PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'ESQUENA D'AMPOSTA II

VOTEU, VOTEU, MALEÏTS!!

Ningú com CiU viu tan intensament les eleccions. I és que s’hi juguen el ser o no ser en cadascuna d’elles. La majoria de càrrecs convergents tenen com a professió la de polítics, es a dir, fora de la política no han fet mai res. Voleu un exemple? Mas. De jovenet va entrar recomanat a treballar per la Generalitat fins que van veure que era un alumne avantatjat i ràpidament el van fer dedicar a la política.

Quan CiU perd unes eleccions o no treu els resultats que esperaven, molts dels que viuen d’això, es veuen abocats a haver d’abandonar el càrrec i, dit d’una forma planera, buscar-se la vida. Per això, sempre que es pugui, se’ls ha de recol·locar a d’altres administracions per ells controlades o bé crear-los llocs de confiança dintre de la pròpia Generalitat.

Dic això perquè Mas va obrir la campanya de les europees reclamant un vot massiu de l’electorat català i, evidentment, per a ells. Mas ho va justificar dient que si els catalans demanen poder votar, que pensaria Europa si quan hi ha eleccions la gent no hi va.

Les eleccions europees han estat, tradicionalment les més abstencionistes. Crec recordar que a les darreres a dures penes va arribar al 40% de participació.

La pretensió de Mas i els seus és guanyar a Catalunya i, a poder ser, augmentar el nombre d’eurodiputats, ja que això significarà tenir un maldecap menys. Per què, sinó, caldrà trobar-li una nova ocupació i, de vegades la mamella de la vaca no dóna per a més.  

El motiu d’haver un 60% d’abstenció està justificat per que la ciutadania veuen Europa com un ens llunyà i poc útil. Quan es pregunta a Europa sobre una hipotètica independència de Catalunya, la resposta és que és un tema intern d’un país membre i que no els incumbeix, al menys que aquest estat membre els hi demani que s’hi pronuncien.  

Catalunya ha estat sempre un país proeuropeista. Quan a al resta de Espanya ni tan sols es coneixia el concepte d’europeu, a Catalunya ja miràvem cap a munt com aquell que té una fantasia que sap que algun dia es convertirà en realitat. En canvi, ara, molts dirigents europeus miren en recel el procés independentista alliçonats pel govern espanyol que, en definitiva, ara per ara són els interlocutors vàlids davant els estaments europeus.

Més o menys és com el peix que es mossega la cua: quina confiança hem de tenir els catalans amb les institucions europees si ells tampoc fan cap gest de complicitat amb el poble català.

Per tant, si finalment el 25 de maig aneu a votar, penseu-vos molt per a qui ho heu de fer, encara que, possiblement, l’opció de quedar-se a casa sigui la més encertada.  

CAÑETE I LA VELLA CULTURA DE L’AIGUA

La sortida de Cañete del govern espanyol hauria de ser motiu d’alegria per a tots aquells que ens hem implicat en la lluita contra el transvasament de l’Ebre. En canvi no ho és. Cañete ha deixar el govern per ser cap de llista del PP a les properes eleccions europees del 25 de maig.

Però les aspiracions de Cañete van més enllà. Vol ser comissari europeu d’Agricultura i Medi Ambient. Cóm es pot posar de comissari de Medi Ambient a algú que fomenta les agressions mediambientals? Des del meu punt de vista és com aquell que posa una rabosa a cuidar de les ovelles. Incomprensible!

La nova cultura de l’aigua fomenta el consum responsable i, gracies a això, se’n ha reduït l’ús. Durant els darrers anys el consum d’aigua per habitant ha baixat. També a l’agricultura s’han aplicat sistemes de regadius que optimitzen més un recurs escàs i cada cop més car.

Portar l’aigua a centenars de quilòmetres d’on hi ha el recurs (riu) surt mol car. Les infraestructures tenen costos molt elevats, per tant, el preu final de l’aigua, al menys que estigui subvencionada, pot ser prohibitiu. Al menys, evidentment, que es destini a usos diferents a l’agricultura i que se’n aprofitin aquells que la puguin pagar.

Però els diferents governs del PP creen unes expectatives que més tard no complirien. Si a una zona determinada se’ls hi diu als pagesos que se’ls hi portarà aigua per a transformar les explotacions i, a sobre, es farà a preus assequibles, digueu-me a qui no hi estaria d’acord. Aquest fet provoca una confrontació territorial entre les conques que disposen del recurs d’aquelles que seran, hipotèticament receptores.

Ara, CiU i el Govern de la Generalitat s’han posicionat al costat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre. És que de sobte s’han convertit en ecologistes? No, ni mol menys! CiU sempre han defensat els seus interessos polítics i ho seguiran fent. Si ara fan que defensen el territori és perquè saben que per aquí van perdre la Generalitat l’any 2003 i això no els hi pot tornar a passar.

El dia següent a la manifestació de Sant Jaume i Deltebre, el govern català ja reclamava l’aigua del transvasament del Roine per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona com alternativa al de l’Ebre. Si fossin ecologistes estarien en contra de qualsevol transvasament, ja sigui pel Sud o pel Nord. Però demostren que no és així.

Però els de CiU no són els únics que reclamen l’aigua del Roine. També el Ministeri d’Agricultura Espanyol té sobre al taula un projecte per a portar l’aigua del riu francès per abastir zones deficitàries de l’Estat espanyol. Però de moment està aparcat. El motiu oficial és que per a què el projecti sigui viable, s’hauria de consumir el doble d’aigua de la que s’està consumint actualment.

Com que els interessos econòmics d’uns quants sempre prevalen per sobre de l’interès públic de la majoria, no seria estrany que es pugui tornar a la que jo anomeno la vella cultura de l’aigua o el que és el mateix, a fomentar-ne un ús desmesurat. Només cal que s’abaixi una mica el preu per a que omplir piscines resulti més assequible i per a que els pagesos retornin al passat quan regaven a manta inundant d’aigua les seves finques.

Algú pensa que una actitud així no és possible i que només es tracta de maquinacions meves? Si ens van portar a un període de crisi mundial per a què les diferències socials fossin cada com més grans, per què, dintre d’uns anys, no poden idear un altre sistema per a seguir fent caixa els mateixos de sempre a costa de la majoria de la societat?    

LES FOTOS DEL DIA 16-04-2014 O EL QUE PASSA QUAN UN CAMIONER NO ES CONEIX AMPOSTA

Aquesta escena ha passat fa només un moment a l'avinguda de Catalunya d'Amposta. Un camió estranger (segurament de Marroc) ha entrat a Amposta sense conèixer-la. I s'ha trobat que una mica més ja no pot sortir. Com podeu veure a les fotos 2 i 3, l'ajudant ha hagut de baixar i dirigir la maniobra.