divendres, 22 de juliol del 2022

LA MAR DE L’ARAGÓ

Si alguna vegada heu penetrat a l’Aragó per Casp, al cap d’uns pocs quilòmetres segurament haureu vist un cartell on posa: ‘La mar de Aragón’. Son les platges del pantà de Mequinensa, un dels grans pantans que té el riu Ebre. Però que ningú us enganyi, la mar de l’Aragó és la Mediterrània i més concretament les costes Daurada i dels Tarongers (Azahar). És per això que les administracions estatal i autonòmica estan interessades a facilitar que els ‘manyos’ tinguin la millor sortida possible a la mar. Tot just fa uns dies que s’acaba d’inaugurar la nova variant del port de Querol de la carretera N-232 (la carretera de Morella) i que com tothom sap s’acaba quan arriba a Vinaròs. Pràcticament de forma simultània les Cambres de Comerç de Terol, Reus i Tortosa fixaven data i emplaçament (3 d’octubre a Gandesa) per a tenir una reunió amb representants de les societas civil i política per a parlar del desdoblament de l’N-420 en autovia entre les poblacions d’Alcanyís i Reus. La finalitat és la mateixa: que els aragonesos tinguin cada cop més fàcil accedir a la costa mediterrània. Aquesta vegada és la millora de les carreteres, però anteriorment havia segut el tren. Cal recordar que a partir de 1895 es va anar inaugurant progressivament els trams del ferrocarril de la Vall de Zafan fins la seva clausura el 1973. En aquell moment ferrocarril recorria un total de 129 Km. entre la Puebla de Hijar i Tortosa, tot i que inicialment estava previst que arribés al port del Alfacs (la Ràpita) tal com queda palesa amb el bon grapat d’infraestructures que encara avui es poden veure i que, com deia anteriorment, mai van arribar a fer la seva funció, com per exemple el pont de l’Oriola només sortint d’Amposta en direcció a la Ràpita i que salvava el que hauria d’haver estat el traçat ferroviari. A aquest tren se’l coneixia popularment com el ‘sarmentero’ perquè la major part del seu recorregut el feia entre vinyes. A ningú se li escapa que el turisme omple bars i restaurants a part de comprar i llogar xalets i apartaments. En tres paraules: aporta benefici econòmic. Per acabar de fer realitat la millora de les infraestructures i facilitar l’arribada a la mar des de Gandesa caldria pensar en desencallar antics projectes que ja porten anys redactats com per exemple els desdoblaments de la C-12 o l’Eix de l’Ebre fins Amposta i de l’N-340 des d’Amposta a la Ràpita. A veure si d’una vegada per totes la Generalitat de Catalunya executa a les nostres terres el Pla Territorial aprovat fa molts anys i que permetria el seu desenvolupament definitiu.