 | |
| Detall del campanar de l'església i ajuntament d'Arnes. |
Aquest matí m’han advertit que Francisco
Javier Pallarès Povill (tan català i no s'ha catalanitzat el nom) havia cessa com a delegat del govern a
petició pròpia.
El Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya (més conegut com a DOG) ho ha publicat avui, encara que la data
efectiva del cessament és d’abans d’ahir. El Decret 47/2014 està signat
per Artur Mas i Gavarró (President de la Generalitat de Catalunya) i Francesc
Homs i Molist (Conseller de la Presidència) , de qui depenia jeràrquicament.
Cap a finals del matí, casualment, he
tingut l’oportunitat de parlar amb una persona que va ocupar aquest càrrec
durant uns mesos i li he preguntat si se’n havia assabentat. M’ha dit
que sí i que la notícia li havia donat un polític tortosí vinculat a Unió
Democràtica.
Sembla ser que el cessament ha estat
un apanyo. Es a dir, ha cessat en aquest moments perquè li interessava
fer-ho, però que, segurament, dintre de poc, tornarà a ocupar la plaça.
Es a dir, un cessament en reserva de plaça mentre soluciona uns temes laborals.
Pallarès, abans de dedicar-se a la política
havia treballat a Caixa de Tarragona que, com tots sabeu (i sinó ho sabeu
us ho dic jo), normalment la gent hi entrava amb aval (allò que es diu
enxufats)
De la fusió de les caixes de Catalunya,
Tarragona i Manlleu, va sortir Catalunya Caixa que, posteriorment es convertiria
en Catalunya Banc, ara mateix propietat de l’estat per l’estat ruïnós
en que es trobava.
Sembla ser que si ara mateix Pallarès
no es reincorpora a Catalunya Banc perdrà de l’ordre de 50.000 o 60.000
€, un bon mos per a que el govern de Mas li permeti fer aquesta jugada.
Aquest assumpte es podria qualificar
de poc ètic, ja que, una vegada més, els polítics es veuen afavorits per
les circumstàncies. Es permetria fer el mateix a un treballador que ara
mateix estigués ocupant una altra plaça? Difícilment.
Ja fa uns anys, vaig tenir ocasió de
parlar amb un cosí molt cosí (els qui el coneixeu ja sabeu perquè ho dic)
que va ser alcalde d’Arnes abans que en Francisco Javier. En deixar el
càrrec va ser qui el va proposar pensant que ho podria fer bé. La seva
dona, vinguda de fora el va advertir sobre son cosí i li va dir que no
era com ell es creia. El temps li va donar la raó.
De Pallarès recordo una vegada que es
va molestar molt perquè algú el va qualificar de cacic. Va negar rotundament
que ho fos i deia que com es podia ser cacic als 40 anys... Com si l’edat
tingues alguna cosa que veure amb la forma de ser de la gent. Possiblement
amb el temps s’accentua, però els aspectes generals del caràcter d’una
persona van amb un des de ben menut.
Ara us explicaré una anècdota que aquest
matí m’han fet recordar, ja que la coneixia.
Una vegada, en temps d’eleccions, uns
polítics del PSC van anar a Arnes a fer un míting. A part d’ells mateixos
només hi va assistir l’agutzil, perquè va ser qui els va obrir el local
on s’havia de celebrar. Sembla ser que van trucar als veïns del pobles
i els van advertir que farien una llista amb tots els assistents.
Visca Catalunya independent governada
per CDC!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada