dijous, 10 d’abril del 2014

CESSAMENT DEL DELEGAT DEL GOVERN AMB RESERVA DE PLAÇA

Detall del campanar de l'església i ajuntament d'Arnes. 


Aquest matí m’han advertit que Francisco Javier Pallarès Povill (tan català i no s'ha catalanitzat el nom) havia cessa com a delegat del govern a petició pròpia.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (més conegut com a DOG) ho ha publicat avui, encara que la data efectiva del cessament és d’abans d’ahir. El Decret 47/2014 està signat per Artur Mas i Gavarró (President de la Generalitat de Catalunya) i Francesc Homs i Molist (Conseller de la Presidència) , de qui depenia jeràrquicament.
Cap a finals del matí, casualment, he tingut l’oportunitat de parlar amb una persona que va ocupar aquest càrrec durant uns mesos i li he preguntat si se’n havia assabentat. M’ha dit que sí i que la notícia li havia donat un polític tortosí vinculat a Unió Democràtica.
Sembla ser que el cessament ha estat un apanyo. Es a dir, ha cessat en aquest moments perquè li interessava fer-ho, però que, segurament, dintre de poc, tornarà a ocupar la plaça. Es a dir, un cessament en reserva de plaça mentre soluciona uns temes laborals.
Pallarès, abans de dedicar-se a la política havia treballat a Caixa de Tarragona que, com tots sabeu (i sinó ho sabeu us ho dic jo), normalment la gent hi entrava amb aval (allò que es diu enxufats)
De la fusió de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manlleu, va sortir Catalunya Caixa que, posteriorment es convertiria en Catalunya Banc, ara mateix propietat de l’estat per l’estat ruïnós en que es trobava.
Sembla ser que si ara mateix Pallarès no es reincorpora a Catalunya Banc perdrà de l’ordre de 50.000 o 60.000 €, un bon mos per a que el govern de Mas li permeti fer aquesta jugada.
Aquest assumpte es podria qualificar de poc ètic, ja que, una vegada més, els polítics es veuen afavorits per les circumstàncies. Es permetria fer el mateix a un treballador que ara mateix estigués ocupant una altra plaça? Difícilment.
Ja fa uns anys, vaig tenir ocasió de parlar amb un cosí molt cosí (els qui el coneixeu ja sabeu perquè ho dic) que va ser alcalde d’Arnes abans que en Francisco Javier. En deixar el càrrec va ser qui el va proposar pensant que ho podria fer bé. La seva dona, vinguda de fora el va advertir sobre son cosí i li va dir que no era com ell es creia. El temps li va donar la raó.
De Pallarès recordo una vegada que es va molestar molt perquè algú el va qualificar de cacic. Va negar rotundament que ho fos i deia que com es podia ser cacic als 40 anys... Com si l’edat tingues alguna cosa que veure amb la forma de ser de la gent. Possiblement amb el temps s’accentua, però els aspectes generals del caràcter d’una persona van amb un des de ben menut.
Ara us explicaré una anècdota que aquest matí m’han fet recordar, ja que la coneixia.  
Una vegada, en temps d’eleccions, uns polítics del PSC van anar a Arnes a fer un míting. A part d’ells mateixos només hi va assistir l’agutzil, perquè va ser qui els va obrir el local on s’havia de celebrar. Sembla ser que van trucar als veïns del pobles i els van advertir que farien una llista amb tots els assistents. 
 
Visca Catalunya independent governada per CDC!!