acabarán empurados
por jueces perfectamente catalanes.
general. 

dimarts, 8 de setembre del 2015

LA CONTROVÈRSIA DE LA N-340

l'AP-7 prop de l'Aldea. 
El passat dilluns va haver un greu i espectacular accident a la N-340 en les immediacions del Perelló. Segons sembla, el conductor d’un trisme veí de la població del Baix Ebre de 85 anys va envair el carril contrari topant contra un camió que circulava en sentit contrari provocant d’immediat un incendi. Un segon camió que circulava darrere del primer també va topar amb el  primer i de retruc també es va incendiar. El balanç va ser de 3 morts (els conductors dels 3 vehicles), mentre que l’acompanyant del veí del Perelló (venien de replegar garrofes), va resultar ferit, però segons informacions dignes de crèdit, sembla que evoluciona favorablement. Aquest accident ha reobert el debat sobre la seguretat a la N-340, ja que aquest 2015 s’ha incrementat la sinistralitat a dita carretera.
De solucions n’hi ha més d’una. La primera seria l’acabament de la A-7 (autovia) que porta anys encallada a Cabanes (pel Sud) i a l’Hospitalet pel Nord. I la segona la gratuïtat de la AP-7 en tot aquest tram. Però de moment sembla que ni una ni l’altra solució estan contemplades pel govern de l’Estat que és el responsable directe de totes dues infraestructures.
Per una part, l’A-7, un any més (i en portem uns quantes), no té ni un euro d’assignació als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2016 i que el govern del PP s’ha afanyat en redactar el mes passat i que té intenció d’aprovar dintre d’aquesta legislatura. Un fet insòlit i sense precedents en la història del nostre país i que pot hipotecar les polítiques econòmiques del nou govern que surti de les urnes el mes de desembre (les eleccions segurament seran el dia 20) La gratuïtat de la AP-7 comportaria indemnitzacions a l’empresa concessionària (ACESA), la qual cosa, sembla que també està fora dels plans del govern.
Recordo que fa anys a Riba-roja d’Ebre hi havia un pot (construït dintre del programa PENTA d’evacuació nuclear) que acabava amb un camí de terra. Difícilment un camí pot ser utilitzat com a mitjà d’evacuació en cas de catàstrofe nuclear. Coses del nostre país que per molt modern que sigui, en molts de casos segueix sent un país de pandereta.  
L’A-7 és un cas similar. Tot i ser una alternativa a la N-340 (la nacional més transitada de la península) i l’AP-7 (possiblement l’autopista més cara), el diferents governs no la contemplen com una obra prioritària i per tant, continuarà per acabar, si és que algú no hi posa remei, durant molts i molts d’anys.
Sovint s’acusa als polítics de la zona (diputats al Congrés i Senadors) de no fer prou pressió per a que arribin les solucions que demanda el territori. Potser qui els acusa té raó, però la culpa no és només d’ells, sinó de la pròpia ciutadania de les nostres comarques.
Ho he dit moltes vegades que la gran dificultat que té l’A7 és creuar l’Ebre. Però és una dificultat del tot superable (només cal veure la quantitat de ponts que creuen el riu) El pont també és, evidentment, el tram més car. Però si a aquesta dificultat, des del territori encara sé li posen pals a les rodes, llavors ja hem begut oli.
La ciutat de Tortosa voldria que el pot passes una mica més amunt d’on està previst fer-se. En canvi a la ciutat d’Amposta ja els hi va bé i no estan disposats a que es mogui un metre. Però si es fa allà on està previst topa amb els ciutadans de Campredó que al·leguen que parteix en dos la seva població i que la raval del Pom quedaria separada del nucli principal. A l’Hospitalet de Llobregat (amb una població molt superior), la via del tren fa anys que divideix en dos el seu nucli... I és que com diu la dita, mai plou a gust de tothom.  
I parlant de polítics, vull recordar que hi ha eleccions cada 4 anys (bé, menys les autonòmiques que són cada dos...) i per tant, la ciutadania hauria de premiar o castigar els nostres representants en funció del paper que fan als respectius parlaments. No es pot prometre en campanya electoral el oro y el moro y després no moure un dit per aconseguir-ho.
El territori demanda solucions. I no només en infraestructures, sinó en desenvolupament en general. Tot això es solucionaria amb una Catalunya independent? Segurament els que són partidaris de la independència ens diran que sí, però permeteu-me que un cop més sigui escèptic. Tot va en relació de la demografia d’un territori: més habitants, més vots; més vots, més força. I a les Terres de l’Ebre, demogràficament parlant, som no res comparat amb les concentracions de les grans àrees metropolitanes.
Potser ens haurem de resignar... O reaccionar contundentment!! 

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 8-09-2015

Una furgoneta aparcada clarament a un lloc on no es pot aparcar (ratlles grogues pintades al terra) a part d'ocupar l'espai per on continuaria el pas de vianants. 

VORA L'EBRE: ENTRE ARROSSARS (2)