El passat dissabte 12 d’abril es va
commemorar el centenari de la plaça de toros Monumental de Barcelona, en
desús des de fa uns quants anys arran de la prohibició del toros per part
del Parlament de Catalunya.
Vagi per davant que estic en contra d’algunes
prohibicions o de posar límits a determinades coses. És cert que allò que
denominen art del toreig es pot considerar tortura cap a l’animal per
part de determinats col·lectius, però també és cert que hi ha d’altres
casos de maltractament que fins i tot estan beneïts pels governs, com per
exemple la situació precària de moltes famílies amb l’agreujant de l’endarreriment
a l’hora de rebre els ajuts públics que els hi permetin arribar a final
de mes.
El Periódico de Catalunya de dissabte
portava un ampli reportatge sobre aquests 100 anys de la monumental, incloent-hi
els esdeveniments que han tingut lloc, que no sempre han estat relacionats
amb els toros.
Només per posar-hi uns exemples, en citaré
uns quants: Els concerts dels Beatles el 3 de juliol de 1965, el dels Rolling
Stones el 14 de juny de 1976 i Bob Marley el 30 de juny de 1980; el discurs
de Companys en solidaritat amb el poble de Madrid durant la guerra Civil
Espanyola el 7 de març de 1937; i, finalment, el míting de Felipe González
el 24 d’octubre de 1982, 4 dies abans de l’aclaparadora victòria del
PSOE a les eleccions legislatives.
Casualment, aquell 24 d’octubre de 1982
em trobava a Barcelona i no ens volguérem perdre un esdeveniment com aquell.
Venia de comprar-me uns pantalons i en entrar a la plaça, van comprovar
que no hi portés amagat algun objecte perillós. Per sort hi varem arribar
aviat, ja que en el moment de començar l’acte, la plaça es va omplir fins
la bandera... El Periòdico ho qualifica com a rebentar.
Hi van intervenir els càrrecs del PSC,
com Joan Raventós i Narcís Serra, en aquells moments l’alcalde de Barcelona.
També hi van haver actuacions musicals com la de Serrat, reconegut socialista.
Finalment va aparèixer Felipe González com si es tractés d’una estrella.
Com l’acte s’allargava molt i havíem d’agafar el metro, al cap d’una
estona d’haver començat la intervenció de qui seria el President del Govern
Espanyol només uns dies després, ens en anàrem. A la sortida, veiérem que
havia quasi tanta gent fora com dintre. Allí, en una espècie de rambla,
s’hi havia col·locat una pantalla gegant per a que la multitud que s’hi
aglomerava poguessin seguir el míting des d’allí.
I quina va ser la segona vegada? Encara
que sembli increïble, el dia següent. I encara que hi sembli més increïble
encara, per assistir al míting de CiU amb Jordi Pujol, Miquel Roca i companyia.
Segurament us preguntareu que hi feia jo allí. Molt fàcil, acompanyar com
a familiar a la banda de cornetes i tabals Grup Balmes de Santa Bàrbara
que havien estat contractats per a intervenir-hi.
Recordo que aquell dia hi varem anar
amb el meu cotxe, un Seat 127. Com que no ens coneixíem Barcelona, ens
costava molt trobar-ho. Fins i tot varem arribar a Badalona i tinguérem
que donar la volta. Finalment li preguntarem al conductor d’un cotxe que,
després de intentar explicar-nos com s’arribava, va optar per dir-nos
que el seguíssim. I així ho férem. A 120 km/h per Barcelona!! Finalment,
a l’arribar a l’alçada de la Monumental ens la va senyalà. La persecució
havia acabat.
