divendres, 22 de novembre del 2013

EL RESTAURANT LES MOLES ‘BRILLA’ GRÀCIES A UNA ESTRELLA



Me’n vaig assabentar dimecres per la nit mentre sopava gràcies al Telenotícies de TV3 que va donar la notícia: El Restaurant les Moles d’Ulldecona que regenta el xef Jeroni Castell va guanyar la seva primera estrella Michelin.
Al meu parer, l’estrella Michelin aconseguida per les Moles hauria de comportar l’arribada de turisme culinari. Però Ulldecona té els suficients atractius per a complementar una oferta gastronòmica ja de per si interessant abans d’obtenir el guardó. Cal recordar que a part de Jeroni Castell, Vicent Guimerà, del Restaurant l’Antic Molí, també elabora cuina d’autor i fa mèrits per a poder aconseguir una estrella en una propera edició.
Entre els atractius turístics que té Ulldecona cal destacar les pintures rupestres d’art llevantí de l’Ermita, a les que la UNESCO va concedir-los el privilegi de ser Patrimoni de la Humanitat, la pròpia ermita de la Pietat (que també alberga el centre d’interpretació de les pintures rupestres), les oliveres mil·lenàries, sobre tot les de la finca de l’Arion, que és el lloc on hi ha una concentració més gran d’oliveres monumentals. Altres indrets d’interès són l’església arxiprestal de Sant Lluc, de transició entre el romànic i el gòtic, l’església d’origen romàtic de Sant Joan Baptista al barri de les Ventalles, el castell medieval i d’altres edificis notables dintre dels cas urbà com la casa de la Comanda, d’estil gòtic i la casa de la Feligresa obra de l’arquitecte modernista César Martinell, igual que l’antic celler, recentment restaurat.
Però no es pot parlar d’Ulldecona sense parlar de les festes quiquennals. Tots els anys acabats en 4 i en 9, es celebren les festés més populars, amb la participació de tot el poble. Els carrers es guarneixen per a l’ocasió i el poble es transforma. 

El Restaurant les Moles elabora una cuina d’autor, allunyada dels plants convencionals i típics; encara que a l’hora de realitzar-los pugui utilitzar els ingredients que té més a l’abast, com per exemple l’oli de les oliveres mil·lenàries.
Quan es parla d’aquest restaurant, normalment es fa referència al menú que es menja a l’inrevés, és a dir, comencen per presentar-te el compte, per a començar servint-te el cafè, la copa i el puro… Però quasi res és el que sembla.
Com anècdota explicaré que és un lloc de peregrinatge de la directiva de l’Espanyol. Jeroni Castell és un periquito confés i quan l’equip dels seus colors ha de jugar a Vila-real o València, al passar per Ulldecona, surten de l’autopista i posen rumb al Restaurant les Moles. És una manera de posar bé el cos abans d’enfrontar el partit… Encara que sigui des de la grada.
Cal recordar que al territori hi ha un altre restaurant amb una estrella Michelin, el Torreó de l’Indià de l’hotel Villa Retiro de Xerta (comarca del Baix Ebre, a uns 15 Km de Tortosa) que va obtenir l’any 2009 i l’ha aconseguit mantenir durant tots aquest temps. Fa poc hi va celebrar el convit de boda el tennista rapitenc Albert Montañés.

L'ALTRA FOTO DEL DIA 22-11-2013

Fixeu-vos la gran quantitat de papers que hi al terra. Semblava que tons s'havien amuntonat allí. De tant en tant un remolí d'aire els alçava i els tornava a deixar caure. 
Barri de Ferreries de Tortosa. Cruïlla entre el carrer la Ràpita i el carrer Ulldecona.

LA FOTO DEL DIA 22-11-2013


Quan Mas no entén el PSC

Joan Tapia

«No entenc res del que passa al PSC i si ho entenc no m'agrada», va dir el president des d'Israel, on es trobava de viatge oficial, després de l'anunci de Maurici Lucena que el PSC no votaria a favor de demanar a l'Estat que delegui competències a la Generalitat per convocar la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
A veure. Per aconseguir la seva investidura, Artur Mas va pactar amb ERC convocar el referèndum el 2014. Res l'obligava a fer-ho perquè tenia quatre anys de coll. Ara està clar que no hi haurà consulta aquest any. Mariano Rajoy ho repeteix, els mateixos dirigents de CDC -Lluís Corominas en veu alta i Mas el·lípticament al parlar de les plebiscitàries- ho reconeixen. I Rajoy no pot admetre aquesta consulta, de resultat incert i que commocionaria Espanya -amb José María Aznar en primera línia- abans de les seves eleccions generals del 2015. ¿Després? Bé, el 1996 Aznar parlava català en la intimitat perquè necessitava Jordi Pujol.
Però la consulta legal i acordada que exigeix el PSC (i CiU sap que és l'única possible) no se celebrarà si Madrid, d'una manera o d'una altra, no dóna llum verda. Llavors, ¿per què voler convocar-la ara? ¿Perquè Madrid digui que no? Tindria sentit en la lògica d'ERC, que vol un referèndum tant sí com no (fins i tot il·legal), però no en la de CiU, que sap que la consulta solament pot ser legal. ¿Què passa? Que necessita convocar-la... encara que després no se celebri. Pretén així complir la seva paraula -convocar-la- encara que Madrid no la deixa fer perquè Rajoy (un «antidemòcrata» com Aznar, al qual es va ajudar a governar vuit anys) diu que no. Potser Convergència en traurà algun dividend, però Catalunya es col·loca en una situació d'estèril conflictivitat. Si el que es pretén és la rebel·lió (ERC), té lògica política (encara que acabaria en desastre); si és per acabar acatant per imperatiu legal (CDC), només obeeix a l'intent de no trencar amb ERC.
És natural que qualsevol dirigent no comparsa del PSC no desitgi seguir aquest guió. Primer, perquè enverinaria més el clima entre Catalunya i Espanya, dolent per a totes dues. Segon, perquè als socialistes catalans no els interessa una crisi amb el PSOE per una qüestió que ara -repeteixo, ara- no té viabilitat i que només podria ajudar a fer que Rajoy -muntant en el nacionalisme espanyol més primari- repetís la majoria absoluta gràcies a un  enfonsament (encara pitjor) del PSOE. Dolent per al PSC, dolent per al PSOE, dolent per a CiU i dolent per a l'independentisme. I crec que també dolent per a Espanya.
Evidentment, Catalunya serà el que els catalans vulguin. No és una colònia i vota cada quatre anys al Parlament català (i a l'espanyol), però això té poc a veure amb el carreró sense sortida en què Mas es va ficar quan va dissoldre la Cambra (amb dos anys d'avançament) per tenir majoria absoluta i en va sortir escaldat. I encara menys amb el tripijoc pel qual Oriol Junqueras va investir Mas a canvi de fixar la consulta el 2014 i que Mas investís Junqueras líder de l'oposició.
RENYAR L'ORANGUTAN
Toc d'atenció de Brussel·les a Alemanya
Em va explicar Miguel Boyer que, abans d'entrar a l'euro, Paul Samuelson (el keynesià premi Nobel) li va comentar: «Potser és inevitable, però sàpiguen que estan a punt d'anar-se'n al llit (vostès i els francesos) amb un orangutan». Ara la Comissió Europea ha renyatAlemanya (l'orangutan) perquè ha tingut un saldo comercial favorable de més del 6% diversos anys. El té perquè és competitva, però també perquè els seus socis estan en l'euro (el llit). Sense moneda comuna, Espanya, França i Itàlia haurien devaluat les seves monedes i els productes alemanys no serien tan competitius, ni a la UE ni al món. Es vendrien molts més Seat si Espanya devalués un 20% la seva divisa. Espanya no ho pot fer, però Angela Merkel vol ignorar que l'euro genera obligacions mútues: el sud ha de ser més competitiu; Alemanya, estimular més la seva economia.