En aquell temps eren molts el que volien que
Manel Ferré perdés les municipals i que entrés Adam Tomàs que, segons deia el
seu lema, ‘portaria aire nou a l’Ajuntament’. Va ser quan va aparèixer Maria Matamoros,
suposadament una ampostina que recolzava a Tomàs i que al seu Facebook podies
penjar totes aquelles notícies i comentaris en contra de Ferré o a favor de
Tomàs. Em va demanar amistat i la vaig acceptar tot i que des d’un primer
moment vaig olorar que es tractava d’un perfil fals.
Vaig ser una de les persones més actives
penjant comentaris sobre vivències que havia tingut amb Manel Ferré durant els
vuit anys que vam compartir seient al Plenari de l’Ajuntament d’Amposta, quatre
com a regidor de Governació i quatre com a alcalde, mentre jo era un regidor de
l’oposició.
Crec que a ningú sé li escapa que des de fa
uns mesos m’he tornat molt crític amb la gestió d’Adam Tomàs per la gestió que
està portant a terme al davant de l’ajuntament. Tot arranca de finals de 2024
arran de la no publicació a la Revista Amposta d’una entrevista que li vaig fer
a Josep Maria Simó en commemorar els quaranta anys de la seva etapa al
capdavant de l’alcaldia ampostina.
L’entrevista a Simó només era un dels diversos
escrits i entrevistes als regidors en vida que van acompanyar a Simó durant els
vuit anys que va estar a l’ajuntament, quatre com a alcalde i quatre com a cap
de l’oposició.
Passava el temps i anaven sortint números de
la publicació local, però l'entrevista no apareixia. Em vaig posar en contacte
amb ell i es va inventar tota mena d’excuses per a no fer-ho, la més cridanera
va ser que era una ‘entrevista massa política’. També em va dir que pensava fer
un homenatge oficial als exalcaldes d’Amposta des del restabliment dels
ajuntaments democràtics, és a dir, Josep Gil, més conegut com a Matasans (ja difunt), Joan
Maria Roig, Manel Ferré i el mateix Josep Maria Simó. Em va dir que ja hagués
volgut fer l’homenatge l’any 2020 (l’any 2019 es van complir els quaranta anys
de l’efemèride, però que la pandèmia de la COVID va alterar els plans i que
enguany volia fer-los-hi el dels quaranta-cinc) Veurem...
De moment, el que és cert és que havent
transcorregut més d’un any d'ençà que vaig enviar a la Revista Amposta,
l’entrevista a Simó no s’ha publicat.
Fins a l’arribada d’Adam Tomàs a l’alcaldia,
el director de Revista Amposta havia estat l’alcalde de torn. En alguns casos,
possiblement, l’alcalde ni s'assabentava de tot allò que es publicava, almenys
que hi hagués algun escrit motiu d’alarma com un que vaig adreçar una vegada a
Roig i que aquest, al mateix número que es publicava el meu escrit ja em
contestava. Anteriorment, també amb Roig com a alcalde, un escrit sobre els
problemes de la circulació viària a la nostra ciutat va trigar nou mesos a ser
publicat. Jo encara no era regidor, però vaig moure cel i terra per aconseguir
que es publiqués, cosa que no he fet ara. Ara, simplement em limito a denunciar
el fet i titllar a Tomàs de ‘censor’. Com he dit anteriorment Adam Tomàs no és
el director de la Revista Amposta, però també és qui decideix el que pot
publicar-se i el que no.
Desconec el grau d’influència que va tenir la
pàgina de Maria Matamoros
als resultats de les municipals de 2015. Sempre he volgut pensar que si vaig
col·laborar tot i que fos de forma insignificant en la derrota de Ferré, per a
mi ja va valdre la pena.
I arribat a aquest punt potser pensareu que,
finalment us diré qui hi havia darrere de Maria Matamoros. Ho sento, us quedareu en
les ganes. Coses així no es fan públiques.
