dissabte, 29 d’octubre del 2011

L’APLICACIÓ DE LA LLEI DEL TABAC




El restaurador de Marbella que va començar una encesa campanya contra la llei, la ministra responsable i el govern socialista en general, és un cas apart. Els seus mètodes, més propis d’un radical integrista, el van portar a que, l’autoritat, li precintés l’establiment.
En canvi, n’hi ha d’altres que, sense moure tant rebombori, permeten fumar als seus establiments. L’altre dia em deien que a Amposta n’hi ha al menys 4. Alguns d’ells han habilitat les “rebotigues”, els llocs més inaccessibles i amagats.
Un dia, al bar que esmorzo jo, hi havia un client jugant a la màquina l’escurabutxaques, al costat d’una de les portes de sortida de l’establiment i cada vegada que volia donar una pipada a la cigarreta, s’abocava al carrer on el tenia reposant sobre el sòcol de pedra. (a la foto s’hi pot veure la pedra socarrimada)
Tampoc compleixen la llei els treballadors d’alguns centres sanitaris. De vegades veig professionals de la sanitat i, sobre tot, netejadores, que surten a fumar al mateix carrer del centre.
De la normativa tinc clar que no es pot fumar només sortir al carrer i crec que, fins i tot, hi ha una determinada distància. Uns diuen que només creuant el carrer és suficient.  No ho tinc clar. Però és cert i com ja he dit abans, que els treballadors i treballadores del centre fumen sobre la mateixa vorera del centre sanitari.
Mentre ho facin lluny de mi no em molesta, però fets com aquest em reafirmen el que ja he dit moltes vegades: el poc respectuosos que són la gran majoria (i reitero la majoria, ja que no són tots, sempre hi ha excepcions) dels fumadors respecte als qui no ho som o en el compliment de la llei.
Tant costa?      

LES FOTOS DELS DIA 2-10-2011



L’altre dia us mostrava un hort urbà. Avui us vull ensenyar un habitatge unifamiliar d’Ulldecona. A l’hora de triar el model de casa, van escollir que fos com una masia catalana. Crec que veient les imatges, sobren les paraules.   




divendres, 28 d’octubre del 2011

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 28-10-2011



Qui s'emporta a la grua? O les mil maneres d'aparcar i cap de bé.

QUAN CALLADET S’ESTÀ MÉS GUAPO


Gregorio Peces-Barba, un dels “pares” de la Constitució Espanyola i president del Congrés dels Diputats durant la primera legislatura de govern socialista amb Felipe González, va fer ahir unes manifestacions que qüestionen bona part de la seva trajectòria política.
Afirmar que “A Espanya, segurament li hauria anat millor concedint la independència al segle XVII a Catalunya en lloc de Portugal”, demostra tenir molt poc tarannà polític i, fins i tot, fan que un dubte de la seva ideologia. L’excusa que va donar després afirmant que “ho havia dit en broma”, no és creïble. És l’actitud que adopta aquell que veu que “l’ha cagat” i mira la manera d’arreglar-ho. Si pensa que l’excusa ha tingut efecte, està del tot equivocat.
M’agradaria pensar que dintre del PSOE, no hi ha ningú més que pensi com ell, però segurament m’equivocaria. Algunes manifestacions en contra de l’Estatut de “Miravet”, així ho demostren.
El socialisme és tolerància i llibertat. Qüestionar-ho és posar en dubte els principis de la ideologia. Si quan Peces-Barba va fer les declaracions que va fer, si realment ho pensa, demostra que, com tants altres líders han fet, cada cop s’allunyen més del pensament socialista (mireu que ja no dic marxista) per abraçar els dogmes ultraconservadors.
Si com diu Peces-Barba, a Espanya potser li hauria anat millor independitzar Catalunya en lloc de fer-ho amb Portugal, per a Catalunya, segur (no segurament) li hauria anat molt millor.
Històricament Catalunya ha sofert un desequilibri tributari (evito parlar d’espoli) que s’ha agreujat més en les darreres dècades, potser perquè també, durant les quals, la recaptació dels tributs ha estat més controlada.
Serà per això o serà per voler reequilibrar els territoris de les espanyes que, Catalunya, ha perdut pes específic respecte al conjunt de l’estat espanyol.
A finals de la dictadura Catalunya, juntament amb el País Basc, eren els motors econòmics. Aquella situació encara s’hauria millorat de ser un estat independent, la qual cosa hauria permès poder formar part de la Comunitat Econòmica Europea abans que Espanya (+ Portugal)
Per finalitzar, només una reflexió: declaracions com les del expresident del Congrés poden arribar a fer dubtar a ciutadans que no són obertament independentistes, si la independència no seria la millor solució. Jo sóc un dels que ho crec.