Uns dies
abans comentava amb una parella el deixat que estava l’entorn on s’havien de
fer els dos concerts que no era un altre que el vestíbul del Museu de les
Terres de l’Ebre. La noia em deia que, efectivament, havia parlat feia poc amb
Laura Ruiz i li havia expressat la seva preocupació per aquest motiu.
I jo no
només estic parlant del parc municipal, que també, sinó dels laterals de la seu
del museu o les antigues escoles modernistes Miquels Granell. Fa uns anys, quan
es va restaurar la façana i la reixa de la tanca, es va creure convenient
arrancar la gespa dels laterals (carrer del Gran Capità i carrer de les
Escoles) i deixar-ho només en arena. Potser pensaven que així no caldria
conservar tant aquells pocs metres quadrats. Ràpidament, es va omplir de
caguerades de gossos i males herbes, tal com sol passar amb molts altres
indrets d’Amposta que tenen un manteniment escàs o nul.
Tot i que la
zona a la qual em refereixo té una elevació sobre el nivell del carrer a la
part que mira cap al parc, l’altura de les herbes pocs dies abans dels concerts
s’elevaven a més d’un metre d’altura.
Sorprenentment,
quan anàvem a escoltar el primer concert, ho havien netejat i l’aspecte, sense
ser òptim, era una mica més acceptable del que acostuma a ser.
Quant
durarà? Us ho podeu imaginar, fins a l’any que ve quan s’hagi de celebrar la
nova edició del DeltaChamber.
Quan vaig
per Amposta i veig el degradat que està la nostra ciutat sento estupor i
tristesa, però quan veig casos com aquest on només endrecen el lloc perquè els
visitants no s'adonin del deixat que sol estar normalment, tinc vergonya en
veure com actuen les nostres autoritats.
No sé com no
els hi cau la cara de vergonya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada