Em dóna la sensació que els partits polítics
esperen molt més de les eleccions europees del 25 de maig que no els ciutadans.
Uns ciutadans cansats d’escoltar sempre les mateixes coses però que al final,
un cop més, s’acabaran emportant una gran desil·lusió. I sinó, temps al temps.
El PP vol guanyar les eleccions perquè de
fer-ho, seria interpretat com un aval a les seves polítiques d’austeritat, de
retallades, de pujades d’impostos i fins i tot de corrupció. Fins i tot seria
un girar pàgina als casos de corrupció que l’han esquitxat durant les darreres èpoques.
El PSOE en canvi, en el cas de que aconseguís
una victòria electoral ho consideraria com l’inici de la recuperació i podria
posar la mirada cap a l’horitzó de les properes eleccions generals que
afrontaria a molta més confiança. De no guanyar, cal imaginar que precipitaria
els esdeveniments amb una hipotètica caiguda de Rubalcaba. En el cas del PSC
passaria si fa o no fa el mateix i, segurament, s’aniria cap a un congrés
extraordinari que posaria en qüestió el lideratge de Pere Navarro.
Per a CiU aquestes eleccions som con tots: han
de guanyar sí o sí. Com si els hi anés la vida. Només un detall. A Amposta ja
han fet el primer acte electoral quan la resta encara no deuen ni de tenir ni
el dia confirmat. Demanen el vot advertint a la ciutadania que si no es va a
votar, que pensarà Europa sobre la
consulta anunciada per al 9-N.
Si fa o no fa ERC diu el mateix que els seus
socis de govern amb qui van agafats de la ma, sobre tot en el llarg camí cap a
la consulta i després qui sap...
Els d’EU-ICV-EUA, es donaran per satisfets
poder esgarrapar algun escó més i seguir sent la veu discrepant i
sensibilitzada dintre d’un Parlament europeu controlat pels grans grups: Els
Populars Europeus, els Socialistes i els Liberals-Demòcrates.
Però la ciutadania està més que decebuda. La
majoria es pregunten per a què serveix el Parlament Europeu si després són els
estats els que imposen les seves polítiques i en molt contades ocasions Europa fa valer el seu punt de vista.
També li reprotxaran la gestió de la crisi sobre tot en aquells països on es va
accentuar més, com Irlanda, Grècia i Portugal.
Els espanyolets ens preguntem perquè es va
rescatar una banca i no a les famílies més necessitades. ¿I per què s’està
perjudicant (i encara diria més: incomplint una Constitució que tan defensen i
anteposen sempre que poden) a les famílies que no poden pagar les hipoteques i
deixen que se’ls desnoni, tot deixant xiquets, vells i malalts al carrer, tot i
l’advertència d’Europa?
I què penso jo? Suposo que s’entén amb l’argumentació
anterior. Aquest any marxarem uns dies de viatge i el 25 no estarem a Amposta,
la qual cosa farà que votéssim per coreu. Però si voleu que us digui una cosa,
de fet em dona pràcticament igual votar com no fer-ho. Total...