AMPOSTA, UNA RATERA

Els comerciants d’Amposta estan que trinen amb les obres que es fan a diversos carrers del centre del poble.

Si ahir era Antoni Espanya, el cap de llista del PSC a les propers municipals qui sortia a denunciar-ho, perquè així li van demanar un grup de botigues de la zona del Triangle d’Amposta (la gravació es fa fer dimarts al matí, dia de mercat Amposta, tot aprofitant quan hi ha més col·lapse circulatori), avui, Amposta ha estat protagonista al programa “España Directo”  que emet la Primera de TVE.

Els botiguers es queixen de que al no poder arribar amb els cotxes a peu de comerç, fa disminuir sensiblement les vendes, com ja va passar a la campanya de Nadal i Reis. Tampoc poden arribar els camions i furgonetes de repartiment que abasteixen de gènere les botigues de la zona.

Però encara que us sembli estany, no vull parlar-vos més d’aquest tema, que només ha estat una introducció del que, realment vull contar-vos.

Els passat dilluns, abans de que Antoni Espanya ens fes saber que dimarts rebria a la premsa per a denunciar l’estat en que es troba aquella zona, vaig portar a ma mare a urgències de l’Hospital Comarcal. La vaig deixar a l’entrada d’urgències i vaig mirar d’aparcar per la zona. Com em venia recte, vaig entrar pel carrer Calderón de la Barca. Hi vaig poder accedir sense cap tipus de problema. En arribar a la cruïlla amb els carrers Hernán Cortés i Verge de Montserrat, em vaig adonat que no podia anar en lloc, ja que a la dreta tenia el mencionat carrer Hernán Cortés que és de sentit ascendent. Si continuava pel Verge de Montserrat, a l’altura del carrer Cervantes estava tallat per obres i, de continuar recte, trobava tallat el Miquel Granell també per obres. Què fer? L’única solució era fer maniobra, tornar per on havia vingut i pujar pel carrer Ronda fins el passatge Júpiter on, finalment, vaig poder aparcar. Afortunadament no molt lluny de l’hospital on continuava ma mare.

Us adjunto la seqüència de fotos per a que us feu una idea. 

Entrada pel carrer Calderón de la Barca.

Continuant pel carrer Calderón de la Barca. 

A la dreta el carrer Hernán Cortés.

A l'esquerra el carrer Verge de Montserrat, amb les obres del carrer Cervantes al fons.

Al final, el carrer Miquel Granell.

Més informació sobre el tema a Socialistes de l'Ebre,

Ebredigital (la Feu de l'Ebre a Internet), la Marfanta (blog del periodista Gustau Moreno), Diari de Tarragona, i TVON.

MATERIAL QUIRÚRGIC USAT ABANDONAT DAVANT D'UNA CLÍNICA DE TORTOSA

A la imatge es poden veure restes de material quirúrgic al costat del contenidor. Encara que no es vegi, aquest contenidor és el que hi ha col·locat davant de l’antiga clínica l’Aliança de Tortosa (ara clínica Terres de l’Ebre) Suposadament, els hi hauria caigut al terra en el moment de voler-los dipositar dintre del contenidor.

Per la seva situació, el personal que treballa a dita clínica (ja sigui de neteja, ja sigui l’encarregat de fer aquesta mena de tasques) serien els principals sospitosos de haver comés aquesta deixadesa.

De ser així, aquesta és la única manera que té la clínica per a destruir el material quirúrgic usat. No hauria de disposar de contenidors específics per al tractament de material “sensible” i reciclar-los tal i com preveu la normativa?  

ÉS ESPANYA UN PAÍS “ANORMAL”?

Ahir, el senador de Falset Ramon Aleu, socialista i membre del grup d’Entesa Catalana de Progrés, va tenir l’honor de ser el primer que va fer servir a la Cambra Alta (o sigui al Senat) el català, segons la nova normativa.
Evidentment el fet ha produït una sèrie de despeses, tal i com informava ahir TV3: auriculars, traductors, etc.
La majoria dels catalans i catalanes amb escó al Senat, es mostraven contents / tes de poder, per fi parlar amb el seu propi idioma a la cambra de representació territorial per antonomàsia. No tots, evidentment, la Sánchez-Camacho ja va dir que ella no el faria servir.
Quan sé li va demanar el parer al líder de l’oposició Mariano Rajoy, va dir que “En un país ‘normal’ aquest tipus de coses no passaven”. No cal ni dir-ho que ràpidament li han plogut les crítiques des de Catalunya. Avui, el Periódico, per exemple, titula: “Rajoy titlla d’’anormal’ Espanya pel pluringüisme al Senat”. Cal dir al meu favor que només sentir la notícia, ja vaig pensar amb el titular de l’entrada d’avui. No és ni una còpia ni una inspiració.
Rajoy és gallec i segurament (poc o molt) coneix l seva llengua i la deu d’utilitzar encara que només sigui en àmbits familiars i d’amistat. Però una vegada més (i aquesta és la prova), el PP demostra la poca sensibilitat que té a l’hora d’utilitzar els altres llengües oficials de l’estat Espanyol. El debat sobre l’oficialitat/cooficialitat de les llengües ibèriques, al segle XXI hauria de ser un debat superat. Però sembla que alguns partits (PP a Espanya i PPC i C’s a Catalunya) s’entesten de que no sigui així.
Qui sol interposar els recursos davant els Tribunal Constitucional sobre qüestions lingüístiques, moltes d’elles relacionades amb l’ensenyament ? No cal que us respongui, cert ?
Però quan el Senat ha aprovat una normativa interna que permet usar en determinats casos qualsevol llengua cooficial de l’estat espanyol, Rajoy i els altres membres del PP haurien de ser molt més respectuosos. I com per a mostra un botó (el cas d’ahir és un clar exemple), no ho són.
Jo no sé si els “anormals” som nosaltres o els altres països. Perquè aquestes coses haurien de ser “normals” allí on hi hagi més d’una idioma oficial. Totes les traves que s’hi posen, a la llarga acaba repercutint negativament en la convivència de tots.
Una bona prova la tenim a Bèlgica.. Avui per avui és del tot imprevisible com pot acabar el conflicte, però és cert que entre flamencs i balons hi ha, entre els trets diferencials, l’idioma. El primer idioma oficial de Bèlgica és el francès. Però els flamencs tenen el seu: el flamenc. Quan tu vas a Flandes i vols fer servir el francès, la primera reacció de la majoria dels seus habitants és fer com que no t’entenen. Després, si veuen que ets estranger, et parlaran amb francès.
A Québec (Canadà), el francès és llengua oficial i els moviments i intens secessionistes han estat importants des de fa moltes dècades.
Per tant, no cal estranyar-nos gens, si davant d’aquestes actituds poc democràtiques i autoritàries que fan servir molts, la reacció sigui que, el independentisme, cada cop, tingui més adeptes. 

Si voleu llegir més sobre el tema:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/erc-veu-normal-rebuig-les-llengues-cooficials-senat/670993.shtml

 

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/una-senadora-del-enten-haver-pagar-per-entendrens-quan-deu-minuts-abans-despres-parla-castella/670853.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/ciu-pnb-diuen-que-despesa-per-usar-catala-basc-gallec-senat-poc-important/670912.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/psoe-tornen-discrepar-sobre-conveniencia-lus-llengues-cooficials-senat/670990.shtml

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110119/zapatero-defensa-davant-senat-utilitzacio-les-llengues-espanyoles/671098.shtml

APAREIXEN NOVES PINTADES EN CONTRA DELS POUS DE VINALLOP

 

Fa uns dies, potser setmanes, en alguns murs de l’antiga via fèrria de la Val de Safan, van aparèixer uns trossos, no molt grans, d’uns 5 metres de llargada, pintats de blanc. Evidentment aquestes pintades solen ser “invisibles” per a la majoria de conductors que circulen per l’Eix de l’Ebre o C-12 entre Amposta i Tortosa. Però no ho són per aquells que, com jo, hi passem quasi a diari. Qualsevol petit canvi (un senyal tombat, un ram de flors que, per desgracia, indica on hi ha hagut un accident mortal, etc.) no ens passen desapercebuts.

La sorpresa la vaig tenir ahir quan vaig veure que sobre aquells trossos blancs s’hi havia pintat lemes antitransvasistes: “Lladres d’aigua”, amb els logos de la Plataforma i d’Unió de Pagesos.

Aquesta tarda m’hi he aturat a fer unes fotos. De les dues que hi ha a la part dreta de la carretera en sentit de la corrent del riu, ho he fet en aquella on em resultava més fàcil. He deixat al cotxe al camí “de les Noves”, que és el que porta fins els Mas de Mianes i l’antic abaixador del tren.

L’altra pintada està situada uns pocs metres més cap a Amposta, al costat del camí de Santa Bàrbara.

Perdoneu la qualitat de les fotos però és que les he fet amb el mòbil.