 |
| Castell de Cervera del Maestre (comarca del Baix Maestrat) |
Aquests
dies hem sabut que Espanya ha recuperat el tercer lloc al rànquing mundial de
destinacions turístiques si bé, mentre Catalunya va guanyar visitants durant
l’any passat, Madrid, tot i ser la capital
i cort, en va perdre.
La
primera destinació turística segueix sent França on, segurament, París hi té
molt que veure i la tercera els Estats Units amb Nova York com a principal
destinació.
Com que
mai he viatjat als Estats Units, els obviaré, així que parlaré (o potser hauria
de dir millor compararé) França i Espanya.
Començaré
amb una afirmació que dic sovint: Si
França tingués el clima que tenim a Espanya, no vindria cap turista. Potser
també li caldria afegir-hi la gastronomia. És cert que els francesos van ser
els inventors de la cuina d’autor, allò que s’anomena nouvelle cousine,
però des de llavors, la cuina espanyola en general i la catalana en particular
ha millorat molt. Durant els darrers anys hem tingut els considerats cuiners
del món. Primer Ferran Adrià amb el Bulli i quan aquest va decidir tancar el
restaurant i dedicar-se a d’altres coses (sempre relacionades amb la cuina, com
per exemple l’edició d’un diccionari gastronòmic) i després d’un breu parèntesi
durant el qual el millor cuiner del món va ser deixeble de Ferran Adrià d’un
país nòrdic, ara mateix ho torna a ser el català Joan Roca, el cuiner dels 3
germans que regenten el restaurant Can Roca.
Però el
turisme gastronòmic, per important que sigui, no és un turisme de masses, ja que
no tothom pot pagar entre 100 i 200 euros per un sopar, per molt extraordinari
que sigui el lloc.
Majoritàriament
el turisme que ens arriba segueix sent de sol i platja. Turistes amb pocs
recursos que sé les enginyen per estalviar un duro. Ara mateix, a Barcelona
s’han posat de moda els sopars gastronòmics a cases particulars, així com les
visites als indrets de la ciutat menys coneguts per a conèixer l’altra Barcelona,
tal com informava dimecres el Periódico de Catalunya. En poques paraules: turisme d’espardenya.
Hi ha un
altre turisme que és el cultural, el que practiquen col·lectius com el japonès
que visiten guia en ma i càmera fotogràfica al coll, els principals monuments
d’aquelles ciutats que visiten.
Però
aquí cuidem poc el turista. De vegades li fem pagar preus abusius, encara que,
al meu entendre, no és aquest el principal problema. Espanya, en general és un
país brut i massa deixat. Els parcs i jardins no són agradables a l’hora de
visitar-los i quan visites algun castell és més fàcil trobar-lo en ruïnes que
degudament restaurat i apte per ser visitat.
A França
no passa el mateix. A qualsevol racó de qualsevol poble o ciutat t’hi pots
trobar amb un petit jardí perfectament conservat. I si parlem de castells,
només cal agafar d’exemple dels de la riba del Loira. Tenen canals perfectament
navegables, con el Canal del Midi que uneix la costa Atlàntica amb la
Mediterrània.
De totes
les ciutats i pobles que he visitat, només Nîmes em va semblar bruta i
desendreçada. Però malgrat això té el seus atractius, com per exemple el teatre
romà de les Arenes o la Maison Carrée, un temple que formava part de l’antic
fòrum. També te un campanar multicolor (per la nit va canviant de color) i uns
jardins del segle XVIII de dimensions considerables.
Però
evidentment la perla és París. Allí es agradable visitar fins i tot els
cementiris. Per als parisencs, els seus cementiris són com uns jardins més. Jo
he visitat el de Montparnasse, on hi ha enterrats personatges com el filòsof
Jean Paul Sartre o el dramaturg irlandès Samuel Beckett.
A part de la torre Eiffel, l’Arc del Triomf,
el museu de Louvre, els Invàlids, els jardins de les Tulleries, la Notre Dame,
etc., l’autèntic París, el de sempre, el trobarem al barri de Montmartre, on
s’hi troba el Sagrat Cor. És el barri bohemi de la capital de França.
Precisament aquí trobarem el cabaret de la
Boheme. No sabria dir si el local va agafar el nom del corrent o va ser a
l’inrevés.
Però no tothom va a França a visitar
monuments, museus i passejos en barca pel Sena, n’hi ha que van a Eurodisney.
Qüestió de gustos.
