A principis d’aquesta dècada, mentre una part important de la població d’Amposta es manifestava en contra del Pla Hidrològic Nacional d’Aznar, l’equip de govern de la ciutat estava més preocupat en agradar a Jordi Pujol que de fer costat als seus ciutadans.
Quan es “portaven” les manifestacions lluny del nostre territori, a ciutats d’arreu d’Espanya i fins i tot de l’estranger coma ara Saragossa, Barcelona, Madrid, Palma de Mallorca, València, Brussel•les, etc. te’n adonaves que molts d’alcaldes es desplaçaven juntament amb els seus conciutadans com a mostra de suport institucional. Fins i tot, molts ajuntaments de la riba del riu organitzaven i subvencionaven els viatges a aquests ciutats.
Potser per això, a l’entrada a Amposta pel Grau (l’entrada natural des de Tortosa), durant molt de temps s’hi va poder llegir: “Amposta un poble sense alcalde diu no al transvasament”.
Els actes de la Plataforma en Defensa de l’Ebre no només eren manifestacions. Les diferents seccions locals en realitzaven d’altres en un format més petit destinats, en bona part, a recaptar fons per a finançar els viatges i campanyes de sensibilització mediambiental. En cap d’ells hi va assistir l’alcalde d’Amposta ni cap regidor del seu equip, com tampoc van donar cap classe de suport.
Era evident que el moviment prenia bona part del protagonisme a un govern municipal acostumat a marca el ritme de la vida social de la ciutat. El poder de convocatòria de la PDE era tant gran que els periodistes cobrien qualsevol tipus d’acte. Calia fer-hi alguna cosa!
Va ser llavors quan es va idear un lema: “Amposta capital”. Sense dir-ho mai, l’eslògan volia recuperar la vella rivalitat entre Tortosa, la que s’ha considerat sempre la capital històrica del territori i Amposta i que tan bons resultats electorals ha donat sempre a CiU a nostra ciutat.
Si la PDE va fer samarretes amb motius antitransvasistes, CiU no podia ser menys i en va repartir unes de color groc entre els seus adeptes, però també entre l’empresariat local encara que no simpatitzessin amb la seva idea.
El dia del bou capllaçat, un dels actes més entranyables i multitudinaris de la festa major, contrastava el color groc amb el blanc de la secció ampostina de la PDE i el blau, el color tradicional del moviment.
Els anys han passat, la majoria de la població ebrenca s’ha desmobilitzat i només uns pocs mantenen encesa la flama del moviment i estan vigilants a qualsevol nou intent d’agressió al territori. Però el nou equip de govern de l’ajuntament d’Amposta ha reactivat l’antic debat precisament quan des del govern de la Generalitat de Catalunya es pretén aprovar la nova divisió territorial en vegueries.
Si al ple del passat mes de gener el grup municipal de CiU presentava una moció reclamant la cocapitalitat de la vegueria i que va ser aprovada per la unanimitat dels tres grups que configuren el plenari municipal (CiU, PSC i ERC), el mes de febrer, la junta de govern acordava demanar “ser seu institucional”. Aquesta darrera proposta va ser duta al ple del mateix més per voluntat expressa de l’alcalde en un intent de seguir “marejant la perdiu” i desviar l’atenció d’altres problemes que afecten a la ciutat d’Amposta molt més importants i greus per al conjunt de la ciutadania, en una mostra més de la incapacitat manifesta de portar a terme el seu projecte polític.
Quasi que de forma simultània, la formació que lidera Artur Mas, presentava al Parlament de Catalunya una esmena a la totalitat a la llei de vegueries promoguda pel govern d’Entesa. Un clar exemple de l’actitud de la coalició nacionalista que no vol que s’aprovi la llei de divisió territorial (al menys en aquesta legislatura) Però com saben que no se’n sortiran, miren si alguns dels seus líders territorials poden ficar-hi entrebancs i, al mateix temps, treure’n rendibilitat política.
En 10 anys Amposta s’ha transformat molt. Bona part gràcies a la iniciativa privada i l’empenta dels seus ciutadans, però els qui governen han de recorre a les velles estratègies. Tant se val de com es disfressi.
