dilluns, 19 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DILLUNS 19




TATA MILLOR QUE TITO. La majoria dels trofeus de l’estiu (Carranza, Teresa Herrera, Colombino)  han anat perden pistonada durant els darrers anys fins al punt que quasi ningú en parla. De fet em pensava fins i tot que ja no es disputaven. En altres temps omplien la programació televisiva del mes d’agost i guanyar-ne alguns tenia quasi tan prestigi com conquerir la copa del Rei (o del Generalísimo si retrocedim una mica en el temps) Ara els grans clubs de futbol van a fer les amèriques o les àsies...
La lliga espanyola mai havia començat tan aviat com aquest any i as sobre, d’una manera impecable para el nou projecte del Tata Martino. Un 7a 0, encara que sigui contra el Llevant, és un resultat a tenir en compte per a començar. Feia dècades que no es donava un resultat tan gran només començar el campionat. Ni durant l’època de Cruyff ni la de Guardiola, ni menys encara en la de Tito Vilanova. El Tata diu que vol fer rotacions per a no cansar tant a la plantilla, tal i com va passar l’any passat que van acabar fosos. Ahir, d’entrada no van jugar ni Iniesta ni Neymar, dos jugadors que s poden considerar titulars. A seguir així i a fer callar boques, que sempre hi ha a qui agrada més criticar que fer una altra cosa.   

RESSACA DE FESTES. El passat dimecres 14 es va disputar baix de casa la cursa dels autos locos. Unes hores abans, un camió, va descarregar un munt de neumàtics per a delimitar el circuit i procurar que els cotxes haguessin de fer alguna corba durant el recorregut. Aquest matí, després de quasi 5 dies, els neumàtics encara estaven amuntegats prop de casa. Què esperen a treure’ls? El mateix camió que va passar a deixar-los un parell d’hores abans, no els hauria pogut recollir tot just acabar la carrera? Vull pensa que aquesta mena de coses només passen a Amposta. Què hi farem!  

¡TODOS A LA CARCEL! El PP vol denunciar al Secretari d’Organització del PSOE i, jeràrquicament el número 3 del partit Oscar López per afirmar que el partit de Rajoy disposava d’una caixa B d’on es pagaven sobresous als seus càrrecs. Si haguessin de denunciar a tots els que opinem igual, gràcies a les taxes judicials de Gallardón, en poc temps, les arques de l’estat s’omplirien de diners. Berlanga va fer una pel·lícula titulada Todos a la carcel. Potser llavors se’n haurien de construir més.   

BANC DE SABADELL. Aquest matí, la tresorera de la colla castellera Xiqüelos i Xiqüeles del Delta ha anat a la sucursal d’Amposta del Banc de Sabadell per a fer un ingrés. Li volien cobrar més de dos euros per fer un ingrés! Després de dir-li que era la tresorera i fer-la identificar mitjançant el DNI, al final no li han cobrat res. La propera mesura bancària: cobrar per trepitjar les seves oficines.   

QUI DIU QUÈ NO HI HA DINERS?
No hi ha diners per a cultura, no hi ha diners per a sanitat, no hi diners per a educació... Però el govern del PP es gastarà més de 200.000 euros en restaurar la façana del Valle de los Caidos. Igual Rajoy i els altres dirigents esperen un dia ser enterrats allí i volen que estigui net i polit.   

LA NOTA NEGATIVA DEL DIA. La ha donat una vegada més Joan/Juan Rosell, president de la CEOE, es a dir, l’agrupació de la patronal espanyola. Segons Rosell s’haurien de treure els privilegis dels treballadors fixos. Els ajuntaments catalans l’haurien de declarar persona non grata i els sindicats negar-se a negociar sempre que aquest senyor (per anomenar-lo d’alguna manera) hi fos present.   

LA PLAÇA DE QUÈ? M’han que l’Ajuntament d’Amposta ha canviat el nom de la plaça d’Espanya (on està la seu del mateix i l’església arxiprestal de la mare de Déu de l’Assumpció) pel de plaça de la Vila. Jo pregunto: Si Amposta ostenta el títol de ciutat, perquè la plaça s’anomena de la Vila? Ho entendria si Amposta fos vila, com la Galera o Madrid, però em sembla que seria molt més adient dir-se plaça de la Ciutat o de l’Ajuntament.     

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA A LA SÉNIA (FESTA MAJOR) II





















Derecho a decidirlo todo

Pere Ortega

Si uno mira superficialmente lo que sucede hoy en los Palacios que gobiernan, legislan e imparten, supuestamente, justicia en el reino de España, no puede por menos que sentirse defraudado. Si en lugar de echar tan solo una mirada, uno se dedica a analizar los problemas que atenazan las formas de gobierno de este país, entonces, en lugar de engañado uno se hunde en la desconfianza. Pues la democracia que se engendra en esos Palacios, con los actores actuales, hace impensable que de ahí salga algún fruto esperanzador. Y no solo por el afán de lucro que impulsa a robar a algunos de sus actores; o por el afán de poder de otros que los impulsa a corromper para así gobernar mayor tiempo; sino también por aquellos, los menos, que aunque más decentes, tan solo suspiran en substituirlos para cambiar tan solo lo aparente.
En cambio, si uno vuelve el rostro hacia la calle y mira y escucha lo que ahí se dice, se oyen cosas razonables que hacen sentir esperanza en el futuro. Pues ahí se pone en cuestión un sistema dirigido por unos tipos y tipas – también hay féminas – que mueven los hilos de lo que acontece en los Palacios. En esos antros cargados de oropeles se dictamina que no existe futuro si no se destruyen los derechos de la ciudadanía, argumentando que son una rémora para el progreso y el bienestar futuro. En esos salones, se habla de cómo relanzar los mercados financieros, cómo acrecentar el consumo, y algún atrevido, ante las dificultades que eso supone, no descarta comenzar nuevas guerras para enderezar el crecimiento económico, poniendo el ejemplo del espectacular crecimiento posterior a la 2ª Guerra Mundial. Pues ya se sabe que una guerra es un estupendo negocio, pues tras ella viene una etapa de esfuerzo colectivo para reconstruir lo que las bombas han diezmado.
Esas gentes que salen a las plazas gritan alarmados porque en esos Palacios se predica una utopía imposible, vivir sin tener las mínimas necesidades cubiertas. Y reclaman que el derecho a decidir vuelva a sus manos. Pero no votando cada cuatro años, sino que ante el retroceso de sus derechos, todas las decisiones vuelvan a recaer sobre ellos. Y no solo el derecho a la autodeterminación que se pide con insistencia en Cataluña. También piden poder decidir sobre el resto de derechos políticos, económicos y sociales, como recuperar el control sobre su relación con el resto de España y Europa; el control de la moneda, las finanzas, el trabajo, la energía, el agua, la agricultura… Esas gentes se sienten estafadas, que se les ha robado el futuro, y piden lo posible porque desde los Palacios se exige lo imposible.
La democracia o la administramos todos participando, o es palabrería de mentes refinadas. Pues la democracia no es tan solo un medio para gobernar. La democracia es, además de instrumento, el bien común con el que mejorar la convivencia. Es decir, un fin, un objetivo, una utopía social posible. Entonces, todos y todas debemos participar con los medios que tengamos a nuestro alcance, saliendo a la calle, a través de las redes sociales, votando, agrupándonos junto a otros para mejorar la convivencia. Porque el poder no hay que delegarlo, hay que ejercerlo.

diumenge, 18 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DIA 18




HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA. Els meus seguidors més habituals sabeu que de tant en tant, quan m’assabento d’alguna xafarderia o notícia curiosa que ha passat a Amposta, us ho explico sota aquesta denominació. Bé, encara que els fets van passar divendres dia 9, jo no me’n vaig assabentar fins ahir. Resulta ser que quan la comitiva dels bous presidida per la màxima autoritat local, es a dir, el sinyó ancalde, recorria els carrers de la nostra ciutat, com es costum, el nostre edil surt de tant en tant del vehicle per a repartir polos de gel com si fos del manà bíblic. En un d’aquells moments, en sortir del cotxe, sembla ser que un nen amb una petita pistola d’aigua el va xopar una mica. Ràpidament, el conductor del cotxe va sortir com si tingués un resort al cul o es tractés d’un guardaespatlles, i ràpidament es va dirigir cap allà on havia sortit el tret mortífer...  
Qui ha segut? –va interrogar-
Entre els públic hi va haver algú que va ser tan ràpid de reflexos com l’acompanyant de l’alcalde.
Què passa?... És què li pegaràs?... O ens pegaràs a natros?  
Amb la mateixa rapidesa que va sortir va tornar a entrar al vehicle sense tornar a obrir boca.
No sé si aquestes situacions són habituals o no, però quan passen demostren la prepotència que demostren tenir alguns convergents al voler demostrar davant dels seus amos que ells ho són més que ningú...
El mateix individu, acompanyat amb un dels seus lacais, divendres passat, en acabar les carrosses i quan aquestes es porten fins al pavelló firal, es va trobar amb la sorpresa de veure els castellers assajant, ja que al ser festiu dijous, es va canviar la data. En veure’l entrar, vaig anar a trobar-lo i semblava del tot sorprès per la nostra presència. Igual es pensava que estàvem allí d’ocupes. La màxima preocupació que tenia era deixar les carrosses ben guardades. Li vaig dir que no es preocupés que teníem les claus del local i evidentment, el corresponent permís de la junta de govern.

ELS MÉS INDEPENDENTISTES. De l’enquesta que avui publica el Punt Avui, s’extreu que el partit més independentista són les CUP amb un 94,8%, seguit d’ERC amb un 94,1% i CiU amb un 78,0%.
Conclusions: Encara que els votants de les CUP siguin més favorables a la independència, cal destacar que ara per ara ERC és un partit molt més gran, per tant és molt més significatiu el percentatge republicà. Encara que els votants de CiU estiguin en un 78%, faria falta veure els percentatges per separat o sigui els de CDC per un costat i els de UDC per l’altre, Imagino que el convergent pujaria molt i el d’Unió baixaria considerablement.
Mentre, al PSC només hi ha un percentatge del 22,1% favorable a la independència mentre que un 52,2 votaria en contra. D’aquest caldria diferenciar els federalistes dels unionistes.
Sobta veure que al PPC hi ha un 4,5% que estan a favor de la independència de Catalunya... Anem a pams: o no saben a quin partit estan o han enganyat a l’enquestador. És incompatible ser del PP i independentista, veritat que sí?
També a C’s hi ha un petit percentatge d’independentistes: el 2,6%. Diria el mateix que amb el PP. La ideologia de C’s és totalment incompatible amb la independència de Catalunya o és que voldrien una Catalunya bilingüe?
El partit (o la coalició) amb més igualtat és ICV-EUA. Mentre un 49,3% es declaren favorables a la independència, un 33,2 hi està en contra i un 19,2% (el segon percentatge més alt), s’hi abstindria.

Podeu veure l’enquesta a la pàgina d’Internet del Punt Avui.