El passat cap de setmana Carretero, el líder del partit independentista Reagrupament.cat, va presentar el que seria el seu model de constitució per a Catalunya.
Evidentment davant d’aquesta situació alguna cosa hi ha per dir. No obstant això, els principals líders polítics de la nació catalana encara és l’hora que obrin la boca. Al menys en públic.
Un dels primers dilemes que em plantejo és: Poden anar dues persones amb un ego tant accentuat a la mateixa candidatura? Al menys que facin com el que van fer els germans Kaczynski a Polònia que, mentre un era el president l’altre era el primer ministre. Mentre un tenia una representació més d’estat, l’altre era el que “remenava les cireres”, per a que ens entenguem.
Al seu esborrany de constitució catalana... Perquè era només això, oi? (Penseu que una constitució ha de ser elaborada per un grup d’experts, votada en seu parlamentaria per la majoria dels diputats, votada en referèndum pel poble i, finalment, al menys en el cas de l’espanyola, sentenciada (es diu així?) pel Rei... O Carretero es saltaria la majoria d’aquest passos? Entenc que sobra el pas del Rei, però hi els altres? Bé, seguim, al esborrany de constitució parlava d’un exercit propi i d’una guàrdia nacional. Un exercit propi per a què? Per a salvaguardar la independència de Catalunya respecte a “Castella”? Però no seriem un estat integrat a la Unió Europea que podríem mirar d’igual a igual a Espanya, França i qualsevol altre país? Perquè aquesta és un altra. Tornant a l’esborrany de constitució que portava a les mans, vareu veure la bandera la Unió Europea? És que Catalunya s’integrarà a Europa, així, “plas”. Bé caldrà una negociació prèvia i una acceptació al sí de la Unió per part de la majoria dels països membres. O no?
I ens acabaran acceptant amb uns líders com aquests al capdavant?
Està bé que als catalans, despectivament ens diguin “polacos”, però potser a partir d’ara ens ho diran fins i tot irònicament...
Veig molts "Deliris de grandesa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada