Maria Perolada Martín ha identificat una supervivent catalana del camp de concentració nazi que havia quedat oblidada en la nit de la Història. Maria Perolada Martín era alumna de batxillerat quan va començar a investigar les dones deportades als camps nazis. El seu treball de recerca, que va portar fins a les últimes conseqüències, ha desembocat en el descobriment de la figura i la vida de la Cinteta Rodríguez Tomàs, una dona ebrenca que va lluitar per la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial i va ser deportada després al camp de concentració de Ravensbrück, en el mateix comboi de Neus Català. Perolada va dedicar el seu treball de final de batxillerat a aquesta lluitadora extraordinària, que ningú havia identificat abans, perquè apareixia amb un nom diferent (Maria Roques) en els inventaris de supervivents dels camps nazis. Per a dur a terme aquesta investigació Perolada ha consultat arxius del Delta de l’Ebre, Catalunya i Espanya però també múltiples arxius internacionals de França, Alemanya, Estats Units, Suïssa, Suècia… El resultat d’aquesta investigació és Cinteta Rodríguez Tomàs, una ebrenca heroica (Garsineu), un material fabulós, de gran valor històric, que demana ser exportat a altres llenguatges, sigui la novel·la gràfica o el documental. Sigui qui sigui que vulgui reivindicar el llegat de la Cinteta, haurà de parlar amb Maria Perolada. D’on va sorgir el teu interès per la figura de Cinteta Rodríguez Tomàs? Tot va iniciar el març de 2021, quan vaig començar a reflexionar sobre el tema del meu treball de recerca. En un principi se’m va ocórrer abordar un projecte relacionat amb la memòria històrica i les dones. Al meu territori, les Terres de l’Ebre, s’havia parlat de deportats masculins, però mai de dones deportades, ja que no es coneixia l’existència de cap d’elles. Pel motiu anterior, vaig decidir que inicialment realitzaria un treball global sobre les dones deportades de Catalunya. I com vas anar a topar amb la Cinteta? Inicialment, vaig començar cercant informació a l’Amical de Ravensbrück, on vaig trobar dues dones de la província de Tarragona. Una era la ben coneguda Neus Català, que tenia una fitxa personal amb una extensa biografia i bibliografia i fins i tot fotografies, i, d’altra banda, una tal Maria Roques, que presumptament havia nascut el 10 de març de 1895 a la Galera (Montsià) i que mostrava unes escasses línies d’informació i cap fotografia. A més a més, en una de les fonts d’informació que figurava a la fitxa de l’Amical de Ravensbrück, que era el llibre de «Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945)», elaborat pel Benito Bermejo i la Sandra Checa, la Maria Roques apareixia a la categoria “indeterminats” perquè no es podia acreditar el seu lloc de naixement. Sembla mentida que tants anys després, i amb totes les investigacions que s’han fet sobre l’Holocaust, encara ningú hagués pogut resoldre aquest enigma i que ho hagués de fer una alumna de batxillerat. Aquest fet, com a jove dona investigadora i ebrenca, em va suscitar l’obligació moral de donar a conèixer la seva història i de fer justícia a aquesta figura desconeguda, de la qual no hi havia constància ni tan sols per als veïns de la seva pròpia terra. Addicionalment, aquest buit en la narrativa històrica em va impulsar a centrar la meva investigació de manera total en aquesta deportada. L’ebrenca estava envoltada per una cadena d’errors. I quins eren aquests errors que l’han mantingut a l’ombra tants anys? Durant les primeres fases de la investigació, vaig emprendre diverses gestions per intentar establir una possible connexió entre Maria Roques Rodríguez i el municipi de la Galera. Primerament, vaig acudir a l’Ajuntament de la Galera, on vaig preguntar si hi constava alguna dona nascuda a la Galera amb el nom de Maria Roques i amb la seva suposada data de naixement, però em van respondre que aquestes dades no corresponien a ningú. A més a més, em van comentar la possibilitat que aquesta persona fos d’un municipi anomenat Galera a la província de Granada, ja que els errors de correspondència entre les dues localitats solien ser força comuns. Impossible. Una Cinteta andalusa? Vaig contactar amb l’Ajuntament de Galera (Granada), el qual em va indicar que em comuniqués amb un historiador local, ja que ell em podria proporcionar ajuda. Vam estar cercant informació i analitzant-la, i al principi semblava que sí que podia ser nada a Galera (Granada), però a la fi es va descartar i vam saber que la Maria Roques no tenia cap vincle amb el municipi andalús. Llavors se’m va suggerir abandonar la recerca i canviar el tema del treball davant les dificultats que es presentaven. No obstant això, mai ho vaig considerar com una opció possible. Com vas recuperar la pista ebrenca? Vaig obrir una altra via d’investigació. Segons la informació limitada de la qual disposava, constava que el suposat segon cognom de la Maria era Rodríguez. Tenint en compte aquest fet i la meva coneixença que a la Galera existeix un establiment anomenat Bar Rodríguez, vaig plantejar-me la hipòtesi que el propietari podria tenir parentesc amb la deportada. El vaig anar a veure però em va dir que no tenia cap vincle familiar amb cap persona deportada, i a més em va assenyalar que a la Galera no es tenia constància que cap dona hagués estat deportada als camps de concentració nazis. Així i tot, malgrat les dificultats, vaig decidir persistir i redefinir la meva estratègia d’investigació per tal de recopilar més informació en una altra línia d’indagació. Vaig reorientar la meva recerca i aleshores em vaig dirigir a l’Arxiu Comarcal del Montsià, lloc on vaig començar una nova recerca recombinant totes les combinacions possibles amb el nom de Maria i els cognoms Roques i Rodríguez. Aquest enfocament em va permetre recopilar una extensa llista de possibles candidates. I l’esforç va tenir recompensa? El dia 1 de juliol del 2021 vaig tornar a revisar el llibre de naixements a l’Ajuntament de la Galera. Va ser en aquest context en què vaig aconseguir reduir el grup de possibles candidates. Aquesta informació la vaig compartir una altra vegada amb el propietari del Bar Rodríguez. Ell davant la meva inquietud envers aquesta investigació, em va adreçar a parlar amb un veí, anomenat Javier, que vivia a prop del seu establiment i que sabia que tenia família a França. El Javier em va dirigir a casa de la seva germana Ester, que em va rebre molt atentament. Li vaig explicar a l’Ester tot el treball d’investigació que estava fent sobre aquella figura de la qual hi havia tan poca informació i que estava sense identificar. Davant d’una sèrie de consultes que li vaig realitzar a l’Ester, vaig poder corroborar i confirmar que la Maria Cinta Rodríguez Tomàs “Cinteta”, una de les meves possibles candidates, era la seva familiar i em va verificar que era la Maria Roques. De manera que vas poder acreditar i documentar a la primera i única dona ebrenca deportada als camps de concentració nazis i també identificar als seus familiars. Qui era Maria Cinta Rodríguez Tomàs? La Cinteta va néixer el 5 de març de 1895. El seu pare, José, exercia la professió de “cacharrero“, mentre que la seva mare es deia Cinta. A més a més, s’indica que la Cinteta tenia quatre germans: Teresa, Gregori, Maria i Consuelo. El 1907, tota la família va emigrar a França, amb l’excepció de la seva germana gran, la Teresa, que es va casar i va optar per romandre vivint a la Galera amb el seu marit, Joaquim B.. La Cinteta, per la seva part, es va casar l’any 1914 amb un ciutadà de Linyola anomenat Laurent Roques, tots dos van establir la seva residència en diverses localitats franceses i van tenir 3 fills: l’Henriette, l’Henri i la Monique. I què va fer durant la seva vida a França? La Cinteta va regentar el seu propi restaurant a la ciutat de Pamiers. L’any 1943 va decidir formar part activament de la Resistència Francesa i combatre l’ocupació dels soldats alemanys. L’ebrenca va jugar un paper clau a la Xarxa d’Evasió Françoise. En què consistia aquesta xarxa? Amagava aviadors britànics i nord-americans al seu restaurant, per tal d’ajudar-los a travessar el Pirineu per retornar al combat contra el feixisme, però el 18 d’agost de l’any 1943 va ser detinguda al seu restaurant. Després de la seva detenció, va entrar a la presó de Saint-Michel de Toulouse i seguidament la van traslladar a la presó de Compiègne. És des d’aquí des d’on s’iniciaria la deportació de la Maria Cinta en un tren de bestiar anomenat el tren de les 27.000. No devia ser l’única catalana que anava en aquest comboi. El tren de les 27.000 duia 902 deportades franceses i tenia com a destí el camp de concentració de Ravensbrück, un camp únicament per a dones. Hi anaven 16 espanyoles, entre les quals també hi anava la Neus Català i la Cinteta. Van ser rebudes a cops de bastó per les SS, que els deien en alemany: “Ràpid, ràpid, en grups de cinc, porques fastigoses”. Aquest va ser el principi del seu infern als camps nazis. I com va ser la seva vida a Ravensbrück? Va viure en condicions terribles, durant l’hivern es veien obligades a llevar-se a les 3.30h de la matinada per anar a treballar a la fàbrica. Després del seu pas pel camp de concentració de Ravensbrück, la Cinteta va ser traslladada al camp de concentració de Neuengamme, concretament al komando Beendorf, on la van obligar a fer treballs forçats. L’any 1945, quan l’exèrcit nazi ja començava a visionar la seva derrota davant del bàndol aliat, els alemanys van decidir posar en marxa el “comboi de la mort”. Aquest era el nom que li va donar la Cinteta al tren que les duria cap a una mort imminent a les cambres de gas, per tal d’eliminar tots els testimonis de les barbàries nazis. Va sobreviure al camp d’extermini i es va salvar amb l’alliberament dels aliats. Sí, va poder retrobar-se finalment amb la seva família, tant la de la Galera com la de França. Després d’aquest fosc període va poder recuperar la seva salut gradualment. I va rebre distincions i condecoracions per les seves accions durant el període de la Segona Guerra Mundial i la seva participació com a resistent. Sí, va rebre sis medalles per part de governs internacionals. En la meva recerca vaig poder documentar que aquestes medalles la van convertir en la deportada catalana més condecorada pels actes realitzats durant la Segona Guerra Mundial, tenint en compte l’ordre de precedència. És necessari destacar que per part dels Estats Units va rebre una felicitació enviada pel mateix Dwight D. Eisenhower, qui més tard esdevingué el 34è president dels EUA. La Cinteta ens va deixar el 31 de gener de 1980, deixant per a tots nosaltres un camí de valentia i fets heroics, els quals mostren la seva clara determinació. Aquesta vida plena de fets impossibles i accions d’una valentia immesurable, la converteixen en un referent del feminisme durant la Segona Guerra Mundial, ja que evidencia el paper crucial que les dones van tenir en aquest conflicte. Malauradament, avui en dia, aquestes dones no reben l’atenció ni el reconeixement que mereixen com les veritables heroïnes que van ser. Tal com va dir la Neus Català «les dones van ser les oblidades d’entre els oblidats».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada