Sense arribar a la categoria de xacra,
el transfuguisme polític ha generat més d’un maldecap als diferents partits.
En la majoria dels casos, sempre que passa això és que hi ha un rerefons
econòmic. La persona humana és molt sensible als diners i, de vegades,
la compra de voluntats només depèn de la quantitat de diners que sé li acaben posant sobre la taula.
En alguns casos els trànsfugues han canviat
governs, en canvi, en altres, simplement han canviat de partit per ocupar
un càrrec ben remunerat. D’exemples en podíem trobar molts, però els que
a mi em criden l’atenció és quan canviar de partit implica acceptar una
nova ideologia o fe.
La diversitat de partits fa que la varietat
dels casos possibles pugui arribar a ser molt gran, però a Catalunya, quasi
sempre, el partit receptor sol ser Convergència. Per què serà.
Tot això ve a compte de la decisió que
ha pres Jordi Martí, el fins ara portaveu del PSC a l’Ajuntament de Barcelona
i un dels aspirants a encapçalar la candidatura del partit l’any vinent.
Martí va perdre les primàries que va
acabar guanyant Jaume Collboni en una segona volta i ara sembla que està
flirtejant amb CDC.
També l’actual Conseller de Cultura
Ferran Mascarell que, durant algun govern del PSC ser el regidor responsable
de la mateixa àrea a l’Ajuntament barceloní, va acabar abandonant el partit
i abraçant la fe convergent. Potser no tingui carnet, però em dóna ben
bé el mateix.
Per a dir-ho clar i català, quan algú
que s’ha format dintre d’un partit l’acaba abandonant perquè no sé li
ha donat el suficient protagonisme i ho ha fet a un partit que, ideològicament,
està situat a les antípodes del que representa el partit d’origen és,
des del meu punt de vista, una actitud impresentable per dir-ho
de forma suau.
Per a fer això, d’ideologia no se’n
deu de tenir gents. Ja no una mica, sinó gens. Quan Ferran Mascarell va
ser Conseller de Cultura amb Pasqual Maragall, va visitar l’Ajuntament
d’Amposta. Vaig tenir l’oportunitat de poder intercanviar algunes impressions
i recordo que li vaig explicar l’estranya situació que vivíem a Amposta
on, l’equip de govern no ens tenia en compte pràcticament per a res. Va
escoltar en atenció les meves explicacions, però sembla ser que no vaig
ser el suficientment convincent com per a tenir en compte les meves paraules
quan va decidir canviar de jaqueta.
Segurament molts justificaran la seva
actitud dient que el partit (en aquest cas el PSC) ha perdut les seves
senyes d’identitat, com per exemple el catalanisme militat i d’altres
valors propis de l’esquerra. Per aquí anem bé, però en lloc d’anar-se’n
a algun partit que les pugui representar ara, se’n van a un altre que
durant les quasi 40 anys des de la seva fundació, s’ha caracteritzat per
voler acaparar poder i diners a qualsevol cost. Només cal veure com han
anat evolucionant quan han vist que la societat civil es va decantar
cap al independentisme havent superat el catalanisme que ells dient representar.