dimarts, 15 d’abril del 2014
ABAIXAR IMPOSTOS?
Després d’una anys que els impostos (tan l’IVA,
com L’IRPF) han augmentat amb l’excusa que de que l’Estat havia de recaptar més
per a reduir el dèficit públic als nivells que li exigien les autoritats monetàries.
Primer va ser Zapatero i després Rajoy, això que quan estava a l’oposició va
fer una dura campanya en contra de pujar els impostos. Viure per a veure...
Imagino que durant aquests anys heu escotat
tantes mentides que ja no us creieu la majoria de coses que us diuen. Feu bé.
Perquè tot tan bonic, no pot ser.
Si dissabte veiéreu la Sexta Noche a la Sexta, evidentment potser vareu escolar les
explicacions d’un tècnic d’Hisenda que va dir que cóm s’havien d’abaixar el
impostos si l’Estat esperava recaptar el mateix. Aquesta afirmació o dubte,
tampoc ha de ser precisament així.
La Hisenda d’un país és mol complexa i més si
tenim en compte que Espanya està dividida en 17 autonomies més dos ciutats autònomes
(Ceuta i Melilla) que tenen impostos propis, traspassats per l’Estat o bé en
gestionen una part dels considerats com a propis de l’Estat. Per tant, que en
baixen uns no vol dir que en baixen uns altres.
El més procedent seria parlar de pressió
fiscal i tenir en compte els que es paga per tots els impostos i taxes, fins i
tot aquells propis dels municipis. Sense cap mena de dubte un estudi mol
complex i només per als experts en economia tributària.
Sense apujar els impostos, l’Estat podria
recaptar més. És una afirmació, no una pregunta. I cóm es fa? Amb voluntat per part
dels nostres polítics responsables, però m’ensumo que no els interessa. La
solució és perseguir el frau fiscal. Anar-lo a trobar allà on es produeix, però
segur que al darrere hi trobaran algun amic o algú tan important com per a que
es faci els ulls grossos. Com per exemple el cas de Cemex, que va ser molt
sonat.
De totes maneres per a poder perseguir el frau
fiscal, el primer que s’hauria de fer és dotar a l’Agència Tributària dels
mitjans tècnics i humans necessaris. Però el mateix govern admet que laplantilla de l’AEAT està sota mínims. Per tant, si ho saben, per què no hi
posen remei? El que he dit abans: perquè no volen!
Però encara hi ha una altra manera d’apujar
impostos. Sense estridències, sense que la majoria se’n assabentin. Potser per
això se’n parla poc.
El cas que més clama al cel és el de deixar sense
regularitzar certs límits a la declaració de la renda, com per exemple el d’ascendents
a càrrec.
A menys que no cobri res o només una simple
paga no contributiva te’ls podràs deduir, perquè la majoria de pensionistes
cobren per sobre del que marca la llei per a poder-los deduir. Aquest límit es
va aturar fa anys i segueix aturat.
Segurament si tens pares o sogres que
convisquin amb tu, te’n hauràs adonat del que estic parlant. A que fa anys te’ls
podies deduir i darrerament no? Si tu atures un límit mentre les pensions,
encara que sigui poc a poc, van pujant, al final aquestes superaran, per força
els primers. Cert?
Un altre límit que també fa anys que no es
toca és el mínim per a fer la renda. Quans anys fa que es va establir en 22.000
euros? O el mínim quan s’ha cobrat de més d’un pagador: 11.200.
Son paranys que té la Renda però que poques
vegades surten a la llum.
dilluns, 14 d’abril del 2014
REFLEXIONS EN GELAT SOBRE EL BARÇA
Les repercussions de la dura derrota
del Barça contra l’Atlético de Madrid del passat dimecres, encara duren...
I duraran... Segurament, dintre d’uns anys, quan es veurà el resultat
i veure que va ser d’1-0, ningú se’n recordarà de que l’equip matalasser
va donar un bany de futbol als culers, sobre tot durant els primers 20
minuts de joc quan van fer el gol i, a més a més, van tirar 3 pilotes als
postes de la porteria de Pinto.
Xavi, al final del partit, va dir que
el Barça va tenir ocasions per haver empatat el partit i fins i tot guanyar-lo.
Però ahir li recordaven a Xavi que es va oblidar de les oportunitats que
va tenir l’Atlético... I és que la derrota va coure als jugadors del barça.
Segur!
Abans del partit, semblava que el Barça
tenia molt clar com se’ls hi havia de jugar. Els precedents d’enguany
deien dues coses: 4 partits 4 empats i que quan hi havia hagut gols, els
madrilenys sempre havien marcat abans. Per tant, el Barça estava obligat
a trencar les estadístiques. Eren conscients que en els darrers minuts
del partit d’anada de la Champions, quan el Barça va jugar com ho sap
fer, Neymar va fer el gol de l’empat i va tenir el rival contra les cordes.
Per tant, s’havia de jugar igual.
Però sorprenentment, en el partit de
tornada no va ser així i el Barça va trigar moltíssim en entrar en joc.
Vaig escoltar per la ràdio la següent frase: No es van calçar les botes
fins el minut 20... I així no es pot aspirar a passar l’eliminatòria
i més si davant tens a un equip intens, rocós, que quan superes la defensa
et trobes amb un porter immens que ho atura quasi tot.
Per acabar-ho d’adobar, a la roda de
premsa del final del partit, Martino va justificar que Messi jugues per
la banda dreta per a que no entrés tant en joc, però quan ho fes, tingués
molta més facilitat a l’hora d’entrar cap a porteria. No vaig veure el
partit, però segons sembla, al començament de la segona part va tenir un
parell o tres d’oportunitats clares que no va acabar de definir. Certament
Messi no va ser el Messi que ens té acostumats. A part d’això, i de llarg,
va ser el jugador de camp que menys quilòmetres va recórrer, la qual cosa
corrobora el poc rendiment que va tenir el jugador argentí. I ell que havia
de ser l’arma de destrucció massiva per a guanyar a l’Atlético. Si recordeu,
els dos partits de la Súpercopa de Espanya més el partit de la primera
volta de la lliga, Messi no estava en plenitud de facultats i, després
de recuperar-se de la lesió, eren molts el que esperaven que fos el jugador
determinant que acostuma a ser. Però no va ser així i per això, molts dels
qui van veure el partit, el van criticar durament i fins i tot demanaven
que el venguessin ara que encara ens el pagarien bé...
La majoria de comentaristes apunten cap
a Martino a l’hora de buscar el màxim responsable de la desfeta i ja ningú
dóna un duro per ell: La sanció de la FIFA prohibeix fitxar jugadors,
però no un entrenador...NO n’entenc prou per a dir que Rosell i la
seva junta es van equivocar a l’hora de buscar uns substitut per a un
Vilanova que va recaure per segona vegada del seu càncer. Potser tot va
anar mol ràpid perquè no hi havia gaire temps per a rastrejar la borsa
d’entrenadors. Probablement... Però, a toro passat, està clar que s’hauria
d’haver fitxat a algun entrenador amb un perfil Barça més accentuat.
Durant tota la temporada s’ha criticat
a Martino de manca de recursos tàctics que permetessin el factor sorpresa.
Per exemple s’explicava que Guardiola, durant l’entrenament del dia abans
del partit, no feia jugar mai l’equip titular que tenia al cap per a l’hora
de l’encontre. Martino sí. Aquesta circumstància permet l’entrenador
de l’equip rival descobrir els punts febles i mirar de contrarestar els
forts.
Un altre aspecte que sé li critica és
que, a l’hora de fer les alineacions, tingui més en compte els noms que
l’estat de forma dels jugadors. Així per exemple Alves sembla intocable,
Mascherano, com que Puyol ha estat pràcticament tota la temporada lesionat,
també i, finalment, Cesc porta una pájara tota la temporada que
espanta.
Bartra ha demostrat en escreix les poques
vegades que ha jugat, que és un dels defenses més fiables, Montoya ha estat
inèdit i Song només ha jugat partits intranscendentals. Cóm és pot fitxar
un jugador com Song sinó serveix per al primer equip? Perquè els temporades
anteriors tampoc és que jugués gaire més. A sobre, al Periódico de divendres
vaig veure que s’està buscant un migcampista per a reforçar la línia medul·lar.
Tot plegat sembla un cúmul de despropòsits.
Els experts també es pregunten perquè
juga primer Alexis Sánchez que Pedro i només hi troben una resposta: Pedro
no es queixa mai. I na darrera pregunta: Per què va substituir a Iniesta,
un jugador determinant en moltes ocasions i que darrerament estava en estat
de gràcia?
La sanció de la FIFA no fa més que agreujar
la situació. Si, finalment, la sentència es converteix en ferma, quines
solucions tindrà el Barça? Sembla ser que recuperaran Rafinha i Deulofeu
i, amb menys possibilitats Bojan. En contrapartida, a part de l’anunciada
marxa de Valdés, Cuenca té escasses possibilitats de continuar i Tello,
si res canvia, plantejarà anar-se’n. El panorama sembla molt fosc, quasi
negre.
El nou equip tècnic del Barça (Zubizarreta
tampoc hauria de continuar) hauria d’aprofitar per fer una revolució total
a la plantilla i això passaria (no hi queda més remei) que cobrir les mancances
del primer equip amb jugadors pujats del filial o, fins i tot, del juvenil.
Durant anys, sobre tot durant l’època de Guardiola, cada temporada hi
pujava al primer equip al menys un jugador que s’acabava consolidant.
Aquesta tendència ha anat a menys durant els darrers anys i penso que s’hauria
de recuperar i aquest any seria el moment de fer-ho.
És evident que l’època d’èxits del
Barça havia d’acabar algun dia, però no és el mateix perdre partint-se
el pit que donar una sensació lamentable com la que van donar dimecres
al Manzanares.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)