EL FANTÀSMA DE LA INSEGURETAT

Maria José, la cartera del meu barri, em deia l’altre dia que no se’n havia adonat fins aquell mateix dia de la quantitat d’habitatges que tenen alarma. I si ho va fer és perquè la marca més instal·lada va enviar una remesa de cartes als seus clients.

Només cal donar una ullada als diferents mitjans de comunicació, incloent-hi les plataformes d’Internet, pera  adonar-te’n que el tema de la seguretat ciutadana està en boca de tothom, tot i que, segons la ideologia de la gent, ho enfocaran d’una manera o d’un altra, es a dir, hi ha qui veu inseguretat per tot arreu i d’altres que son molt més prudents a l’hora de parlar d’aquest tema.     

Amposta redueix en un 8,43 % els fets delictius durant 2025 (Revista Amposta, font del Ministeri de l’Interior i Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya). La seguretat d’Amposta, un dels principals problemes de la nostra ciutat (Revista Amposta, l’espai de Junts per Amposta). El govern municipal no vol combatre les ocupacions que estan generant situacions conflictives que pateixen veïns de Tortosa i els pobles (Ebredigital, Junts per Tortosa). L’operació de ‘desocupació’ de Remolins de la que va treure pit Junts per Tortosa va ser una marxa voluntària (titular d’Ebredigital).

El més perillós però, son aquelles persones que sempre estan parlant de la inseguretat que, segons elles, hi ha per tot arreu (treuen el tema sovint, encara que la conversa vagi en un altre sentit). I sempre apunten cap a la mateixa direcció, els immigrants i, sobretot, els vinguts de l’Àfrica. Entre els temes més recurrents hi ha les baralles al carrer i l’ocupació d’habitatges. De vegades, insinuen, la sola presència al carrer de grups d’immigrants els hi creia inseguretat.

Ja tinc una edat i recordo què, quan era jove, tot i que no hi havia pràcticament immigració, les baralles als carrers de les discoteques o d’altres locals d’oci, no eren per a res un fet extraordinari. Com tampoc ho eren els robatoris, furts i fins i tot, en alguns casos, els assassinats.

El que no hi havia per aquella època eren ocupacions d'habitatges, fins al punt que quan la gent anaven a treballar al camp deixaven la porta de casa seva oberta per a que el revisor de la llum poguessin accedir-hi i anotar la lectura per a calcular-ne el consum (llavors, als pobles, els comptadors de la llum estaven dintre de les cases). Fins i tot ho anunciava l’agutzil del poble: ‘Es demana al veïnat que demà deixin les portes obertes que passarà el revisor de la llum’. De totes maneres, les dades oficials diuen que el percentatge d’habitatges ocupats està pels voltants del 0,5%.   

¿Com afectarà el tema de la immigració a les properes eleccions? El cas més recent i a la vegada controvertit és el d’Extremadura. Allí hi van haver eleccions autonòmiques el passat 21 de desembre. Unes eleccions que va guanyar el PP sense obtenir majoria absoluta. Davant la negativa dels socialistes d’abstenir-se i donar així la presidència a Maria Guardiola, als populars no els hi va quedar més remei que acabar pactant amb el partit ultradretà de Vox i acceptar totes les seves peticions que, a part d’entrar al govern amb una vicepresidència i dues conselleries, inclou setanta quatre mesures de les que destaquen la devolució als seus països d’origen dels menor no acompanyats, la supressió d’ajudes a les ONG’s que assisteixen els immigrants o la prohibició de l’ús del burka i niqap als espais públics. Unes mesures què, en molts de casos, vulneren la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU.

A Catalunya, Aliança Catalana té la mateixa ideologia respecte la immigració i Junts per Catalunya (com el PP a Espanya) davant els pronòstics de les enquestes de la pèrdua de vots de cara les properes eleccions (les municipals seran dintre de poc més d’un anys), no han vist una altra sortida que acceptar una bona part del seu ideari i ‘vendre’ a l’electorat que estem vivint en una societat cada vegada més insegura. Pensen que recorrent al ‘fantasma’ de la inseguretat els afavorirà electoralment.  

Mentrestant, les empreses que instal·len alarmes van fent negoci...    

AI! ADAM...

 

Una excusa que sovint utilitzen els polítics quan se’ls retreu alguna cosa que han dit, és que 'se’ls ha malinterpretat'.

Serà casualitat que publicacions com la Marfanta, Ebredigital i Aguaita informaven dies abans de tenir lloc el ple extraordinari de l’Ajuntament d’Amposta celebrat dilluns 14 de juliol, que l’equip de govern tenia previst fer una modificació de crèdit on, entre altres partides, preveia destinar 850.000 € per a la futura construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous. El dia 12, un amic em va fer arribar un retall del què seria el dossier de la modificació de crèdit que es va fer arribar als partits de l’oposició on constava el mateix motiu. I per acabar-ho de rematar, he buscat a la pàgina web de l’ajuntament ampostí i hi consta exactament el mateix. No obstant això, al ple, Adam Tomàs va canviar d’argumentació i va dir que els 850.000 € es destinaran a la construcció de nous torils. Per a torils? De debò? Deuen ser els torils més cars del món mundial! (Podeu veure-ho al vídeo del ple).

Davant la polèmica sorgida, en declaracions posteriors l’alcalde afirmava que ‘si bé fa uns anys havien recolzat una moció presentada pel grup de CiU on es demanava suport per a la construcció d’un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous, la iniciativa era privada i que des de l’ajuntament mai s’impulsaria una mesura així’. Encara sort, em quedo molt més tranquil... Com diuen al meu poble s’agafa primer un mentider que un coix.

Es comenta per Amposta que Adam Tomàs no ha estat mai en contra dels bous. Que se’l podia veure cada any al bou capllaçat. Segurament és cert. Però no és menys cert que una part molt important de la gent que li van domar suport l’any 2015 eren de marcada tendència antitaurina.

Alguns d’aquests antics votants fins i tot van formar una plataforma en contra dels bous anomenada Tots som poble i es van posicionar clarament en contra d’Adam Tomàs.

Les pròximes eleccions, a les que Adam Tomàs ja ha anunciat que es presentarà, seran en menys de dos anys. Si a les passades va treure majoria absoluta ‘pels pèls’, ara com ara no deu tenir gens clar que la pugui repetir i sap que si això passa, segurament, li acabarà suposant la pèrdua de l’alcaldia.

Per tant, ha de guanyar-se nous col·lectius i a Amposta, com a una part dels pobles de les Terres de l’Ebre, sobretot del Delta, un dels col·lectius amb més influència són els taurins, un grup que està perfectament organitzat i que en qualsevol moment poden fer decantar la balança cap a un dels candidats que es presentaran a les eleccions.

Per tant, si els hi dones un ‘caramel·let’ en forma de 850.000 € per a construir un Centre d’Interpretació de la Festa i la Cultura dels Bous i et compromets a tenir-lo enllestit per al segons semestre de 2026, tens molts de números perquè t’acabin donant el vot. Blanc i amb botella...

Per acabar, vull que us fixeu en aquest detall. Al País Valencià, el govern de ‘l’impresentable’ Mazón atorga 500.000 € per a ‘asuntos taurinos’ (tal com ho ha escrit Joan Baldoví). Mig milió d’euros d’un pressupost de més de 32.000 milions de tota una comunitat autònoma. A Amposta, d’un pressupost de 70 milions d’euros, 850.000. Tragueu les vostres pròpies conclusions...