Després d’una anys que els impostos (tan l’IVA,
com L’IRPF) han augmentat amb l’excusa que de que l’Estat havia de recaptar més
per a reduir el dèficit públic als nivells que li exigien les autoritats monetàries.
Primer va ser Zapatero i després Rajoy, això que quan estava a l’oposició va
fer una dura campanya en contra de pujar els impostos. Viure per a veure...
Imagino que durant aquests anys heu escotat
tantes mentides que ja no us creieu la majoria de coses que us diuen. Feu bé.
Perquè tot tan bonic, no pot ser.
Si dissabte veiéreu la Sexta Noche a la Sexta, evidentment potser vareu escolar les
explicacions d’un tècnic d’Hisenda que va dir que cóm s’havien d’abaixar el
impostos si l’Estat esperava recaptar el mateix. Aquesta afirmació o dubte,
tampoc ha de ser precisament així.
La Hisenda d’un país és mol complexa i més si
tenim en compte que Espanya està dividida en 17 autonomies més dos ciutats autònomes
(Ceuta i Melilla) que tenen impostos propis, traspassats per l’Estat o bé en
gestionen una part dels considerats com a propis de l’Estat. Per tant, que en
baixen uns no vol dir que en baixen uns altres.
El més procedent seria parlar de pressió
fiscal i tenir en compte els que es paga per tots els impostos i taxes, fins i
tot aquells propis dels municipis. Sense cap mena de dubte un estudi mol
complex i només per als experts en economia tributària.
Sense apujar els impostos, l’Estat podria
recaptar més. És una afirmació, no una pregunta. I cóm es fa? Amb voluntat per part
dels nostres polítics responsables, però m’ensumo que no els interessa. La
solució és perseguir el frau fiscal. Anar-lo a trobar allà on es produeix, però
segur que al darrere hi trobaran algun amic o algú tan important com per a que
es faci els ulls grossos. Com per exemple el cas de Cemex, que va ser molt
sonat.
De totes maneres per a poder perseguir el frau
fiscal, el primer que s’hauria de fer és dotar a l’Agència Tributària dels
mitjans tècnics i humans necessaris. Però el mateix govern admet que laplantilla de l’AEAT està sota mínims. Per tant, si ho saben, per què no hi
posen remei? El que he dit abans: perquè no volen!
Però encara hi ha una altra manera d’apujar
impostos. Sense estridències, sense que la majoria se’n assabentin. Potser per
això se’n parla poc.
El cas que més clama al cel és el de deixar sense
regularitzar certs límits a la declaració de la renda, com per exemple el d’ascendents
a càrrec.
A menys que no cobri res o només una simple
paga no contributiva te’ls podràs deduir, perquè la majoria de pensionistes
cobren per sobre del que marca la llei per a poder-los deduir. Aquest límit es
va aturar fa anys i segueix aturat.
Segurament si tens pares o sogres que
convisquin amb tu, te’n hauràs adonat del que estic parlant. A que fa anys te’ls
podies deduir i darrerament no? Si tu atures un límit mentre les pensions,
encara que sigui poc a poc, van pujant, al final aquestes superaran, per força
els primers. Cert?
Un altre límit que també fa anys que no es
toca és el mínim per a fer la renda. Quans anys fa que es va establir en 22.000
euros? O el mínim quan s’ha cobrat de més d’un pagador: 11.200.
Son paranys que té la Renda però que poques
vegades surten a la llum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada